Descripció dels sàxons, poble d’origen germànic, que, durant l’època de les migracions en terres de l’Imperi, atacaren sovint els romans a les costes de Bretanya i de la Gàl·lia nord-occidental. L’autor, Sidoni Apol·linar, en descriu els costums i alguns ritus que practicaven.

Sidoni Apol·linar, Lletres VIII 6, 13-15

Text a Internet:

Referència editorial:

Edició: Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1991

Traducció:

[13] […] Per cada un dels seus remers que albires, pots ben pensar que veus un capità de pirates; fins a tal punt tots poden alhora manar i obeir, ensenyar a saquejar i aprendre a fer-ho. Per això ara també s'ha presentat un motiu molt fort per avisar-te que tinguis la més gran precaució. [14] És un enemic més perillós que qualsevol altre enemic. Quan no te l'esperes, ataca, quan el veus venir, s'esmuny; menysprea els qui l'enfronten, abat els qui es deixen sorprendre; si persegueix, talla la retirada, quan fuig, es fa escàpol. A més, els naufragis, lluny d’espantar-los, els serveixen d’entrenament per a aquesta tàctica. Respecte als perills de la mar, no sols els coneixen bé, sinó que hi tenen una certa familiaritat. […] [15] A més d’això, abans de desplegar les veles i d'arrencar les mordaces àncores del fons de les aigües de l’enemic per emprendre el camí des del continent cap a llur país, tenen per costum, a l'hora de partir, matar un de cada deu presoners ofegant-lo o crucificant-lo, amb un ritu encara més tètric pel que té de supersticiós, i repartir la iniquitat de la mort entre el grup dels qui han de morir emparant-se en l'equitat d'un sorteig. Aquests són els ritus votius amb què s’obliguen, aquestes són les víctimes amb què s’alliberen; més que purificats amb tals  sacrificis, sollant-se amb tals sacrilegis, els executors d’aquesta infausta matança consideren un deure religiós exigir la tortura capital d'un captiu més que no pas el seu rescat.

(Joan Bellès, FBM 1991)

Suggeriments d’activitats:

   Fer que cada lector expliqui què li ha semblat més sorprenent d’aquest text i per què.

   Explicar, basant-se en frases del text, per què els sàxons són especialment perillosos.

   Esmentar els elements lligats a la religió o la superstició que l’autor atribueix als sàxons i dir amb quines expressions l’autor mostra el seu rebuig per aquestes pràctiques.

Relació amb altres matèries:

— Etnografia

— Religió

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta. Difícilment es pot fer traduir, si no és amb alumnes molt entrenats.

Sidoni Apol·linar fa una descripció moral de Genseric, rei dels vàndals. L’autor posa les paraules del text en boca de Roma.

Sidoni Apol·linar, Poemes V 327-335; 339-342

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1989

Traducció:

Però no em creguis tal volta encerclada per sempre pel valor d’un lladregot; els vicis de la seva vida han extenuat en ell la força de la raça; la seva ferotgia d’escita no recolza en la seva força sinó en els seus anhels i, havent-se emparat d’immensos espolis, ha perdut ara amb la disbauxa la força que el feia poderós mentre era pobre. Contra mi està armant ara en profit seu els meus propis fills; captiva durant tants anys, em veig esbellegada pel coratge dels meus a les seves ordres i, fecunda en dolors, pareixo uns fills dels quals seré víctima. […] El que és ell, té un color trencat, el trasbalsa l’excés de vi, l’envaeix un greixum blanquinós i el seu estómac atapeït de les contínues orgies amb prou feines pot deixar anar agres eructes. Els seus seguidors porten un tren de vida semblant.

(Joan Bellès, FBM 1989)

Suggeriments d’activitats:

   Cercar informació sobre els vàndals i el seu rei més important, Genseric, i fer-ne un resum (origen, lluites amb l’imperi romà, lloc on s’establiren, etc.).

   En el text, figura que és Roma qui parla i es queixa. Explicar per què Roma diu que Genseric està armant contra ella els seus propis fills.

   Fer una llista dels defectes que el poeta, per boca de Roma, atribueix a Genseric.

   Comentar si el retrat de Genseric que apareix en el text és imparcial o no. Justificar la resposta.

Relació amb altres matèries:

— Psicologia

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat amb ajuda del professor

Retrat del rei visigot Teodoric II fet per Sidoni Apol·linar, que el tractà personalment.

Sidoni Apol·linar, Lletres I 2, 2-3

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1997

Traducció:

[2] Si vols conèixer el seu físic (de Teodoric), et diré que el seu cos és proporcionat, més baix que les persones gegantines i més fornit i més alt que les persones mitjanes. El cim del cap és rodó i els cabells són arrissats, una mica tirats cap enrere, fugint de l’ample front. El clatell no recolza en sacsons sinó en nervis. Els dos ulls són coronats amb arcs d’espesses celles i, quan abaixa les parpelles, la punta de els pestanyes li arriba gairebé a la meitat de les galtes. Els pavellons de les orelles, com és normal en la seva raça, són coberts de flocs de pèls que s’hi escampen pel damunt. El nas té una curvatura elegantíssima. Els llavis són prims, sense engruixir-se per una dilatació dels angles de la boca. S’afaita diàriament els pèls que creixen sota les cavitats dels oronells. La barba és cerruda als sots de les temples, però, la que li surt a la part inferior del rostre, el barber la hi arrenca assíduament fins a l’arrel i li deixa les galtes com si fos encara un adolescent. [3] La pell del mentó, de la gorja i del coll, no pas obesos però sí plens, és blanca com la llet, però, mirada de prop, la veus impregnada d’una vermellor juvenil, i aquest colorament és produït sovint per la modèstia, no pas per la ira. Les espatlles són arrodonides, els muscles ferms, els braços durs, les mans amples; el pit és pronunciat mentre que el ventre es contreu. L’espinada, ben dissimulada entre el bombament de els costelles, separa la superfície de l’esquena. Els seus flancs s’acreixen amb músculs prominents.

(Joan Bellès, FBM 1997)

Suggeriments d’activitats:

   Cercar informació i anotar resumidament en quin temps els visigots penetraren a l’Imperi romà, on s’establiren, quins foren els primers reis i quin d’ells estigué especialment relacionat amb Barcelona.

   Fer una llista de les parts del cos descrites en aquest fragment i dir si, en la descripció del físic d’una persona, és normal començar amb l’ordre amb què ho ha fet l’autor. Explicar per quina raó pot ser.

   Dir si en el físic del monarca hi ha algun tret molt exagerat.

Relació amb altres matèries:

— Etnografia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, però superable al final de 2n de Batxillerat.

L’historiador Tàcit, abans de descriure separadament diverses tribus nòrdiques, fa un retrat dels pobles germànics en general. El fragment escollit parla dels seus costums.

Tàcit, La Germània XXII 1-3; XXIII 1-2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/tacitus/tac.ger.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1926

Traducció:

XXII. [1] Immediatament després del dormir (que molts allarguen fins gran dia), es renten amb aigua, generalment calenta, com s’escau als que viuen on l’hivern regna la major part de l’any; rentats, prenen aliment, per separat, en sengles seients i cadascú a la seva taula; després, armats, se’n van als afers i, no menys sovint, als convits. [2] Per a ningú no és afrontós unir, bevent, la nit al dia. Les baralles, freqüents, com és propi entre gent beguda, rares vegades acaben amb insults, quasi sempre amb morts i ferides. [3] Però, també en els convits, acostumen a tractar de reconciliar entre ells els enemics, concertar matrimonis, elegir cabdills i encara de pau i de guerra, com si en cap altre temps l’esperit no fos més obert als lleials projectes o més escalfat pels grans.

XXIII. [1] Per beguda tenen un suc tret de l’ordi o del forment fermentat, amb una mena de semblança al vi. Els més propers a la ribera també compren vi. La menja és senzilla, fruits salvatges, caça fresca, llet presa. Sense grans preparatius, sense condiments, expel·leixen la fam. Amb la set no serven la mateixa temperança. [2] Si facilitessis llur embriaguesa, donant-los tant de beure com volguessin, no menys fàcilment serien vençuts pel vici que per les armes.

(Miquel Ferrà i Llorenç Riber, FBM 1926)

Suggeriments d’activitats:

   Esmentar cadascú quin dels trets de la descripció ha trobat més sorprenent o més propi d’un poble bàrbar.

   Fer una valoració de l’actitud de l’autor en descriure els germànics. Indicar si en els conjunt de frases de l’historiador romà hi predominen les que denoten admiració o les que denoten menyspreu.

   Esbrinar quina devia ser la beguda que l’autor diu que és semblant al vi; dir si avui encara existeix i si es fa amb els mateixos cereals i, bàsicament, amb la mateixa tècnica.

   Indicar si alguns dels costums dels germànics antics són atribuïts, potser com a tòpics, als germànics actuals.

Relació amb altres matèries:

— Etnografia

— Tecnologia

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, però superable al final de 2n de Batxillerat.

Retrat genèric que l’historiador Ammià Marcel·lí (segle IV dC) fa del conjunt dels pobles perses.

Ammià Marcel·lí, Històries XXIII 6, 75-77

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ammianus/23.shtml

Referència editorial:

Arnoldo Mondadori, 3 volums, Milà 2001-2002

Traducció:

[75] Entre aquesta població, de llengües i orígens diferents, hi ha també diversitat de races, i habiten en llocs diversos. Però, posats a fer una descripció del seu aspecte físic i dels seus costums, podem dir que gairebé tots són de constitució prima, força morens o d’un color pàl·lid, sorruts amb la seva mirada de cabra i les celles corbades en semicercle i molt juntes. Peluts, amb barbes no gens lletges i cabells llargs. Quan es barregen, sigui en els banquets o en els dies de festa, tots, tanmateix, apareixen cenyits amb l’espasa. Aquest costum, que era comú entre els antics grecs, els atenesos foren els primers a abolir-lo, segons el testimoni del prestigiós Tucídides. [76] La majoria d’ells no tenen fre en els plaers amorosos; amb prou feines es conformen amb una gran multitud de concubines, s’abstenen, però, de cometre obscenitats amb nois, i cadascú té moltes o poques dones segons les seves possibilitats econòmiques; per això, enmig de tanta varietat en la satisfacció eròtica, l’estimació es dispersa i s’afebleix. Eviten el refinament en el menjar, el luxe i, sobretot, l’avidesa en la beguda i l’embriaguesa. [77] Excepte a la taula del rei, no hi ha hora fixa per a menjar, sinó que l’estómac fa a cadascú de rellotge, i, quan aquest avisa, hom menja allò que té a mà; ningú, un cop saciat, menja res de superflu.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

   Dibuixar un mapa de l’Orient Mitjà i, amb l’ajuda d’un atlas històric, situar-hi el territori dels perses durant l’Imperi romà.

   Fer una llista dels trets físics amb què l’autor descriu els perses.

   Enumerar les característiques principals de l’organització familiar.

   Esmentar els trets psicològics més remarcables i assenyalar amb quins detalls externs es manifesten, segons l’autor.

Relació amb altres matèries:

— Psicologia

— Ètica

— Etnografia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana, per a 2n de Batxillerat, amb ajuts puntuals del professor.