Evidentment els materials del curs no es poden desenvolupar tots en una única sessió de dues hores. S'entén la sessió com el lloc idoni per presentar la proposta, justificar-la i provar alguns dels experiments amb el professorat.

Cal deixar clar que aquestes activitats, si es vol treballar amb alumnes d'Educació Infantil i de Primària, cal adaptar-los. I pensem que és cada mestre o mestra qui ho ha de fer. Molts dels experiments no passen de ser idees que es poden aplicar a nivells i a programacions didàctiques diferents.

La idea de fons és l'aprofitament de l'art, per una banda, i la visió crítica que en dóna l'autor, per una altra. El que és més important, però, són les conclusions pedagògiques a què poden arribar formadors i assistents del seminari.

Per tal de facilitar la sessió amb mestres de Primària, es proposa iniciar la sessió al voltant d'una taula, i seguint aquest guió:

-Introducció: Lectura d'imatges (¿què és? ¿com es fa? ¿per què cal fer-ho a l'escola?) Ús de les obres d'art com a material escolar (¿es fa? ¿com? ¿es pot fer més? ¿d'una altra manera? ¿té sentit fer-ho?)...

-Mural sobre l'evolució de la imatge: interessant fer-ho donant les imatges impreses a mida foli a grups reduïts i que discuteixin les dades relatives a cada imatge (¿quan es va fer? ¿en quin lloc estava? ¿quanta gent devia veure'l en un mes? ¿quina intenció tenia la imatge? ¿val la pena conservar totes les imatges d'aquesta mena?), tenint en compte que són respostes discutibles i que cada grup haurà de defensar-les davant dels altres.

-Debat sobre els resultats: el més bàsic és observar els dos moments clau (quan la imatge es torna transportable i quan es torna reproduïble); aquest debat ens pot donar algunes dades de per què és important en la nostra societat treballar la imatge en els centres escolars.

-Visualització i comentari de la presentació sobre galeries que exemplifica un dels moments de trencament a què ens hem referit.

-Joc de cartes sobre art: interessant de repartir els fulls complets i demanar a cada assistent que en "tregui" cinc cromos de 6 x 8 cm de la seva imatge; així ha de plantejar-se quins fragments considera especialment interessants practicant el reenquadrament. Un cop tenim tots els cromos retallats, es munta el joc seguint les pautes proposades a l'experiment (cada assistent té cinc cartes i ha d'intentar juntar-ne tres de la mateixa obra, quan això passa interromp el joc i aconsegueix l'obra sencera sobre la qual col·loca les cartes; tot seguit se li donen tantes cartes com ha posat sobre l'obra i continua el joc...). Es pot anar comentant en quins elements es van fixant i quines estratègies segueixen de cara al joc.

-Debat sobre el joc: tot i la importància de veure quin suc se'n pot treure, també és bàsic de decidir si és lícit o no el que hem fet amb l'obra original, i fins i tot veure quin seria el límit legítim de fer jocs que fragmenten obres concebudes com a una unitat; i no només fragmentar-les sinó també parodiar-les.

-Visionat del vídeo sobre la Gioconda; comentar l'aprofitament pedagògic de les paròdies i recreacions.

-Descripció amb trampa: repartir les descripcions per parelles, perquè la llegeixin, pensin de quin quadre pot tractar-se, o si més no, com se l'imaginen i si poden descobrir quina és la truculència que s'ha fet servir en la descripció. A la fi del joc se'ls mostra els quadres en els quals s'ha inspirat el joc.

-Debat sobre el tractament de gènere que es desprén de moltes de les obres clàssiques de pintura, intentar entendre les motivacions subjacents. Insistir-hi tot provant de fer l'activitat de posar títols a la presentació sobre nus; n'hi ha prou amb fer-ho amb les primeres sèries: Adam-Eva, el naixement de Venus, el judici de Paris...

-Obres d'art i emocions: plantejar-ho com un experiment en què es presenten les emocions entre les quals han de triar, i tot seguit la meitat del grup veu una de les diapositives i l'altra meitat en veu l'altra; comparen les respostes i hauria de resultar evident que han vist imatges diferents, de manera que quan comproven que han vist la mateixa hauria de sorprendre tothom; així es fa més evident que la diferència es troba en la informació; es pot comentar la frase: "tothom veu el que sap".

-Veure la proposta de saber més coses per tal veure-hi més, referit a l'obra de la qual ja hem parlat abans: la Gioconda. En l'espai de temps posterior de mirar el material lliurement se'ls pot proposar de jugar a la presentació interactiva que hi ha en el web sobre aquest quadre.

-Museu i escola: ¿s'hi va? ¿quins museus hi ha propers? ¿quines possibilitats pedagògiques poden oferir? I per altra banda parlar també de quan l'escola esdevé un espai en què mostra les produccions dels alumnes de forma contextualitzada, amb muntatges i ambientacions que són veritables "instal·lacions" (paradigma d'art actual).

Si es vol potenciar encara més la part de sessió al voltant de la taula i amb material manipulable, es pot fer el mural dels gèneres pictòrics que també dóna peu a debat. És important no menystenir qualsevol aportació dels assistents pel que fa a l'aprofitament de qualsevol proposta per al seu centre concret, sigui per al nivell i treballant el currículum que sigui.

Així i tot, la sessió hauria d'acabar-se amb l'exploració del material penjat en el web perquè tothom vegi i provi i comprovi els materials enllaçats.