 |
 |
|
|
|
 La
roca de Sa Palomera, a Blanes, és l'indret on comença la
Costa Brava. Com deia Josep Pla, a Sa Palomera acaba l'infinit sorrall
de la costa de Barcelona.
La punta d'aquesta roca amb la seva oposada a Llevant -Punta de Santa Anna- dibuixen la badia de Blanes. Enfront de Sa Palomera, encarat al Sud-oest, hi ha un petit barri que abans era de pescadors, el S'Auguer -evident corrupció de S'Alguer-. Abans de la construcció del moll, aquest era el millor punt de la badia, perquè aquí les roques formen un refugi natural per a embarcacions de petit calat.  
La bellesa del nostre Mediterrani en aquests indrets del litoral català és immensa. La llum i els colors varien a cada instant. El pas de les estacions ens ofereix al llarg de l'any infinites imatges inèdites i irrepetibles que només la càmera pot perpetuar-les per a la nostra memòria. Les imatges que aquí us mostrem han estat captades per l'Anna Sarrion durant els temporals de novembre de 2001. ......................................................................Mare, si fos mariner, .......................................................................tot sol amb la meva barca, ......................................................................iria a cercar l'amor ......................................................................per mars de somni i rondalla. . ......................................................................-Amor-li diria jo-, ......................................................................guaita la mar, ampla i clara: .....................................................................ella m'ha dut al teu port, .....................................................................ella ens farà de companya; .....................................................................el camí de retornar .....................................................................serà un petó que s'allarga, .....................................................................jo llegiré en els teus ulls .....................................................................tot el que espero i em manca ....................................................................i el viu del cor serà fresc ....................................................................com una rosa que es bada ................................................................................Miquel Martí i Pol |
|
| Centre de Recursos Pedagògics de la Selva II |
| Febrer de 2002 |