la flauta travessera  |
Nadales a la XTEC 1999 |
 |
Aquest és en Joan, fa tres anys que estudia la flauta travessera, i per a l'estrena de La neu, el proper dia 22 de desembre a la XTEC, ja fa més de 15 dies que assaja. Les flautes travesseres que coneixem en l'actualitat, tot i ser de metall, normalment d'alpaca o argent, s'inclouen dins la família dels instruments de vent-fusta. El motiu d'això cal buscar-ho en la història i evolució d'aquest instrument, ja que pràcticament fins al segle XIX estaven construïdes de fusta. Les flautes, igual que tots els instruments de vent, sonen quan es fa vibrar la columna d'aire que tenen dins del tub. |
|||
|
Escolteu com sona la flauta travessera d'en Joan, en aquest passatge greu. |
La sonoritat bàsicament varia en funció de la llargada, de la forma i del material del qual està construït el tub, així com de la manera en què aquesta columna d'aire es posa en vibració. Tot i que hi ha diferents tipus de flautes travesseres, el més utilitzat consta d'un tub cilíndric d'uns 67 cms. dividit en tres parts:  L'embocadura consisteix en un forat que actua de bisell, tallant el filet d'aire produït pel buf del músic, igual que quan bufem dins d'un tub i el fem sonar. Aquest filet d'aire, en topar amb aquest bisell, fa que tota la columna d'aire que hi ha dins de l'instrument vibri i d'aquesta manera es produeixi el so. Aquest so serà més greu si el tub és més llarg i més agut com més curt sigui el tub. Quan totes les claus de l'instrument estan tancades, el tub va de cap a peu i el so per tant és més greu. A mida que es destapen els forats el tub s'escurça i el so es fa cada vegada més agut. Les flautes travesseres, que en d'altres cultures ja existien centenars d'anys abans de la nostra Era, arriben a Europa cap els segles XI - XII a través de Bizanci. Però com que eren uns instruments difícils de tocar, ja que entre d'altres inconvenients tenien uns 14 forats que s'havien de tapar amb 9 dits, passen bastant desapercebudes fins que, ja en el segle XIX, Theobald Böhm, incorpora importants modificacions, entre elles, els jocs de claus, anelles i varetes que ara ja permetien tapar diversos forats amb un sol dit, a més de millorar l'afinació que fins aquest moment, sembla ser, deixava bastant que desitjar. És a partir d'aquí que neix la flauta travessera de metall, tal i com la coneixem en l'actualitat. L'extensió de la flauta travessera, amb tres registres diferenciats: agut, mig i greu, és quasi tant àmplia com la del violí:
Si voleu fer qualsevol consulta sobre la flauta travessera d'en Joan o el concert del dia 22 de desembre, escriviu a: joanflauta@pie.xtec.es Dibuixos: Montserrat Tobella. Imatges dels instruments: Instrumentos musicales, Microsoft. Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics |
