Arquitecte: Antoni Gaudí Col·laboradors: Francesc Berenguer, Josep Mª Jujol, Joan Rubió Bellver Escultura: Jaume Busquets, Carles Mani, Joan Matamala Data d'inici: 1882 El temple és el resultat inacabat de la revisió total que va fer Gaudí d'un projecte anterior. En el nou projecte, Gaudí augmenta les dimensions previstes dissenyant un temple de cinc naus amb creuer i absis i un deambulatori exterior. Gaudí acaba la cripta ja iniciada incorporant ornamentació de tipus naturalista. El temple havia de tenir 18 grans torres: 12 simbolitzarien els apòstols. Es va projectar la construcció de 3 façanes monumentals que s'obririen a tots dos extrems del creuer i als peus de l'església: la de llevant dedicada al Naixement de Crist, que correspon al braç dret del transsepte; la de ponent, dedicada a la passió i a la Mort; en el braç oposat, i cap al sud, la façana de la Glòria, la més gran de totes. Gaudí només va acabar la del Naixement, en la qual s'accentua el naturalisme, el simbolisme i l'ornamentació pròpia de l'obra gaudiniana. Quatre torres-campanar de perfil parabòlic, d'una alçada de 107 metres i acabades en trencadís policrom, coronen les tres portes d'aquesta façana, dedicada a la Fe, a l'Esperança i a la Caritat. El temple de la Sagrada Família és una gran obra iniciada el 1882, i encara inacabada, d'una qualitat arquitectònica molt desigual, a causa de la intervenció de diferents arquitectes al llarg d'aquest segle, encara que el seu disseny és principalment obra de Gaudí. La construcció fou iniciativa de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, fundada pel llibreter Josep Maria Bocabella, el qual impulsà la idea de construir un temple dedicat a l'exaltació de Sant Josep i de la Sagrada Família, com a símbols de l'estabilitat i de l'ordre familiar. L'any 1969 el temple fou declarat Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional, i actualment forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona.