CEIP Annexa - Joan Puigbert (Girona)

	La Cucullona   Temps era temps, a Girona, pel barri del Mercadal, hi havia un convent de monges.   Un bon dia, hi arribà una novícia, molt creient, que s'ho prenia al peu de la lletra.   La noia es va adonar que s´havia equivocat de convent, un dia a la nit, sentia música, va sortir de la seva cambra, i va veure com totes les monges incluida la mare superiora, havien convidat als capellans, i que ballaven i ho celebraven amb cervesa.   L'endemà la noia, enfadada, es va dirigir al despatx i li va explicar totes les seves contres, que això no estava en les regles del senyor, i que si es denunciava la seva conducta, podien tenir problemes.   La mare superiora no ho va poder aguantar més, la va agafar i la va tancar en el calabós, el més fosc i més profund.   La va condemnar a pa i aigua diàriament, i allà la van deixar, morta de fred, en aquella cambra petita i fosca, amb una única finestreta on a la nit podia veure la lluna amb els estels.   Amb els anys, la pell de la pobra noia, es va anar tornant rogallosa com la d´un cocodril, i, com que no perdia mai l´esperança i resava cada nit, Déu li va crear unes boniques ales de papallona.   Quan va morir, diuen que el seu fantasma, surt del riu Onyar, les nits de lluna plena, i que quan surt el sol, es torna a amagar fins que arribi la nit.
	Amanda Soler i Vela
	Personatges de llegendes · Sant Jordi 99