El llatí i el català

Ferran Blasi i Birbe 

Temes d'avui. Extractes.

Vegeu l'article complet en www.classicat.net, apartat de llengua

De totes les llengües derivades del llatí, el català és, sens dubte, amb l'italià, una de les més properes a la soca, tant pel que fa a l'estructura morfològica i sintàctica, com a la semblança de les paraules, que denoten un origen comú. Per això el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana, i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina... El coneixement de diversos noms llatins farà apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen: per exemple, de fortitudo, "fortitud"; de bonitas, "bondat"; de l'arrel de simplex -icis, són "simple" i "ximple"...

Exercicis d'etimologia

1. Lexicon

2. Didymoi lógoi

Extractes de la revista Auriga 16, 17 i 18

Diccionario ETIMOLÓGICO médico-biológico

Francisco Cortés Gabaudan, Universitat de Salamanca

Diccionari on line actualitzat i augmentat respecte l'anterior edició (1999). S'estudien 1845 mots, amb lexemes i sufixos diversos. De consulta molt fàcil. Inclou la data d'incorporació del neologisme a les llengües modernes.

La Lengua Íbera: en busca del paradigma perdido

Jesús Rodríguez Ramos

Revista Internacional d'Humanitats, n. 3

La etimología de rhétor y los orígenes de la retórica

Antonio López Eire (Faventia 20/2, 1998)

Etimología de la palabra griega rhétor, de la que deriva el sustantivo rhetoriké. En su opinión, rhétor significa originariamente «autor de una rhétra», y esta palabra, rhétra, tiene dos significados diferentes en los dialectos griegos. En los dialectos no dorios significa «acuerdo verbal», mientras que en los dorios significa «propuesta de ley» o simplemente «ley». Así, a título de ejemplo, contamos con la «Gran Retra» de Licurgo o las numerosas inscripciones eleas que contienen disposiciones legales llamadas rhêtrai. Los guerreros homéricos eran elocuentes, pero no eran rhétores o «versados en discursos pronunciados en público», sino sencillamente rhêteres u «oradores ocasionales». La relación tradicional del nacimiento de la retórica en Siracusa, donde se hablaba un dialecto dorio, parece, pues, digna de crédito.

Topònims de la Hispània romana amb el corresponent actual