INUNDACIONS
Precipitacions enregistrades a les estacions de: Mas de Barberans, Horta de S. Joan, Amposta, Aldover i Sta. Bàrbara. Destaca la pluja enregistrada durant els dies 1, 12 a 14, que coincideix amb vent de llevant. La resta de dies de pluja coincideix amb vent procedent del nord.
Els dies en que el vent és de llevant coincideix amb precipitacions significatives.
Els moments de pluja important no sempre van associats a moments de baixes pressions. Destaca la baixa dels dies 25 a 27, durant els quals la pluja enregistrada va ser mínima.
![]() |
|
Resposta del barranc a la pluja torrencial. S'observen aigües marrons que posen de manifest la gran capacitat de trasport sòlid que arrosseguen les aigües trorrencials. La resposta del barranc aha estat immediata a les pluges fortes. Les inundacions acostumen a afectar a lones urbanitzades degut a la modificació de la xarxa de drenatge natural. En altres ocasions, quan la xarxa de drenatge és insuficient també es produeixen inundacions. | Posteriorment a les avingudes dels barrancs, com l'aigua s'ha infiltrat en el massis rocos, acaba per trobar nivells de roques impermeables que obluiguen a sortir les aigües subterrànies i formen els manantials. Él el que podem anomenar com la 'resposta de l'aqüífer a les pluges torrencials'. Degut a que es produeix una recàrrega ràpida dels sistemes aqüífers en acabar l'avinguda d'aigues de pluja comencen a fer-se evidents les surgències dels manantials i bufadors. En aquest cas les aigües són clares i netes i la seua capacitat de transport disminueix considerablement. |
A l'esca limnigràfica que hi ha a Tortosa es poden llegir les alçades del nivell de l'aigua del riu. Cada alçada correspon a un cabal. TAnmateix heu de prendre aquestes dades com a orientatives, ja que pot ser que hi hagi reajustaments que estiguen contemplats.
altura (m) | cabal (m3/s) |
2 | 340 |
3,2 | 890 |
4 | 1354 |
5 | 1875 |
5,5 | 2223 |
6,1 | 2571 |
6,9 | 3034 |
7,18 | 3197 |
Amb cabals elevats, es necessiten de l'ordre de 600 m3/s per augmentar 1 m el nivell del riu.
ACTIVITAT:
Analitzant
l’evolució del nivell dels rius, d’on es pot afirmar que prové la major
part de l’aigua del riu Ebre al seu pas per Tortosa?
Subconques
hidrogràfiques |
Supeficie km2 |
Superficie
acumulada conca de l’Ebre km2 |
Longitud |
Pluja=200 mm; ETP=80%; I=5% Cabal punta estimat (m3/s) |
Temps estimat drenatge hores |
Ebre a la confluència
amb el Matarranya |
|
79569 |
|
||
Matarranya |
1727 |
81396 |
100 |
500 | 50 |
Ebre entre
Matarranya i Flix |
400 |
81796 |
|
||
Ebre entre Flix i
riu Siurana |
344 |
82140 |
|
||
Riu Siurana |
650 |
82790 |
50 |
250 | 40 |
Ebre entre riu Siurana
i riu Sec |
52 |
82842 |
|
||
Riu Sec |
240 |
83082 |
25 |
100 | 40 |
Ebre entre riu Sec
i riera Compte |
60 |
83142 |
|
||
Riera Compte |
208 |
83350 |
15 |
100 | 35 |
Ebre entre riera
Compte i riu Canaleta |
84 |
83434 |
|
||
Riu Canaleta |
252 |
83686 |
28 |
110 | 40 |
Ebre entre riu
Canaleta i Tortosa |
444 |
84130 |
|
||
Ebre entre Tortosa
i barranc de La Galera |
70 |
84200 |
|
||
Barranc de La
Galera |
420 |
84620 |
20 |
200 | 35 |
Ebre entre barranc
de La Galera i el mar |
381 |
85001 |
|
||
Total |
5332 |
85001 |
908 |
A tall d'exemple:
Conca de drenatge del
barranc de La Galera: 420 km2 = 420.000.000 m2
Precipitació máxima en
24 hores: 200 mm = 200 l/m2
Precipitació total (PT)
= 420.000.000 m2 x 200 l/m2 = 84.000.000.000 litres = 84.000.000
m3 =
Si considerem:
Evapotranspiració o ETP = 80 %. 84 hm3 x 80% = 67,2 hm3
Infiltració o I = 5 %. 85 x 5% = 4,2 hm3
Quin escolament superficial (ES) o aigua torrencial arribarà al riu Ebre?
ES = PT - ETP - I = 84 hm3 - (84 hm3- 67,2 hm3) - (84 hm3 - 4, 2 hm3) = 12,6 hm3 = 12.600 dam3 = 12.600.000 m3
En
quantes hores es podrà drenar els 12,6m hm3 que hi resta a la conca si s'ha
mesurat un cabal punta de 200 m3/s. Per resoldre el problema plantejat, hom ha
d'entendre que a partir d'un moment, que anomenarem t0, la
conca comença a drenar i el cabal va pujant fins arribar al màxim enregistrat,
a partir d'aquest moment fins a que s'acaba el drenatge, fins al que podríem
anomenar tfi, el cabal va disminuint progressivament.
ACTIVITAT: intenta dibuixar aquest triangle en uns eixos de coordenades, segons les dades que t'aportem.
Àrea triangle (cabal a drenar, 12,6 hm3) = (base (temps que trigarà en fer-se el drenatge, en segons) x altura (cabal punta, 200 m3/s) / 2
12.600.000 (m3) = ( base (s) x 200 (m3/s) ) / 2
aïllant
base (s) = 2 x 12.600.000 (m3) / 200 (m3/s) = 126000 s = 2100 minuts = 35 hores
Es a dir, aquella pluja de 200 mm que va caure sobre la conca del Bc de La Galera ha trigat aproximadament unes 17:30 hores en drenar-se totalment.
Com segurament hauràs pensat, si la llum dels ponts no permet que passe el cabal punta de 200 m3/s, es podria trencar el pont en formar-se una barrera hidràulica i en el pitjor dels casos provocar accidents mortals.
Ara bé, si portem el problema a l'extrem de que pel riu Ebre, al seu pas per Tortosa, degut al desglaç de primavera ja està al limit de desbordar. Que passaria si en aquell moment es donessen al conjunt de les Terres de l'Ebre unes pluges torrencials de l'ordre de 200 mm en 24 hores. L'ETP es considera de l'ordre de 80 % i la infiltració del 5%. Consulta la taula anterior que valora els cabals que poden aportar les rieres més importants de les Terres de l'Ebre.
Com creus que haurien de ser unes pluges generades a les Terres de l’Ebre per a provocar un increment d’un metre al riu Ebre al seu pas per Tortosa?. Per resoldre aquest problema ens interessa saber quina conca hidrogràfica hem de considerar que aporta aigües al riu Ebre.
COMARCA |
VINYA |
FRUITERS |
HORTA |
CÍTRICS |
TOTAL |
RIBERA D’EBRE |
200ha |
115ha |
57ha |
12ha |
384ha |
BAIX EBRE |
|
55ha |
300ha |
400ha |
755ha |
MONTSIÀ |
|
|
210ha |
70ha |
280ha |
TOTAL |
200ha |
170ha |
567ha |
482ha |
1419ha |
ESTIMACIÓ EN € |
|
70000 € |
4500000 € |
1700000 € |
6270000 € |
Segons informe d’Unió
de Pagesos. L’efecte sobre la collita d’aquests cultius és molt reduït,
perquà la majoria estan en fase de descans invernal. Per valorar els danys
reals s’haurà de fer un sseguiment posterior de l’evolució de les
plantacions.
Aquests són entre
altres aspectes que s’han de contemplar a l’hora de fer valoracions dels
impactes, ja que en alguns caso no es poden veures les conseqüències
immediates de les inundacions. És el que podriem anomenar efectes a
‘curt-mitjà’ termini.