l'adéu de l'orquestra  |
 |
|
| els instruments de l'orquestra |
|
Portaven uns dies una mica misteriosos: grupets als passadissos, xiuxiueigs, somriures de complicitat... fins i tot fa dies que la Núria i la Laura no organitzen cap de les seves, anaven amunt i avall massa atabalades. I vés per on aquí tenim la raó. Pel que sembla, la cosa va anar així: En el descans d'un assaig van decidir que aquesta activitat a la XTEC no podia acabar de qualsevol manera, que se n'havia de preparar alguna de sonada (mai millor dit!), així doncs es varen posar mans a l'obra. L'Òscar, el pianista, que és qui té més per la mà això de composar, faria l'arranjament d'una cançó de manera que hi toqués tothom. Es van proposar dos temes possibles, un l'hora dels adéus, i també va haver-hi qui va proposar de fer la cançó: oye, mi cuerpo pide salsa, imagineu qui?, però finalment aquesta segona proposta no va fructificar. A l'Òscar només se li va posar una condició per a fer l'arranjament, i és que com a mínim havia de posar un cop de timbala, no fos cas... que la història es repetís. Un cop va estar fet l'arranjament aquest es va enregistrar. Per cert, el dia de l'enregistrament, endevineu qui es va deixar les partitures a casa?, efectivament, la Carla. Per sort, i com de costum, de les partitures d'arpa s'havien fet més còpies, per.... si de cas! I aquí teniu l'enregistrament. Podeu escoltar pràcticament quasi tots els instruments de l'orquestra, els reconeixeu?. De les tres frases, a la del mig, a més de la caixa, plat... hi ha, fins i tot, un redoble de timbales, potser aquest passatge recorda una mica el pont sobre el riu Kwai, però només veient la cara de satisfacció de la Mireia i del Jared quan el tocaven, tot està justificat. D'aquí a pocs dies tota l'Orquestra marxa de gira, pel que sembla van molt lluny, però no han volgut dir on... Un petó de part de totes i tots els músics de l'Orquestra |