 |
 |
|
|
|
Breda és un municipi
de la comarca de La Selva que conserva vestigis importants de la nostra
història medieval. L’any 1038 el vescomte Guerau de Cabrera, casat
amb Ermessenda, pubilla de Montsoriu, hi fundà un monestir benedictí
dedicat a Sant Salvador.
 Els
Cabrera tingueren el monestir com a fundació familiar, lloc on s’enterraven
els seus membres i al qual van confiar la vigilància i tutela de
la majoria de les esglésies dels seus dominis de la Selva.
Pertanyia inicialment al terme i domini del castell de Montsoriu, però els abats esdevingueren aviat senyors efectius de la vila i d’altres dominis concedits pels fundadors i altra gent devota. Això va permetre construir una primera església, consagrada el 1068, que alguns anys després va ésser enriquida amb l’actual campanar, de 32m., fet al pas del s. XI al XII. També es va construir més tard, dintre encara de l’època romànica, un claustre adossat a l’església, del qual queda només al lloc una ala o andanada; una altra es va traslladar a una torre de Blanes. La vitalitat del monestir, primerament posat sota la tutela de l’abadia de Sant Cugat del Vallès, i més tard abadia independent, va ésser la causa que entre el s. XIV i inicis del XVI es substituís la primitiva església romànica per un gran edifici gòtic, l’actual, que es conserva amb tota la seva bellesa, a desgrat de diferents incendis i depredacions.
Complementa el conjunt monàstic l’antiga casa abacial, remodelada el s. XV però que té elements molt més antics. Dos passos coberts relliguen aquest edifici amb el claustre i la façana ponentina i tots dos permeten accedir al seu pati interior o plaça de l’Abadia, pulcrament restaurada i que és un indret molt plàcid i de regust medieval. |
| Font: "El nostre patrimoni. La Selva". Autor: Antoni Pladevall; Fotografies: Jordi Olavarrieta; Editor: Caixa de Girona |
| Centre de Recursos Pedagògics de la Selva II |
| Juny de 2002 |
Fou
exclaustrat el 1835 i poc després la seva església es convertí
en l’església parroquial de la vila i terme, a la vegada que l’antiga
església parroquial o de Santa Maria, situada al darrera i a poca
distància del monestir, passava a ésser la Casa de la Vila.
Aquest edifici, ampliat a època barroca, guarda encara la capçalera
d’una església romànica primitiva, ara convertida en sala
d’exposicions o Museu Josep Aragay, de ceràmica i de dibuixos i
pintures del seu titular, un artista destacat del noucentisme català.
