Anar a pàgina Ciències Socials

Les excentricitats d’alguns reis i emperadors

Text 1:

Com el rei Tarquini el Superb féu un mal negoci.

Text 2:

L’emperador Calígula cercava l’extravagància fins i tot en els aspectes més ordinaris de la vida quotidiana i trobava gust a fer grans despeses.

Text 3:

L’emperador Neró es complaïa sovint a sortir de nit a fer bretolades.

Text 4:

Els àpats desmesurats de l’emperador Vitel·li i els seus convidats.

Text 5:

El luxe i els plaers exòtics de l’emperador Heliogàbal.

 


Com el rei Tarquini el Superb féu un mal negoci.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques I 19, 1-11

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius1.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1930

Traducció:

[1] A propòsit dels llibres sibil·lins s’esmenta el següent fet en els antics annals. [2] Una vella estrangera i desconeguda anà a trobar el rei Tarquini el Superb portant nou llibres que contenien -segons que deia ella- els divins oracles. [3] Es proposava de vendre’ls. Tarquini preguntà el preu. La dona va demanar una quantitat excessiva i desmesurada. [4] El rei, cregut que la vella repapiejava a causa de l’edat, esclafí a riure. [5] Ella aleshores posà davant del rei un braser encès, va llençar-hi tres dels nou llibres i preguntà al rei si volia comprar els altres sis pel mateix preu. [6] Però Tarquini se’n rigué encara molt més, i digué que la vella, sense cap mena de dubtes, desvariejava. [7] La vella tot seguit cremà allí mateix altres tres llibres, i amb tota tranquil·litat tornà a fer-li la mateix pregunta, és a dir, si comprava els tres llibres que restaven pel mateix preu. [8] Tarquini començà a posar la cara ferrenya i a capficar-s’hi, i comprengué que aquella insistència i fermesa no eren debades; comprà, doncs, els tres llibres que restaven per un preu no pas inferior al que li havia estat demanat per tots els llibres. [9] Però el que és la dona, quan s’hagué acomiadat de Tarquini, hom, després, no la veié mai enlloc. [10] Quant als tres llibres, tancats dins d’un santuari, foren anomenats «sibil·lins». [11] A ells s’adrecen els quindecimvirs com a un oracle, sempre que els cal consultar els immortals públicament.

(Cebrià Montserrat, FBM 1930)

Suggeriments d’activitats:

*    Situar el rei Tarquini el Superb en la història de Roma.

*    Explicar per què la vella estava tan segura que el rei acabaria acceptant les seves condicions.

*    Comentar que el regateig pot ser inútil o perjudicial quan un no està segur que juga amb avantatge.

*    Cercar informació sobre les Sibil·les i els llibres sibil·lins, i relacionar-ho amb l’esperit religiós dels romans.

Relació amb altres matèries:

— Economia

— Religió

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta per a 1r de Batxillerat i mitjana per a 2n.

Anar a l'inici de la pàgina

 


L’emperador Calígula cercava l’extravagància fins i tot en els aspectes més ordinaris de la vida quotidiana i trobava gust a fer grans despeses.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Calígula 37, 1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.cal.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1968

Traducció:

[1] Amb la magnificència de les seves despeses sobrepassà totes les prodigalitats imaginables: inventà una nova mena de banys i costosíssims preparats de menges i banquets, perquè es banyava amb essències calentes o fredes, es prenia beuratges de perles de gran cost dissoltes en vinagre, i servia als seus convidats pans i viandes amb or, dient sense parar que calia ésser un home frugal o un cèsar. [2] I per si no era prou, durant una colla de dies va fer tirar monedes en gran quantitat a la plebs des de dalt de la basílica Júlia. [3] També féu construir galeres libúrniques, de deu rengles de rems, amb les popes guarnides de pedres precioses, amb veles de colors canviants, amb espai per a termes, pòrtics i menjadors, i així mateix amb una gran varietat de parres i d’arbres fruiters; dins aquests vaixells s’estava ajaçat de dia, enmig de danses i de càntics, mentre recorria les costes de Campània.

(Joaquim Icart, FBM 1968)

Suggeriments d’activitats:

*    Fer l’arbre genealògic de la família de l’emperador Calígula i indicar els anys de regnat de cadascun dels emperadors d’aquesta família.

*    Cercar títols adients per a diverses columnes que corresponguin als diferents àmbits en què l’emperador mostrà la seva extravagància i omplir cada columna amb els detalls que ofereix el text.

*    Dir quina d’aquestes rareses ha trobat cadascú més sorprenent i explicar per què.

*    Comentar la frase «cal ésser un home frugal o un cèsar».

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina

 

L’emperador Neró es complaïa sovint a sortir de nit a fer bretolades.

Tàcit, Annals XIII 25, 1-2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/tacitus/tac.ann12.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1968

Traducció:

[1] Sota el consolat de Q. Volusi i de P. Escipió, hi hagué tranquil·litat a fora, però a l’interior infames desordres. Neró, disfressat d’esclau per dissimular la seva condició, recorria els carrers, els bordells i les tavernes de Roma, acompanyat d’individus encarregats de saquejar els gèneres exposats a la venda i de donar cops als transeünts que encontraven i sovint no reconeixien, fins al punt que Neró mateix fou també esbatussat i en mostrà els senyals al rostre. [2] Després, quan hom sabé que era el cèsar l’autor d’aquests atacs, es multiplicaren els insults contra homes i dones de distinció, i alguns, un cop permesa aquesta llibertat, cometeren impunement sota el nom de Neró les mateixes atzagaiades amb bandes pròpies: de nit, Roma semblava presa a l’assalt.

(Miquel Dolç, FBM 1968)

Suggeriments d’activitats:

*    Situar l’emperador Neró cronològicament i dintre la seva dinastia.

*    Partint de les informacions del text, formar-se una idea de com devia ser la vida nocturna a Roma en el temps de Neró i explicar-ho per escrit.

*    Relacionar el contingut del text amb el tema de la seguretat ciutadana i comparar el nivell de seguretat que s’hi descriu amb el que hi ha en alguna de les ciutats actuals.

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina

 

Els àpats desmesurats de l’emperador Vitel·li i els seus convidats.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Vitel·li 13, 1-6

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.vit.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1971

Traducció:

[1] Però principalment el dominava la gormanderia i la crueltat; sempre feia tres àpats i algunes vegades, quatre, perquè comptava l’esmorzar, el dinar, el sopar i el ressopó, que ell tolerava fàcilment pel seu costum de provocar-se el vòmit. [2] Es convidava ell mateix a casa d’un i a casa d’un altre, dins un mateix dia, i cada una d’aquestes taulades costava al seu amfitrió quatre-cents mil sestercis pel cap baix. [3] Famós més que cap altre fou el banquet de benvinguda amb què va obsequiar el seu germà: dos mil peixos dels més buscats i set mil ocells hi foren servits, segons diuen. [4] Però ell encara ho superà tot amb la presentació d’un plat, que, a causa de la seva immensa grandària, solia anomenar «l’escut de Minerva protectora de la ciutat». [5] Els seus ingredients consistien en fetges de dentcurta, cervells de faisà i de paó, llengües de flamenc, lletons de morena, que els seus capitans de marina i els seus trirrems li anaven a cercar des del país dels parts fins a l’estret d’Hispània. [6] Era un home d’una golafreria tan insadollable que no tenia espera ni escrúpols, perquè, ni que fos durant un sacrifici o un viatge, no es podia aguantar de cap manera de menjar de seguida, davant de l’altar mateix, els menuts i els pans de forment tot just acabats de treure del foc, i, als hostals que trobava pel camí, les viandes encara fumejants, el recapte de la vigília o les deixalles.

(Joaquim Icart, FBM 1971)

Suggeriments d’activitats:

*    Situar cronològicament l’emperador Vitel·li i fer-ne un breu perfil biogràfic.

*    De tots els detalls de la golafreria de Vitel·li, dir cadascú quin és el que troba més censurable i explicar per què.

*    Dir si les menges preferides de Vitel·li provenien predominantment d’aus, de mamífers terrestres o de peixos. Donar la llista del grup predominant.

*    Triar cadascú, entre els esmentats en el text, dos animals que no conegui, cercar-ne informació fer-ne una descripció (la dentcurta té també el nom de «grívia»).

*    Dir quin dels plats preferits de Vitel·li formen part de la nostra gastronomia actual i quins no.

Relació amb altres matèries:

— Alimentació

— Ètica.

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina

 

El luxe i els plaers exòtics de l’emperador Heliogàbal.

Història Augusta, Heliogàbal 19, 2-9

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sha/helio.shtml

Referència editorial:

Les Belles Lettres, París 1993

Traducció:

[2] A l’estiu, oferí banquets amb ornaments de diferents colors: un dia, de verd clar, un altre dia, de verd marí, un altre, de blau, i així successivament, variant sempre el color cada dia de l’estiu. [3] A més, fou el primer a fer servir olles amb fogó incorporat fetes d’argent, així com calderons del mateix metall, i vasos de cent lliures cisellats, també d’argent, alguns dels quals eren deshonrats amb figures molt obscenes. [4] Són també invenció seva el vi amb màstic, el vi amb poliol i totes aquestes combinacions que avui van associades al luxe. [5] Quant al vi rosat, que copià d’altres, ell el féu més aromàtic afegint-hi pinyes trinxades. En fi, hom no ha trobat esment d’aquesta mena de begudes abans d’Heliogàbal. [6] Per a ell la vida consistia a cercar nous plaers. Fou el primer a fer mandonguilles de peix, d’ostres normals, d’ostres pètries i altres mol·luscs marins d’aquesta mena, de llagosta, de cranc i de ceba marina. [7] Feia cobrir de roses el paviment dels menjadors, els llits de taula i els porxos, per on després ell passejava; i feia el mateix amb tota mena de flors, lliris, violes, jacints i narcisos. [8] Només es banyava en piscines aromades amb perfums de gran qualitat o amb safrà. [9] Tampoc no li agradava d’estirar-se en llits que no tinguessin pèl de llebre o plomes de perdiu arrencades de sota l’ala, i canviava molt sovint de coixins.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

*    Fer una llista dels diversos sentits per als quals Heliogàbal cercava plaer i dels elements corresponents per a obtenir-lo. Per exemple: El tacte: sofàs i coixins fets amb pèl de llebre i plomes de perdiu.

*    Cercar en el text la frase que defineix més bé el que donava sentit a la vida del personatge. Comentar la frase des del punt de vista ètic.

*    Esmentar les diverses classes de vins que apareixen en el text segons el tractament per a fer-los més plaents.

*    Enumerar les diverses classes de mandonguilles de marisc que inventà l’emperador.

Relació amb altres matèries:

— Economia

— Ètica

— Alimentació i ciències de la salut

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta i comptant amb explicacions del professor, sobretot pel que fa a alguns termes específics.

 Anar a l'inici de la pàgina