|
|
|||
 |
|||
| Qüestions prèvies i col·laterals | |
De cadascuna d'aquestes qüestions de fons hi ha llibres sencers que en parlen i no sempre arriben a conclusions definitives. El fet d'incloure-les aquí és per mostrar una definició, el més simple possible, que l'autor del material dóna per vàlida, per si això facilita desencallar el debat en qüestions en les quals probablement no es vulgui aprofundir durant la sessió.
|
|
¿Què és llegir? Distingir, interpretar, entendre, allò que és figurat per qualsevol signe gràfic (habitualment un escrit, un text). |
|
|
¿Què és imatge? Una representació gràfica d’una possible realitat. Al mateix temps esdevé una realitat per ella mateixa. Miquel Fonseca: “La imatge sempre és una realitat en ella mateixa, però diferent de la realitat que reflecteix. La imatge no és realitat, però tampoc un substitut de la realitat. La imatge és únicament representació, reproducció, còpia o model de la realitat.” |
|
¿Què és llegir imatges? Distingir, interpretar i entendre imatges. A mitjans dels anys setanta la UNESCO va definir el terme alfabetització visual. Margarita Páez Orozco: “Qualsevol comunicació construïda mitjançant signes (paraules, imatges o moviments) es pot llegir com un text.” |
|
¿Què és l’alfabetització visual? Segons la UNESCO és el conjunt de capacitats visuals que l’ésser humà pot desenvolupar mirant, i alhora, integrant altres experiències sensorials. Una persona alfabetitzada visualment reconeix i interpreta les accions, objectes i símbols visuals, naturals i artificials que troba al seu entorn. Si utilitza creativament aquestes capacitats, podrà comunicar-se amb els altres. |
|
 |
|
¿Com es fa l’anàlisi d’una imatge? A nivell denotatiu (objectiu): ¿quina mena d’imatge és? ¿què s’hi veu? ¿quines coses hi ha? ¿com estan disposades? ¿des d’on es veuen? A nivell connotatiu (subjectiu): ¿a qui va destinada la imatge? ¿què significa? A nivell simbòlic: ¿què simbolitza? ¿què hi simbolitzen els elements que hi apareixen? ¿què simbolitzen els colors? Luís Carlos Rodríguez: “Cadascú veu el que sap.” |
|
¿Per què cal fer-ho a l’escola? Perquè és una realitat que s’imposa, perquè facilita les altres lectures significatives, perquè és important que els alumnes sàpiguen no només descodificar les imatges, sinó també relacionar-les, jutjar-les i criticar-les. La lectura d’imatges no només fomenta la capacitat creativa i estètica, sinó que ajuda en l’aprenentatge i la comprensió dels valors socials i culturals. Paulo Freire: “La lectura del món precedeix la lectura de la paraula.” |
|
¿Educació de la imatge o Educació per la imatge? Totes dues. L’educació de la imatge es refereix a l’estudi dels elements que la constitueixen i que formen un tot. L’educació per la imatge té com a base la instrumentació de la imatge amb finalitats pedagògiques. |
|
¿Què és art? És l’aplicació de l’habilitat i del gust a la producció d’una obra segons principis estètics. El concepte d’art va associat al concepte d’obra d’art i d’artista. Art també és l’acte o la facultat mitjançant la qual les persones imiten o expressen i creen copiant o fantasiejant, allò que és material o immaterial, fent servir la matèria, la imatge, el so, l’expressió corporal, etc., o, simplement, incitant la imaginació d’altri. Antoni Llena (artista): “Únicament allò que és genial és suportable, i és geni qui anticipa. L’art únicament és art si és profètic. Solament és art si és genial.” |
|
 |
|
¿Què és una obra d’art? Una obra d’art és un producte o missatge humà que copia, imita, imagina o transcendeix la realitat i és una creació realitzada per a esdevenir bella o ser una manifestació de significat simbòlic. Les obres d’art són productes d’un temps i un context concret. La crítica és un factor essencial per la valoració d'una obra d'art, i en aquest sentit impera el domini dels mitjans de comunicació. L'art més que mai és un objecte mercantil. Robert Motherwell: “L’art no és tan important com la vida, però que pobra que seria la vida sense l’art.” |
|
¿Hi ha diferents tipus d’arts? El concepte art ha anat evolucionant amb els temps. Al Renaixement va aparèixer el concepte de Belles Arts, amb una dedicació específica a la Bellesa. Avui en dia encara es diferencia entre arts pures (les realitzades amb un propòsit bàsicament estètic) i les arts decoratives (que barregen bellesa amb funcionalitat). |
|
¿Quines són les Belles Arts? Poesia, arquitectura, escultura, pintura, música i dansa. Avui en dia es té una visió molt més àmplia del que pot esdevenir obra d’art: cançons, llibres, impressions, escultures, pel·lícules, representacions, instal·lacions, etc. |
|
¿Què és una obra mestra? Es considera obra mestra el que s’anomena magnum opus, la millor producció d’un artista reconegut. Alain Decourcelle: “L’obra mestra és un fill que no és batejat fins després de la mort del pare.” |
|
¿Què són els museus? Els museus descontextualitzen moltes "obres d'art" que contenen, no només les obres que s’havien considerat forànies (com una màscara de l'Àfrica subsahariana) sinó les obres pròpies com els murals d'esglésies romàniques en museus moderns. Objectes que tenien una funció ritual, mística o religiosa passen a ser objectes analitzats, estudiats o admirats. Sovint, és la pròpia pèrdua de la seva funció original la que permet veure l'objecte com a artístic. Edmond de Goncourt: “Una pintura en un museu escolta més opinions ridícules que qualsevol altra cosa en el món.” |
|
¿Què és un artista? A partir del XIX l’artista és aquell que va més enllà del gust establert perquè albira el que ha de venir. Apareix l’artista militant. Segons la teoria artista és qualsevol persona que realitza una obra única amb intenció artística. A l’hora de la veritat per ser artista el que cal és ser-ne considerat, validat per crítics, mitjans de comunicació, altres artistes ja reconeguts, empresaris artístics i persones influents relacionades amb l’art. José María Pascual: “Un cop hagi mediatitzat el meu “art”, encara que sigui mínimament, seré un artista per a la societat, i passaré de gandul a bohemi, d’inútil a pensador, de mandrós a somiador, i d’inadaptat a crític rebel.” |
|
¿Per què les obres d’art a l’escola? Perquè són un referent cultural en la nostra societat, i perquè és patrimoni nostre. John Berger: “Quan se’ns priva de veure-ho, se’ns priva de la història que ens pertany.” |
|
 |
|
|
|
  de les comarques gironines. Curs 2007-2008 |
|
