Consideració d’alguns delictes. Càstigs sorprenents.
|
Aulus Gel·li al·ludeix a unes expressions de Marc Cató sobre la conducta de les dones que revelen grans diferències entre l’home i la dona en la mentalitat dels antics. |
|
|
Aulus Gel·li, Les nits àtiques X 23, 1-3 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1982 |
|
Traducció: |
Expressions d’un discurs de Marc Cató sobre normes de vida i costums de les dones antigament; allí es llegeix que el marit tenia dret a matar la muller sorpresa en adulteri. [1] Els qui escriviren sobre la manera de viure i la cultura del poble romà diuen que a Roma i al Laci les dones passaven la vida completament abstèmies, és a dir, s’abstenien sempre de beure vi, que en la llengua primitiva s’anomenava «temètum». Hi havia la norma que fessin un petó a algú de la família per a descobrir si havien begut, ja que l’olor en donaria indicis. [2] Tanmateix, diuen que solien beure aigua de llorer, suc de panses, infusions de mirra i coses d’aquest estil, que tenen sabor de begudes dolces. [3] Però Marc Cató explica que les dones, si havien begut vi, havien estat censurades, i fins i tot multades, pel jutge amb no menys severitat que si haguessin comès una acció deshonrosa o bé adulteri. (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències naturals — Ciències socials — Alimentació i ciències de la salut — Dret penal |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat, amb ajudes puntuals del professor. |
|
Valeri Màxim explica com una dona fou apallissada fins a la mort pel seu marit per haver begut vi. |
|
|
Valeri Màxim, Fets i dites memorables VI 3, 9 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000 |
|
Traducció: |
Però fou molt menor el motiu d’Egnaci Mecèn, que apallissà la seva muller amb un bastó i la matà perquè havia begut vi. I, un fet com aquest, no hi hagué ningú que el denunciés, ni tan sols que el desaprovés, sinó que tothom considerà que ella havia pagat de la manera més exemplar el càstig d’haver mancat a la sobrietat. I, en veritat, qualsevol dona que es lliura a fer ús del vi de manera immoderada no sols tanca la porta a totes les virtuts, sinó que l’obre a tots els delictes. (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències naturals — Ciències socials — Dret penal |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat. |
|
Valeri Màxim comenta les lleis que multaven els solters i els qui no tenien fills. |
|
|
Valeri Màxim, Fets i dites memorables II 9, 1 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000 |
|
Traducció: |
Els censors Camil i Postumi ordenaren lliurar uns diners a l’erari públic, en concepte de multa, a tots aquells que arribessin a vells sense haver-se casat, i, a més, decretaren que eren dignes de càstig aquells que gosessin queixar-se d’alguna manera per aquesta disposició tan justa, alhora que els increpaven així: «De la mateixa manera que heu nascut seguint la llei de la naturalesa, la mateixa llei us imposa de procrear. Els vostres pares, en alimentar-vos, us subjectaren al deure de fer pujar néts, si és que teniu sentit de l’honor. Cal afegir-hi que fins i tot gràcies a la fortuna heu aconseguit un llarg ajornament per a exercir aquesta funció, però, mentrestant, els vostres anys s’han consumit sense enriquir-se amb el nom de marit ni el de pare. Apa, doncs, no deixeu la vostra branca familiar malparada, sinó profitosa per a una nombrosa descendència». (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Dret penal |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat. |
|
Com fou castigada una dona que pretenia un tracte especial perquè el seu pare havia estat un gran personatge de la república romana i el seu germà era famós per la seva actuació política i militar. |
|
|
Aulus Gel·li, Les nits àtiques X 6, 1-3 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1982 |
|
Traducció: |
Els edils de la plebs imposaren una multa a la filla d’Api Claudi, una dona de la noblesa, per haver parlat amb arrogància. [1] Hom imposava càstigs públics no sols contra actes delictius, sinó també contra les expressions que pecaven d’arrogància; així semblà que havia de ser la dignitat inviolable de la disciplina romana. [2] En efecte, la filla del famós Claudi el Cec, en sortir de l’espectacle al qual acabava d’assistir, fou empesa per la multitud del poble que afluïa de totes bandes com una riuada. Quan aconseguí alliberar-se’n, digué que havia estat maltractada i es queixà així: «Què m’haurien fet, i amb quina pressió més estreta no m’haurien aclaparat si el meu germà Publi Claudi, en una batalla naval no hagués destruït un estol de naus juntament amb un gran nombre de ciutadans? Segur que jo hauria mort ara esclafada per una gentada encara més gran. Però, tant de bo», afegí, «el meu germà ressuscités, conduís novament una flota cap a Sicília i exterminés aquesta multitud que ara, pobre de mi, m’ha fet anar a empentes!». [3] Per aquestes expressions de la dona, tan agosarades i tan insolents, Gai Fundani i Tiberi Semproni, edils de la plebs, li imposaren una multa de vint-i-cinc mil llingots de bronze d’una lliura. (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Psicologia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat. |
|
Ciceró parla de la monstruositat del parricidi i del càstig que la llei romana aplicava a qui cometia aquest crim. |
|
|
Ciceró, En defensa de Rosci d’Amèria 63; 68-70 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1923 |
|
Traducció: |
(Fragments d’un discurs en defensa d’un acusat de parricidi) [63] Molta és la força dels sentiments humans; molt poderosa és la comunitat de la sang; la natura mateixa protesta contra aquesta mena de sospites; i sens dubte, és cosa monstruosa, és un veritable portent, que amb forma i aspecte d’home hi hagi qui en crueltat deixi les bèsties tan enrere, que a aquells, pels quals obrí els ulls a la llum dolcíssima, amb una indignitat que no té nom, privi de la llum, quan el naixement i el nodriment i la mateixa naturalesa fins les feres agermanen. […] [68] És per aquesta enormitat mateix del parricidi, que si no es demostra gairebé amb evidència, no s’ha de creure, si no l’ha precedit una jovenesa corrompuda, una vida sollada amb tota mena de crims, una fortuna dilapidada amb vituperis i deshonor, una audàcia sense fre i una tan gran temeritat que estava al caire de la demència. […] Estic per dir que és precís que els jutges vegin les mans travades amb la sang paterna, si han de creure una malvestat tan gra, tan monstruosa, de tan ferotge consumació. [69] I, així com és menys creedora si no es prova, així té d’ésser més enèrgicament punida, un cop que hom la demostri. Per això, si per moltes coses es veu que els nostres avis avantatjaren les altres nacions, no solament en les armes sinó també en seny i en saviesa, es veu especialment per tal com trobaren per als reus de semblant impietat un singular suplici. Vegeu com en aquest punt excel·liren sobre tots aquells que en altres pobles es diu que foren els més savis homes del món. [70] Hom diu que la ciutat d’Atenes, mentre tingué la senyoria del món, fou prudentíssima; i hom diu encara que el més savi de tota la ciutat fou Soló, aquell mateix que li donà les lleis per les quals avui encara es governa. Havent-se-li doncs preguntat per què no havia estatuït cap suplici per a aquell qui hagués matat son pare, respongué que havia cregut que mai ningú no ho faria. El lloen d’haver obrat sàviament, no assenyalant cap sanció per a un crim que abans no havia estat comès, no fos que semblés que no tant el prevenia, com que el suggeria. Amb quanta major saviesa obraren els nostres majors! Els quals, convençuts que res no hi havia tan sant, que l’audàcia un dia o altre no ho violés, excogitaren una pena singular per als parricides, a fi que la magnitud del càstig allunyés de la maldat aquells que la mateixa naturalesa no havia pogut contenir en el deure. Volgueren que fossin cosits de viu en viu dins un sac de cuiro i que així fossin gitats al riu. (Llorenç Riber, FBM 1923) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Dret penal — Ciències socials — Psicologia — Ciències naturals |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat. |
