Ubicació: entre Sils, Maçanet i Vidreres

Accés: a Sils, des de la zona de l'església; i des de diversos camins que surten de la xarxa de carreteres de la zona.

Breu història: La existència de l'estany de Sils va unida, a través de la història, a l'intent de l'home per fer-lo desaparèixer. Hi ha intents coneguts de dessecar-lo des del segle XIII, que són repetidament frustrats per succesives inundacions. A partir del segle XIX es soluciona el problema, i actualment els terrenys de l'antic estany són drenats per les rieres de Sils i Vallcanera, malgrat que en època de pluges intenses es produeix la inundació d'una extensió considerable de terreny. A principis del segle XX és punt de trobada de la contrada per banyar-s'hi. Amb la progressiva contaminació de les seves aigües i l'abandonament de la neteja dels canals l'estany adquireix un aspecte lamentable. Aquest últims anys s'ha iniciat la recuperació d'aquest indret.

Dimonis i cuques feres

La insalubritat de l'estany va fer que al seu entorn s'hi generessin tot un seguit de creences que relacionaven les malalties que provocava amb les forces del mal. No és d'estranyar que a la contrada s'honoressin com a patrons protectors del poble de Sils Sant Cosme i Sant Damià, sants metges. Segons la llegenda de Pere Porter, a l'estany s'hi trobava l'entrada a l'infern.

Els termes de l'estany

Al voltant de l'estany de Sils hi ha unes termes aixecades al segle XVIII que donen una idea del perímetre de l'estany en aquell temps. No marcaven només el perímetre de l'estany, sinó que també indicaven l'emplaçament de les propietats i, en alguns casos designen la consecució de treballs de dessecació, amb l'any i l'autor.

La terma de la fotografia és de les que marcava el perímetre de l'estany: «Estañ. Marca en 1740». De tota manera, l'estany sembla que havia assolit la seva màxima grandària al segle XVII, després d'una tala massiva d'arbres que obstruí el canal conegut com Vall Madral, i que formà un llac d'uns 5 Km. de llarg per 1,5 Km. d'ample.