Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 1997-98
 Memòria
del treball en format AcroRead. |
| Títol: | La dona: subjecte i objecte de l'obra d'art. 1870-1936. |
| Autoria: | Núria Rius Vernet |
| Característiques: | En el treball es poden trobar:
- La memòria que inclou la bibliografia. 20 pàgines.
|
| Orientació del treball: | Treball de síntesi i d'investigació destinat al professorat de secundària per a la seva readaptació a les classes. |
| Temes i/o Identificadors: | 1a. part: la dona a finals del
XIX, arquetipus, imatges de la dona ideal, imatges de la femme-fatal, personatges
mitològics, personatges bíblics, personatges històrics,
personatges literaris, personatges més prosaics.
2a. part: problemes de les dones artistes, pintores de flors, pintores de paissatges, pintores de figures, pintores de retrats, pintores de gènere, pintores de nus, pintores d'animals, pintores d'escenes de combat, escultures, avatguardistes. |
| Destinataris: | El treball va adreçat al nou batxillerat i a l'antic COU. |
| Resum: | Al tombant de segle, l'art occidental,
mitjançant diferents imatges mitològiques, històriques,
literàries i d'altres, deixa palesos aquells arquetipus que sobre
la dona estaven molt vigents a la societat del moment. aquestes imatges
representaven la dona de la forma com volia ser trobada i aquella com era,
alhora, desijada i temuda.
A l'art català es poden trobar també imatges que manifesten uns arquetipus però, a diferència de les de l'art occidental, predominaren aquelles representacions que incidien sobre la "dona ideal", un model de dona que tenia les seves arrels més recents en la corrent més misògina dels ideals il·lustrats. poques són les imatges explícites, especialment les literàries o històriques, que al·ludien a la "femme fatal" i els seus derivats. Les causes últimes d'aquesta diferència s'han de cercar en el procés històric. El gran pes ideològic de la tradició, especialment el gran paper que encara tenia la religió catòlica i la poca força del moviment feminista organitzat de caire majoritàriament catòlic, són els principals factors, juntament amb el gust i els valors de la burgesia, que explicarien l'especificitat de les imatges catalanes. Alhora, aquelles dones dedicades a la producció artística -que van ser força nombroses a Catalunya-, si volien viure del seu art, no havien de trencar, almenys de manera explícita, amb el prototipus femení socialment imposat, ni subvertir els valors establets. Potser, per aquesta raó, entre d'altres, moltes d'elles es van dedicar a la pintura de flors i de natures mortes. Les dones catalanes com les de tot l'art occidental, en general, representaven el seu món més proper i quotidià i poques vegades es van dedicar als temes històrics, mitològics o literaris i, quan no feien, els seus continguts diferien poc d'aquells que representaven els artistes. Poc a poc, la situació anà variant i, també a Catalunya, hi va haver artistes dedicades a la pintura de nus, artistes socialment compromeses i artistes avantguardistes. Però l'esclat de la guerra, el triomf i la llarga pervivència del franquisme van suposar un gran pas enrere en les conquestes socials i artístiques aconseguides. |