Text 1:

A través d’un text de Ciceró es pot veure com s’imaginaven alguns el moviment dels astres.  

Text 2:

Lucreci reflecteix algunes de les idees que predominaven en el seu temps sobre la concepció de la naturalesa, entre elles sobre el sol.

Text 3:

Els antics intentaren explicar el fenomen dels eclipsis de sol i de lluna. Un text de Lucreci parla de diverses explicacions.

A través d’un text de Ciceró es pot veure com s’imaginaven alguns el moviment dels astres. 

Ciceró, La naturalesa dels déus II 102-104

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/nd2.shtml#101

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 2003

Traducció:

[102] Entre els astres, el sol, la magnitud del qual supera en moltes vegades la de la terra, volta entorn d’ella i, amb el seu llevant i el seu ponent fa el dia i la nit i, adés apropant-se adés apartant-se dues vegades cada any, fa retorns en direccions contràries des del punt més llunyà, durant els quals ara una mena de tristesa oprimeix la terra, ara de nou l’alegra de manera que sembla enriolada amb el cel. [103] La lluna, que és, com ho demostren els matemàtics, més gran que la meitat de la terra, es desplaça pels mateixos espais que el sol, però, ara acostant-s’hi ara apartant-se’n, no solament envia a la terra la llum que rep del sol, sinó que ella mateixa observa diferents canvis de lluminositat, i també unes vegades, posada a sota i en línia amb el sol, tapa la seva llum i els seus raigs, i altres vegades, posant-se sota l’ombra de la terra, quan ocupa la zona del sol, desapareix sobtadament perquè la terra se situa entremig. També per aquests mateixos espais es desplacen entorn de la terra aquells estels que anomenem vagants, que surten i es ponen de la mateixa manera, els moviments dels quals tan aviat s’acceleren com es retarden i sovint també es paren, [104] fins al punt que no hi pot haver  res que sigui d’una bellesa més digna d’admiració que aquest espectacle. Segueix la immensa munió d’estels fixos, la distribució dels quals és tan definida, que se’ls ha trobat noms derivats de la semblança amb figures conegudes.

(Joan Manuel del Pozo, FBM 2003)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar de quins astres s’ocupa l’autor en el text.

  Respecte a la relació entre el sol i la terra, fer una llista de les afirmacions del text que no són admeses actualment pels científics i una altra llista de les afirmacions que són admeses encara avui.

  Fer el mateix respecte a la relació entre la lluna i la terra.

  Descriure com, segons aquesta concepció de l’univers, podien explicar els eclipsis de sol i de lluna.

  Esmentar el nom d’algunes constel·lacions i, havent cercat la informació necessària, comentar si és veritat l’afirmació de l’autor sobre el motiu d’haver-les anomenades així.

Relació amb altres matèries:

—  Religió

—  Astronomia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO

Grau de dificultat del text original:

Mitjana a partir del 2n trimestre de 2n de Batxillerat, amb ajuts puntuals el professor.

Lucreci reflecteix algunes de les idees que predominaven en el seu temps sobre la concepció de la naturalesa, entre elles sobre el sol.

Lucreci, De la natura V 564-574

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/luc5.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928

Traducció:

La roda del sol i la seva calor no poden ésser gaire més grans ni gaire més petites que no apareixen als nostres sentits. De fet, a qualsevol distància que es trobi de nosaltres un fogall, mentre ens pugui atènyer la seva llum i bufar el seu alè damunt els nostres membres, res no lleven els intervals a la substància de les seves flames, res no redueix als nostres ulls l’aparença dels seus focs. Per consegüent, vist que l’escalfor del sol i la llum que difon arriben fins als nostres sentits i il·luminen els llocs on cauen, cal deduir que la forma del sol i el seu contorn ens apareixen també, sense que hi puguis afegir ni sostreure’n res, sota llurs veritables proporcions.

            (Miquel Dolç, Editorial Laia, Barcelona 1986)

Suggeriments d’activitats:

  Resumir amb molt poques paraules el que l’autor opina sobre la grandària i la forma del sol.

  Explicar l’argumentació que fa servir l’autor per a justificar la seva opinió.

  Fer una valoració de les afirmacions de l’autor a la llum del que avui sabem sobre la grandària i la forma del sol.

Relació amb altres matèries:

—  Filosofia

—  Astronomia

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, a penes superable per un alumne de Batxillerat, a causa, sobretot, de l’hipèrbaton.

Els antics intentaren explicar el fenomen dels eclipsis de sol i de lluna. Un text de Lucreci parla de diverses explicacions.

Lucreci, De la natura V 751-771

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/luc5.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928

Traducció:

Tocant als eclipsis de sol i a les desaparicions de la lluna, has de creure que poden ésser també el resultat de moltes causes. En efecte, ¿per què podria la lluna privar la terra de la llum del sol i interposar entre les terres i ell la seva faç en les altures, obstruint amb el seu dic opac aquells raigs ardents? ¿Per què no s’ha de creure que, al moment mateix, podria fer-ho un altre cos que errés pel cel romanent sempre invisible? ¿I per què el sol no podria, igualment, en un temps donat, esllanguir-se i perdre els seus focs per a renovar la seva llum, quan ha travessat unes regions de l’aire hostils a les seves flames, que produeixen l’extinció i la mort dels seus raigs? ¿I per què la terra podria, al seu torn, espoliar la lluna de claror i, per la seva situació al damunt del sol, ofegar els seus raigs, a l’època del mes en què la lluna recorre el con d’ombres opaques, si al mateix temps un altre cos no podia passar sota la lluna o escolar-se davant del disc solar, de manera que interrompés els seus raigs i la propagació de la seva llum? I, d’altra banda, si la lluna mateixa brilla amb un esclat propi, ¿per què no podria esllanguir-se en una determinada part de l’univers, metre travessa regions hostils a les seves pròpies llums?

   (Miquel Dolç, Editorial Laia, Barcelona 1986)

Suggeriments d’activitats:

  Formular les tres hipòtesis que l’autor proposa per explicar els eclipsis de sol i de lluna.

  Exposar breument l’explicació que donen avui els científics sobre els eclipsis de sol i de lluna i comparar-la amb la que més s’hi acosta entre les que l’autor proposa.

  Dir quina de les tres hipòtesis proposades per l’autor sembla més lluny de la veritat i explicar per què.

Relació amb altres matèries:

—  Física

—  Astronomia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, a penes superable per un alumne de Batxillerat, a causa, sobretot, de l’hipèrbaton.