SERVIL·LA PREPUSA a la seva filla Lèsbia, d'onze anys i deu mesos, ací enterrada.

Què voldrà el destí quan crea el més formós, si ens arrabassa allò que havia creat per gaudi de la nostra felicitat? Però si ens hem de sotmetre per força a la Llei dels fats, només ens resta plorar enfront del destí sever. Ella encara no havia arribat als dotze anys, ni tan sols havia vessat encara totes les seves llàgrimes, i ja pot ésser plorada per sempre pels seus. "Mireu, doncs, per vosaltres, oh pares afligits per la immensa tristesa, i deixeu de torbar els meus Manes."
Hi hem posat aquest epitafi, consol de la nostra pena. Qui el llegeixi digui en veu alta: Que la terra et sigui lleugera.