Els instruments de l'orquestra. La guitarra

la guitarra

els instruments de
l'orquestra

			En un any que fa que la Marta està a l'orquestra només ha tingut ocasió de tocar en un concert. I és que hi ha ben poc repertori per aquesta combinació d'instruments. Per sort, en els cicles de Música de Cambra que l'Orquestra organitza sovint, s'inclouen sempre peces amb guitarra o llaüt, instrument que la Marta també toca i, cal dir-ho, amb molta traça. La guitarra és un instrument de corda pinçada que disposa de sis cordes: tres de més gruixudes, de so més greu, fetes de seda i recobertes d'un filat metàl·lic, i tres de més primes que abans es feien de tripa i en l'actualitat de niló.
	Contrapunt rítmic puntejat. Fixeu-vos en la gran tensió dinàmica i expressiva del fragment.
	Fragment: La Fada i la Ventafocs de Supermúsics

L'instrument consta d'una caixa de ressonància i un mànec amb un diapasó dividit en 19 trasts mitjançant unes tires metàl·liques que permeten escurçar les cordes amb la pressió del dit, fent que només vibri una part de la corda i produint d'aquesta forma les diferents notes.

Les cordes s'estenen entre el pontet, una peça fixada a la tapa de la caixa de ressonància, i el claviller, que permet afinar-les graduant la seva tensió.

L'afinació de les sis cordes de la guitarra és:

que a la partitura s'escriuen una octava més alta i en clau de sol:

essent l'extensió total de l'instrument:

La forma d'aquest instrument ve donada per les clàssiques escotadures que, així com en el violí serveixen per deixar passar l'arc, a la guitarra tenen més a veure amb les característiques de les vibracions que es produeixen a la caixa de ressonància.

Representacions d'instruments que es puguin associar amb l'actual guitarra ja es troben 1000 anys abans de la nostra Era. En general, es tracta d'instruments que no disposen d'un mànec, com succeeix amb els instruments, un d'ells grec i l'altre assiri, la keitarah, dels quals sembla provenir el mot guitarra, fet que fa pensar que l'origen de la guitarra podria trobar-se en aquests instruments als quals se'ls va afegir un mànec.

Ja en el segle XI existien a la Península Ibèrica dos tipus de guitarres, unes, les anomenades guitarres moresques, amb la tapa posterior bombada i, per tant, semblarien més emparentades amb els llaüts, i les altres, les guitarres llatines, amb la tapa plana.

llaüt

Durant el segle XVI van estar molt de moda les vihueles, tant les que es tocaven amb arc, com les de mà o de corda pinçada, que poc a poc i durant aquest mateix segle van anar essent substituïdes per les guitarres llatines. També per aquesta època els llaüts van ser uns instruments molt populars.

A mesura que la música demanava un paper més important a l'harmonia, la guitarra va anar guanyant terreny, en part degut al seu so més poderós, fins arribar al seu millor moment durant el període barroc.

És un instrument de grans possibilitats expressives i tècniques que permet diferents sonoritats i maneres de ser tocat: puntejat amb l'ungla, amb el dit, amb un plectre o pua i rasgueado, és a dir, tocant arpegis o acords, i que ha sabut adaptar-se a les diferents necessitats de variats estils musicals. Així podem trobar des de la guitarra de concert fins a guitarres folk, jazz, elèctriques...

Audicions suggerides:

Quintet per a guitarra i corda, de Boccherini
Choros, d'H. Villa-lobos
Estudis, de F. Sort
Concert per a guitarra, d'A. Vivaldi
Obres per a guitarra, de Leo Brouer
Concert d'Aranjuez, de J. Rodrigo

Dibuixos: Montserrat Tobella.
Imatges dels instruments: Arxiu Supermúsics.
Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics