TIPOLOGIA DE SÒLS A LES TERRES DE L

SÒLS A LES TERRES DE L'EBRE

Segurament en els procediments i experimentacions que realitzar el profesorat amb els alumnes està el toc de gràcia que permet ajudar.los a arribar a comprendre i disfrutar del conjunt de valors, conceptes i procediments que li aporta una o altra disciplina. Tanmateix, es evident que no solament s’ha de treballar de manera experimental per arribar a comprendre. Fa molta falta el treball intel.lectual d’hores d’estudi i dedicació. I no podem oblidar que serà la deicació, la que al cap de la correguda, es mostre com la gran aliada de l’estudiant que vol tenir éxits en el seu treball.

Aspectes pràctics del dia a dia, posen de manifest que en una bona part de les Terres de l’Ebre, l’agricultura és un dels sectors importants i en el que encara es detecta un cert desconeixement de les tècniques i tècnics que coneixen especiíficament temes com qualitits de nutriewnts, mètodes de captació d’aigües subterrànies, etc. També en el camp de la construcció es necessari conèixer el comportament del sòl sobre el que s’ha d’edificar. És en aquest àmbit on el coneixement de les característiques del sòl ens permetrà prendre decisions en quant a tècniques a utilitzar per a la seva manipulació.

Entre molts dels aspectes que es poden treballar sobre el sòl, podem agrupar-los en accions verticals i horitzontals que s’efectuaran sobre el sòl:

- Accions verticals. El sòl es deforma segons la seva "capacitat portant". Recordem que quan un tractor passa per sobre del sòl, aquest es deforma i forma roderes. Alguns cops es tal la magnitud que poden quedar enganxats, ...

- Accions tangencials. Són les que trenquen el terra, i depèn de la “resistència al tall”. Quan es tracta de passa la xeruga ens interessarà que la resistència sigue baixa, però hauria de ser alta per evitar que les rodes patinen

Òbviament estudis molt detallats en aquests aspectes en el sector primari, poder no siguen del tot rendibles. Tanmateix, el coneixement d’alguns d’aquests aspectes pot millorar els rendiments productius. En aquesta línia, hom considera que algunes activitats senzilles, que ens apropen al coneixement d’aquests aspectes, ens ajudaran a entendre millor com es comporta el sòl en el laboratori, en el camp i al cap de la correguda a prendre decisions sobre les tècniques a utilitzar o buscar remeis als possibles problemes.

CREIXEMENT DE CRISTALLS OBTINGUTS PER SATURACIÓ CRISTAL.LITZACIO PER REFREDAMENT CRISTAL.LITZACIÓ PER REACCIÓ QUÍMICA ENTRE DOS SUBSTANCIES CONVERSIÓ D’UN MICROSCOPI BIOLÒGIC EN UN DE PETROGRÀFIC. CARÀCTERS GEOMÈTRICS DEL SISTEMA CÚBIC RECONEIXEMENT DE MINERALS ASSAIG DE MINERALS PES DE LA CEL.LETA UNITAT I LONGITUT DE LA SEVA ARESTA IDENTIFICACIÓ DE MINERALS	*.pdf
ASSAIG EN TUB TANCAT COLORACIÓ DE LA FLAMA TRACTAMENT AMB ClH RECONÈIXEMENT DE Ni o Cu PER HIDRÒXID AMÒNIC RECONEIXEMENT DE MINERALS “DE VISU” RECONEIXEMENT ‘DE VISU’ DE ROQUES ESTUDI DE ROQUES I MINERALS AL MICROSCOPI PETROOGRÀFIC: GRANIT ESTUDI MORFOLOGIC DELS GRANS EN ARENES I GRAVES ÍNDEX DE DESGAST DE LES PARTICULES SEDIMENTARIES ÍNDEX D’APLANAT DE LES PARTÍCULES SEDIMENTÀRIES	*.pdf
ANÀLISI MODAL ESTUDI QUANTITATIU I QUALITATIU DELS SEDIMENTS ESTUDI D’ARENES EXERCICIS SOBRE CARTOGRAFIA DETERMINACIÓ DE LES COORDENADES D’UN PUNT DETERMINACIÓ DE L’ESCALA D’UN MAPA CÀLCUL DE DISTÀNCIES REALS DEL TERRENY A PARTIR DEL MAPA OBTENIR EL PERFIL TOPOGRÀFIC CÀLCUL DEL PENDENT DEL TERRENY CONSTRUCCIÓ D’UN MAPA TOPOGRÀFIC A PARTIR DE MESURES DE CAMP	*.pdf
ESTUDI D’UNA CONCA HIDROGRÀFICA MESURA DE L’EXTENSIÓ DE LA CONCA VALORACIÓ DE L’AIGUA QUE S’EVAPORA I TRANSPIRA EL SOL RETE AIGUA L'ACCIÓ EROSIVA DE L' AIGUA FEM UN PLUVIÓMETRE EL CICLE DE L' AIGUA FASES: SÒLID – LIQUID – GAS. COMPONENTS DEL SÒL ASSAIG D’IDENTIFICACIO DE SÒLS HUMITAT: METODE DE L’ESTUFA	*.pdf
GRANULOMETRIA PER TAMISAT GRANULOMERTRIA PER DENSIMETRE DETERMINACIÓ DE LA DENSITAT D’UN SÒLID DENSITAT DE SOLIDS REGULARS DENSITAT DE SOLIDS IRREGULARS DENSITAT APARENT SEGONS EL MÈTODE DE LA PARAFINA PES ESPECÍFIC DELS MINERALS DENSITAT APARENT AL CAMP. MÈTODE DE L’AIGUA. DENSITAT REAL. CÀLCUL DE LA POROSITAT	*.pdf
IDENTIFICACIÓ DE MINERALS I METALLS A PARTIR DE LA DENSITAT. PURESA DELS METALLS PRECIOSOS. DETERMINACIÓ DE LA PERMEABILITAT D’UN SÒL DETERMINACIÓ DE CARBONATS TEMPERATURA DEL SÒL VALORACIÓ QUALITATIVA DE SULFATS EN EL SÒL AFORAMENTS: MÈTODE DEL PENDENT. FORMULA DE MANNIG AFORAMENTS: MÈTODE DEL FLOTADOR AFORAMENTS: MÈTODE DE LA DILUCIÓ CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE TRANSPORT SÒLID D’UN RIU	*.pdf
ACTIVITATS DE CAMP PFRESA DE MOSTRES VALORACIÓ DE LA PÈRDUA DE SÒL VALORACIÓ DE MOVIMENTS EN MASSA BIBLIOGRAFIA	*.pdf

Taperot Nivells petrocàlcics. Alcanar
Sistema d'erosió dels sòls. Sotobosc al Port
Creep en sòls del Prot. S'observa la deformació del tronc del pí, la qual es produeix a mesura que va creixen l'arbre i el sòl flueix.
Sòls pobres sobre materials calcomargosos al Port
Visió de conjunt dels sòls esquel¡'etics quees formen sobre nivells de calcàries cretàciques a la base del Port. Bc. de Valldebous. El Carrascal.
Arrosars inundats i calixos aixicats amb conreu d'horta i arbres fuiters al delta de l'Ebre. Els calaixos s'han fet amb l'aport de terres de garriga. Així s'aconsegueix aixecar el nivell de terra i la salinitat pròpia del delta no afecta els seus conreus Àrea de La Ràpita
Sòls rojos lutitics i argilosos amb fragments de roca dispersos al Port. Àrea de Fontferrera al Port
Sòls foscos amb abundant matèria orgànica sdesenvolupan-se sobre la roca mare. Àrea de Fredes al Port.
Sols bruns desenvolupats sobre calcàries. Zona de Freginals.
Sòls i paleosòls de garriga, desenvolupats sobre materials gravosos. Àrea de Masdenverge-Freginals
Sòls esquel¡etics desenvolupats sobre zones carbonatades càrstiques. Àrea del Montsià i serres litorals
Visió interna de sòls desenvolupats en zones afectades pel carst. Àrea del Port-Maestrat
Capçalera de la vall del riu Matarranya afectada per processos càrstics. Hi destaca la pobresa dels sòls i el seu caràcter esquelètic.
Formació de paleosòls bruns a la formació de materials antics de l'àrea de Xerta S'observen nivells amb abundants concrecions carbonatadas
Formació de sòls artificials en zones de muntanya baixa mediterrània. S'aplanen terres amb pendents més o menys suaus i s'aporta terra fètil d'altres indrets. El resultat és una finca improductuva trasformada en una finca de cítrics i regada amb aigua de pou captada a 300 m de fondària. Àrea de Freginals
Abocaments incontrolats d'oliasses o alpetxins en terrenys de permeabilitats baixa-mitja. En alguns casos la impermeabilització dels sòls es eficient i si el temps de residència dels abocaments no comporta filtracions, aquestes activitats poden realitzades. En altres, el fet de que els abocaments s'han fet en barrancses, es facen sense una adequada impermeabilització i sense control de temps de residència dels productes, pot comportar filtracions i contaminació dels aqüífers. Àrea dels Reguers-Tortosa Foto: Àrea de la Jana
Acció erosiva dels fenòmens torrencials en sòls desprovistos de vegetació. Àrea de Terra Alta-Maestrat

inici