el contrabaix
---
---
 Nadales a la XTEC
1999
---
  L'Oriol i el contrabaix
   L'Oriol ho va tenir clar des del moment en què va decidir aprendre a tocar un instrument: el contrabaix, perquè així té l'oportunitat de tocar molts estils diferents de música. Com ell diu, el contrabaix és un instrument que sempre fa falta, tant sigui per tocar sardanes, jazz, clàssic...
 
De la família de les cordes, el contrabaix és l'instrument més greu de tots. Fa aproximadament 1,85 m. i el tipus més emprat en l'actualitat disposa de 4 cordes, que s'afinen per quartes, en ordre invers a les del violí.
 
Sonen una octava més greu de les notes escrites: registre contrabaix i la seva extensió és d'unes 3 octaves: extensió contrabaix
 
  Aquest fragment correspon a un grup de contrabaixos tocats amb arquet, acompanyant l'harmonia.      
  
 
L'arquet del contrabaix és més curt i pesant que el dels altres instruments de la família, això fa que en general no sigui tan apropiat per aconseguir uns cops d'arc tan àgils i de sonoritat brillant com en el cas del violoncel.
 
l'arquet

La forma del contrabaix, tot i semblar-se a la dels altres instruments d'arc, és el que conserva més similituds amb els seus antecessors: les violes da gamba:
Viola de gamba Contrabaix de viola de gamba

Contrabaix El violí va ser un instrument en pugna constant amb les violes da gamba, fins que finalment va aconseguir imposar-se a aquestes. Per contra, el contrabaix de la família del violí, era un instrument difícil de tocar i feixuc, essent en aquest cas el violone, contrabaix del grup de les violes da gamba, el que va donar pas a l'instrument actual.
 
Mozart ja va assignar papers destacats al contrabaix dins l'orquestra, però de fet és Beethoven qui li atorga el seu paper definitiu en aquesta formació. El seu timbre greu, normalment es destinava a reforçar els baixos de l'harmonia, doblant, una octava per sota, els greus dels violoncels. És pràcticament a partir del segle XIX que se'l comença a considerar sota una perspectiva més àmplia.
 
En la música tradicional, el contrabaix ha trobat un espai on la sonoritat dels seus pizzicatos es fa pràcticament imprescindible. Què fora la sardana, sense els característics tots som pops del contrabaix? Al jazz, també té un paper rítmic fonamental.
 


Audicions suggerides:
---
El Carnaval dels animals (l'elefant), de Saint-Saëns

Si voleu fer qualsevol consulta sobre el contrabaix de l'Oriol o el concert del dia 22 de desembre, escriviu a: oriolcontrabaix@pie.xtec.es



Dibuixos: Montserrat Tobella.
Imatges dels instruments: Instrumentos musicales, Microsoft.
Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics