Text 1:

El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa. Creix a la costa catalana i a la majoria de les costes de la Mediterrània. És lògic, doncs, que els romans ja el coneguessin. Plini el Vell el ressenya juntament amb altres varietats de palmeres.

Text 2:

El xiclet no és un invent modern, sinó que els antics ja mastegaven una goma aromàtica que produeix el llentiscle.

Text 3:

Els antics ja tenien força coneixements de la flora submarina i en feien diversos usos en la vida pràctica. Plini parla d’un arbust que els grecs anomenaven fycos i que sembla correspondre a la zostera.

Text 4:

Plini el Vell esmenta diverses espècies d’arbres tot indicant quin és el clima que els és més favorable.

Text 5:

Els recursos farmacèutics a l’Antiguitat eren més aviat limitats. Tanmateix, les investigacions dels metges i la pràctica quotidiana configuraren un conjunt de receptes basades en les propietats terapèutiques d’algunes plantes. Sovint el poble senzill uní a la seva aplicació certs rituals, més aviat relacionats amb la superstició o amb la màgia.

Text 6:

En gairebé totes les cultures de l’Antiguitat, hom creia que alguns arbres i plantes tenien propietats sobrenaturals. Això els conferia un caràcter religiós, i eren objecte de veneració amb diversos actes rituals.

El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa. Creix a la costa catalana i a la majoria de les costes de la Mediterrània. És lògic, doncs, que els romans ja el coneguessin. Plini el Vell el ressenya juntament amb altres varietats de palmeres.

Plini, Història Natural XIII 39-40

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/13*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

Hi ha moltes varietats de palmeres. De les que no lleven fruit, a Assíria i a tot Pèrsia se n’aprofita la fusta i se’n fan diverses manufactures molt apreciades. Hi ha també boscos de palmeres fàcils de tallar, que tornen a brotar després d’haver estat tallades des de l’arrel. El cor del capdamunt del tronc és dolç, i l’anomenen «cervell»; però, encara que hom el talli, l’arbre no mor, contràriament al que s’esdevé amb altres palmeres. El seu nom és «camaerop» (margalló); les seves fulles, amples i flexibles, són molt útils per a fer objectes de cistelleria. Abunden a Creta, però encara més a Sicília. Les palmeres fan una brasa viva i cremen lentament. De les que lleven fruit, el pinyol que hi ha dins la fruita en unes és més petit, en altres és més allargat; en unes, més tou, en altres, més dur; en alguns casos és com un os, i, polit amb la llima, és usat supersticiosament com un amulet contra els encanteris. […] Així, doncs, hi ha quaranta-nou varietats de palmera, si algú tingués ganes de resseguir els noms de totes, encloent-hi les de països forans i les varietats de vi que poden produir.  

 (Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre el margalló i dir quines de les seves característiques ja són esmentades en el text de Plini.

  Explicar l’ús gastronòmic que es fa actualment del margalló i dir en quina frase del text de Plini ja és insinuat.

  Dir a quina varietat pertanyen i quina utilitat tenen la majoria de les palmeres que hi ha en els nostres pobles i ciutats.

  Fer una llista de totes utilitats de la palmera esmentades per l’autor dins el petit nombre de varietats ressenyades.

  Esmentar altres finalitats del cultiu de palmeres, sobretot en terres d’Alacant.

Relació amb altres matèries:

—  Gastronomia

—  Economia

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana, per a 2n de Batxillerat.

El xiclet no és un invent modern, sinó que els antics ja mastegaven una goma aromàtica que produeix el llentiscle.

Plini, Història Natural XII 72

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/12*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

Així, (la mirra de l’Índia) pot passar per màstic, que s’obté d’un altre arbust a l’Índia i també a l’Aràbia; l’anomenen laina. Però hi ha també dues classes de màstic, ja que a l’Àsia i a Grècia es troba una planta que treu fulles de les arrels i un fruit espinós semblant a una poma, ple de llavors i d’un suc que raja si se li fa un tall al capdamunt, de manera que amb prou feines es pot distingir del màstic autèntic. A més, n’hi ha també una tercera classe al Pont, que s’assembla més aviat al betum. Ara bé, el més apreciat de tots és el màstic blanc de Quios, que es paga a deu denaris la lliura, mentre que el negre es paga a dos denaris. Hom diu que el màstic de Quios raja del llentiscle com una mena de goma. Com passa amb l’encens, és adulterat amb resina.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Localitzar en un mapa de la Mediterrània l’illa de Quios.

  Deduir de les expressions del text quin producte actual es pot considerar semblant al màstic de Quios.

  Cercar en una enciclopèdia o en una guia turística de les illes gregues si a Quios encara avui hi abunda el llentiscle, si se’n recull el màstic i per a què es fa servir.

  Explicar quina solució tindria una persona addicta a mastegar xiclet si un dia decidís consumir únicament productes naturals.

Relació amb altres matèries:

—  Alimentació

—  Economia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat, però amb ajudes puntuals del professor.

Els antics ja tenien força coneixements de la flora submarina i en feien diversos usos en la vida pràctica. Plini parla d’un arbust que els grecs anomenaven fycos i que sembla correspondre a la zostera.

Plini, Història Natural XIII 135

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/13*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

També creixen arbusts i arbres en el fons del mar: en el nostre (el Mediterrani) són més aviat petits, però el Mar Roig i tot l’Oceà Oriental són plens de boscos. La llengua llatina no té un nom per a allò que els grecs anomenen fycos, ja que el nostre mot «alga» designa una planta marina, mentre que el fycos és un arbust. És de fulles amples, de color verd, i produeix unes ramificacions que alguns designen amb un nom que significa «porro» i d’altres amb un que significa zostera. Una altra espècie d’aquest arbust té les fulles en forma de cabellera, semblant al fonoll, i creix entre les roques, en aigües somes, prop de la costa. Tant una espècie com l’altra creixen a la primavera i moren a la tardor. El que creix a les roques al voltant de l’illa de Creta es fa servir per a tenyir de porpra; el més apreciat és el que creix a la banda del nord de l’illa, per exemple, per a esponges. Una tercera varietat és semblant a la gespa; té les arrels nuoses, i la tija és com una canya.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Comentar fins a quin punt els antics podien tenir un coneixement prou complet de la flora submarina i argumentar la resposta.

  Investigar si les afirmacions de l’autor han estat confirmades per la ciència actual o si algunes han estat desmentides.

  El terme «zostera» figura a les nostres enciclopèdies. Cercar tota la informació possible sobre aquesta planta i comparar-la amb la que ens dóna Plini.

  Esmentar els usos de la flora submarina que es detallen o bé s’insinuen en el text.

Relació amb altres matèries:

—  Economia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Molt alta, pràcticament no superable per un alumne de Batxillerat.

Plini el Vell esmenta diverses espècies d’arbres tot indicant quin és el clima que els és més favorable.

Plini, Història Natural XVI 73

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/16*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

Prefereixen la muntanya el cedre, el làrix, el pi de teia i la resta dels arbres que produeixen resina; igualment el grèvol, el boix, l’alzina, el ginebre, el terebint, el pollancre, l’orn i el bedoll; als Apennins hi ha també l’arbust anomenat sumac, famós per tenyir els vestits de lli amb un color de porpra. Les muntanyes i les valls agraden a l’avet, el roure, el castanyer, el til·ler, l’alzina i el corner. Les muntanyes amb abundor d’aigua van bé a l’erable, el freixe, el server, el til·ler i el cirerer. Rarament es troben a les muntanyes la prunera, el magraner, l’ullastre, la noguera, la morera i el saüquer. Davallant de la muntanya cap al pla s’hi fan el corner, l’avellaner, l’alzina, l’orn, l’erable, el freixe i el bedoll; i també, pujant del pla cap a la muntanya, l’om, la pomera, la perera, el llorer, la murtra, el sanguinyol, la carrasca i la ginesta, que serveix per a tenyir roba. Els llocs freds agraden al server, però encara més al bedoll.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar quin criteri ha seguit l’autor per a agrupar els arbres en diferents classes.

  Fer una classificació dels arbres i arbusts esmentats segons que el seu fruit sigui comestible o no.

  Fer cadascú la llista dels arbres que abans no coneixia. Després triar-ne quatre d’aquesta llista, dos de fruiters i dos de no fruiters, i fer-ne una descripció completa.

Relació amb altres matèries:

—  Alimentació

—  Economia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat, amb ajudes puntuals del professor.

Els recursos farmacèutics a l’Antiguitat eren més aviat limitats. Tanmateix, les investigacions dels metges i la pràctica quotidiana configuraren un conjunt de receptes basades en les propietats terapèutiques d’algunes plantes. Sovint el poble senzill uní a la seva aplicació certs rituals, més aviat relacionats amb la superstició o amb la màgia.

Plini, Història Natural XXVI 134-135

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/26*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1980

Traducció:

El millor ordi és el més blanc. La pasta que resulta de fer-lo bullir amb aigua de pluja es distribueix en píndoles per a poder-les subministrar a les persones que tenen úlceres als intestins o a l’úter. La cendra d’ordi s’aplica com a remei per a les cremades, les carns que se separen dels ossos, el catarro nasal i les mossegades de la musaranya. Aspergit amb sal i mel, fa blanques les dents i dóna bon alè a la boca. Hom afirma que els qui mengen pa d’ordi no pateixen mal de gota. Diuen que si hom agafa nou grans d’ordi, els fa passar un per un tres vegades al voltant d’un furóncol, amb la mà esquerra, i els llença tots al foc, queda guarit immediatament. Hi ha també l’espècie que els grecs anomenen «herba fenícia» i nosaltres «ordi gris». Si es beu triturat i barrejat amb vi, estimula clarament la menstruació.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Indicar quines de les aplicacions de l’ordi esmentades per l’autor es poden relacionar de bell antuvi amb la medicina i quines cal atribuir més aviat a la superstició.

  Consultar al metge de la família o al dietista si les propietats medicinals o dietètiques de l’ordi de què parla l’autor poden ser admeses per la ciència actual.

  Malgrat que els antics no disposaven dels dentífrics actuals, ja es preocupaven de la blancor de les dents i de la higiene bucal. Cercar informació sobre els diversos recursos de què se servien.

  Si algú pateix algun dels mals esmentats en el text, pot arriscar-se a comprovar l’eficàcia de les receptes de l’autor (no comporten perill).

Relació amb altres matèries:

—  Alimentació

—  Medicina

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

En gairebé totes les cultures de l’Antiguitat, hom creia que alguns arbres i plantes tenien propietats sobrenaturals. Això els conferia un caràcter religiós, i eren objecte de veneració amb diversos actes rituals.

Plini, Història Natural XXVI 249-251

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/26*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1980

Traducció:

[Sobre el vesc]. No podem passar per alt la veneració que la gent de la Gàl·lia mostra en aquesta qüestió. Els druides (així anomenen els seus mags) res no tenen per més sagrat que el vesc i l’arbre en el qual es desenvolupa, mentre sigui una alzina. Per començar, escullen sempre per als seus objectius un bosc d’alzines i no fan mai cap ritual sagrat sense fer servir el fullatge d’aquest arbre. […] A més, tot el que hi creix és considerat com a baixat del cel i és un senyal que aquell arbre ha estat escollit expressament per la divinitat. És molt difícil de trobar-lo (el vesc) i, un cop descobert, és objecte d’una gran cerimònia, sobretot si és en el sisè dia de la lluna, que per a ells és el començament dels mesos i dels anys, i després de trenta anys d’una nova generació, perquè aleshores ja està en la plenitud de les forces i no a la meitat de la seva creixença. L’invoquen amb el nom que en la seva llengua significa «guaridor de totes les coses», preparen un sacrifici i un àpat ritual sota l’arbre i hi porten dos vedells blancs les banyes dels quals no hagin estat mai lligades. Un sacerdot, vestit de blanc, s’enfila a l’arbre i, amb una falç d’or, talla el vesc, que és dipositat en una tela blanca. Aleshores immolen les víctimes bo i pregant al déu que faci que el seu regal sigui beneficiós per a aquells a qui n’ha fet el do. Creuen que, donat com a beguda, atorga la fecunditat a qualsevol animal que sigui estèril i que és un remei contra totes les metzines. Tan gran és el poder de la superstició que sol prevaler entre la gent en qüestions trivials.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació en enciclopèdies i costumaris. Dir si el vesc es cria encara avui en els nostres arbres, en quina època de l’any se sol collir i si va lligat a alguna creença de tipus supersticiós.

  Explicar per a quins usos pràctics es fa servir avui dia el vesc.

  Alguns elements essencials del ritual descrit en el text són recollits en la sèrie de còmics Asterix. Indicar quins són.

Relació amb altres matèries:

Relació amb altres matèries:

—  Religió

—  Medicina

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per al final de 2n de Batxillerat.