El volcą de la Crosa

Trobareu el crąter de l'antic volcą de la Crosa entre Estanyol -municipi de Bescanó-, i Sant Dalmai  i Salitja -municipi de Vilobķ d'Onyar-. S'hi accedeix des de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, entre Aiguaviva i Sant Dalmai, a l'altura de l'area de les Guilloteres, aproximadament al Km. 8,5. Allą hi trobareu plafons informatius sobre el volcą i la seva activitat, un mirador i propostes d'itineraris per recórrer el crąter.

La Crosa es troba a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva.  És el volcą amb el crąter més gran de la penķnsula i un dels més grans d'Europa, amb un diąmetre de 1250 metres, originat per les violentes explosions degudes al contacte del magma amb una gran bossa d'aigua subterrąnia. Dins del crąter principal hi ha un segon crąter, fruit d'una erupcio posterior... farą, any més any menys, mig milió d'anys! 

Molt probablement va entrar en erupció a l'era quaternąria, com els volcans de Canet d'Adri, Banya del Boc, Granollers de Rocacorba, les Planes d'Hostoles o de la zona volcąnica de la Garrotxa. Antigament el crąter estava ocupat per aiguamolls. 

Entre els segles XIII i XIX es van dur a terme treballs de dessecació. Actualment al crąter hi ha camps i plantacions d'arbres; en čpoques de grans pluges, l'antic llac del fons del crąter reapareix per uns dies.

 Vista del crąter del volcą, amb el Puig de Sant Llop a la dreta i les Gavarres al fons

Als anys 60 i 70 es va produir l'explotació industrial de les gredes volcąniques -tosquiges-, la qual cosa va comportar la pčrdua de part dels llavis del crąter.  Com a testimoni d'aquesta activitat, a  la zona de les Guilloteres hi ha un tall vertical d'uns quants metres d'alēada que mostra la superposició de les capes de les diferents erupcions del volcą.

Actualment és un espai natural protegit.

A la zona més alta del lķmit del crąter hi ha el puig de sant Llop, amb una antiga capella d'origen romąnic, documentada des del segle XIII en estat d'enrunament imminent, consagrada al sant, i que durant forēa temps fou també utilitzada, per la seva posició estratčgica, com a lloc de guaita. 

Al poble d'Estanyol, a uns 2 Km., hi ha un petit museu sobre el volcą de la Crosa.

 

TIC-MAV Mitjans Audiovisuals a Girona
Octubre de 2002