Horaci Cocles salva Roma defensant tot sol l’entrada d’un pont.

Valeri Màxim, Fets i dites memorables III 2,1

Text a Internet:

 http://www.thelatinlibrary.com/valmax3.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

Quan els etruscs irrompien en la ciutat de Roma pel pont Sublici, Horaci Cocles ocupà el cap del pont i allà contingué, amb una lluita infatigable, tot l’exèrcit dels enemics, mentre darrere seu els companys ensorraven el pont. Quan veié la pàtria alliberada del perill imminent, es llançà al Tíber bo i armat com anava. El déus immortals, admirats de la seva valentia, el preservaren sa i estalvi sense cap dany: en efecte, ni sofrí el cop de la caiguda tan alta, ni fou esclafat pel pes de les armes, ni fou endut per cap remolí, ni tan sols fou ferit per les armes que de tot arreu plovien damunt seu, sinó que reeixí a travessar el riu nedant sense perill. Així, es concentraren només en ell les mirades de tots els ciutadans i les de tots els enemics; aquests, estupefactes d’admiració, aquells, oscil·lant entre l’alegria i el temor. Ell tot sol separà dos exèrcits embolicats en una duríssima batalla, repel·lint l’un i protegint l’altre. En resum, ell tot sol, amb el seu escut, aportà a la nostra ciutat una protecció tan gran com ho fou el llit del riu. Per això els etruscs, mentre es retiraven, pogueren dir amb raó: «Hem vençut els romans, però hem estat vençuts per Horaci».

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

   Atès que l’episodi s’insereix en les guerres dels romans contra els etruscs, pot ser útil marcar, en un mapa de la península itàlica, el riu Tíber, el territori del Laci i Roma, i el territori etrusc.

   Situar en un plànol de Roma (tant pot ser de la Roma antiga com de la moderna) el pont Sublici (avui dit també «ponte Aventino»). Marcar el lloc on s’apostà Horaci Cocles.

   Deduir de quin material devia ser fet el pont. Justificar la resposta basant-se en el desenvolupament de l’acció.

   Esmentar els detalls que es poden considerar extraordinaris i dir a què els atribueix l’autor.

Relació amb altres matèries:

— Tecnologia

— Religió

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Muci Escèvola, un noble jove romà, penetra d’amagat al campament dels enemics, intenta matar llur rei i es deixa cremar la mà abans que revelar informació sobre els romans.

Titus Livi, Història de Roma (Ab urbe condita) II 12

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.2.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1976

Traducció:

El setge de la ciutat continuava; hi havia pocs aliments i pujaven de preu. Porsenna comptava de fer caure la ciutat mantenint el setge, quan Gai Muci, un adolescent de família noble, a qui semblava indigne que el poble romà, que mai no havia sofert un setge dels enemics en cap guerra mentre havia estat sotmès al poder reial, ara que era lliure es veiés assetjat pels mateixos etruscs a qui havia vençut tantes vegades, pensà que havia de venjar aquesta infàmia amb una gesta gloriosa i audaç. De primer, pensà d’introduir-se pel seu compte en el campament dels enemics, però després temé que, si hi anava sense el consentiment dels cònsols i a la insabuda de tothom, podia ser detingut pels guardians romans com un trànsfuga […]. Rebé l’aprovació dels senadors i partí, havent-se amagat un punyal entre els plecs del vestit. En arribar al campament, barrejat entre la multitud, s’aturà prop de la tribuna del rei. Era el dia en què es repartia la paga als soldat, i el funcionari que s’encarregava de tot i al qual solien adreçar-se als soldats seia al costat del rei i anava vestit gairebé igual que ell. Tingué por de preguntar quin dels dos era Porsenna, ja que, demostrant que no coneixia el rei, s’hauria descobert ell mateix; ho confià a la sort i travessà el funcionari en lloc del rei. […] Abatut davant la tribuna de Porsenna, digué: «Sóc un ciutadà romà i em dic Gai Muci. Com a enemic, he volgut matar un enemic, i no tinc menys coratge per a afrontar la mort que per a causar-la; un romà sap actuar i sap sofrir. I jo no sóc pas l’únic que té aquests sentiments; darrere meu hi ha un nodrit escamot que aspira a la mateixa glòria […]; te les hauràs tot sol amb l’un després de l’altre. El rei mogut per la ràbia i alhora aterrit pel perill, ordenà que Muci fos envoltat de foc, amenaçant-lo si no revelava clarament quina trama hi havia darrere les seves amenaces ambigües. Muci digué: «Ara veuràs que poc que val el cos per a aquells que tenen davant els ulls una gran glòria», i estengué la mà dreta damunt un braser que hi havia encès per al sacrifici. La mà cremava com si la ment no tingués res a veure amb els sentits. El rei restà atònit com si veiés un miracle, s’alçà del setial i ordenà que el jove fos apartat de l’altar.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

   Cercar informació sobre Porsenna i explicar en quin moment de la història de Roma se situa aquest episodi.

   Escriure els noms dels tres darrers reis de Roma i dir d’on eren originaris segons la tradició.

   Explicar per què Muci no preguntà qui era el rei per por que descobrissin que era un romà. Els alumnes poden imaginar-ho pensant quina llengua parlava Muci i quina parlaven els etruscs. L’activitat es pot completar esmentant altres llengües parlades a la península itàlica en el segle VII aC.

   Explicar fins a quin punt la força d’ànim pot fer resistir al sofriment corporal.

Relació amb altres matèries:

— Psicologia

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

1r cicle d’ESO (simple lectura del text), 2n cicle d’ESO i Batxillerat (lectura i activitats)

Grau de dificultat del text original:

Més aviat alta, per a 2n de Batxillerat.

Clèlia, una noia romana valenta, s’escapa d’on era empresonada, travessa el riu nedant i porta notícies als seus.

Titus Livi, Història de Roma (Ab urbe condita) II 13

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.2.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1976

Traducció:

Una noia anomenada Clèlia, que es trobava entre els ostatges (del rei etrusc Porsenna), aprofitant que el campament dels etruscs era situat prop del marge del riu Tíber, esquivà la vigilància dels sentinelles, es posà al capdavant d’un grup d’altres noies i, enmig de les fletxes que llançaven els enemics, travessà el Tíber nedant, portà les noies a Roma sanes i estàlvies, i les restituí a llurs famílies. Quan el rei s’assabentà de la fuga, de primer s’encengué d’indignació i envià legats a Roma a reclamar l’ostatge Clèlia; de les altres, tant se li’n donava. Després, la seva actitud es convertí en admiració, i deia que aquella gesta superava els actes de valor de Clocles i de Muci, i proclamà que, si l’ostatge no era restituïda, consideraria trencats els pactes, però que, si li era restituïda, la retornaria intacta i inviolada als seus. Totes dues parts mantingueren la paraula: els romans lliuraren la penyora de pau segons els pactes i, per part del rei etrusc la virtut no fou tan sols protegida, sinó fins i tot honorada. Porsenna lloà la noia i digué que li donava una part dels ostatges; que ella mateixa escollís els qui volgués. Els feren avançar tots, i es diu que ella trià les adolescents; això no sols honorava la seva virginitat, sinó que meresqué l’aprovació dels mateixos ostatges, que consideraren adient que fossin alliberades de l’enemic preferentment aquelles persones que per la seva edat estan més exposades a una ofensa. Renovada la pau, els romans feren ofrena a Clèlia d’una estàtua eqüestre, un reconeixement insòlit per un acte de valor insòlit en una dona. L’estàtua, que representava la noia a cavall, fou col·locada a la part més alta de la via Sacra.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

   Cercar informació i fer un breu resum de les lluites entre els romans i els etruscs.

   Explicar quins foren els actes de valor de Cocles i de Muci (poden fer servir la informació dels dos textos anteriors).

   Explicar cadascú si ha vist mai una estàtua eqüestre i descriure’n les característiques.

   Comentar el canvi d’actitud del rei Porsenna.

Relació amb altres matèries:

— Psicologia

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Quan els romans, refugiats al Capitoli, eren a punt de ser sorpresos i caure en mans dels gals, foren despertats per les oques del temple de Juno.

Titus Livi, Història de Roma (Ab urbe condita) V 47

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.5.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1985

Traducció:

Mentrestant, la ciutadella de Roma i el Capitoli es veieren en un gran perill. En efecte, els gals […] s’esmunyiren fins al cim tan silenciosament que no sols burlaren els sentinelles, sinó que ni tan sols desvetllaren els gossos, un animal tan atent als sorolls nocturns. Però no burlaren les oques, de les quals s’abstenien malgrat la manca d’aliments, perquè eren consagrades a Juno. I això fou la salvació. En efecte, amb els seus xiscles i el soroll de les ales desvetllaren Marc Manli, un home distingit en la guerra i que havia estat cònsol tres anys abans; aquest prengué les armes i alhora cridà a les armes la resta dels companys; mentre els altres es preparen, ell surt a fora i abat amb l’extrem de l’escut un gal que ja s’havia plantat al cim. En precipitar-se daltabaix, féu caure els qui tenia a la vora, i Manli en féu caure encara molts més, que, plens de por i havent abandonat les armes, abraçaven les roques a les quals estaven arrapats. Mentrestant, els romans s’havien agrupat: disparant fletxes i llançant rocs, van desbaratar els enemics, i tot l’escamot s’estimbà ruïnosament pel precipici.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

   El Capitoli era un dels set turons de Roma. Cercar en un atlas històric o en llibres d’història un mapa de la Roma antiga. Fer un croquis on figuri el riu Tíber i els set turons.

   El temple de Juno era un dels que hi havia al cim del Capitoli. Cercar-ne informació i explicar quines altres divinitats tenien culte en aquest turó.

   Comentar si és versemblant que en el recinte d’un temple es criessin oques. Mirar d’esbrinar per què eren al temple de Juno. Informar-se si en el recinte d’algun temple cristià del nostre país també avui s’hi manté algun animal. Explicar-ho i dir-ne els motius.

Relació amb altres matèries:

— Religió

— Ciències Naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Més aviat alta. Per a 2n de Batxillerat.