Mollet del Vallès
|
Ceip Sant Jordi Mollet del Vallès |
Les llegendes de Sant Jordi |
Es diu que una vegada hi havia una vegada una dona que anava a donar a llum.
El metge li va dir:
Si vas a la muntanya i enterres la placenta la teva filla sortirà forta i protegida de les enfermetats com el sida, càncer...
 |
Quan la nena va
néixer van a agafar la placenta i la van enterrar. La nena ja tenia set anys i tal com va dir va sortir forta però el que no se sap és si està protegida per les malalties. La nena ja era gran és va casar i va tenir un fill. La dona va fer el mateix que la seva mare. Quan el seu fill ja era gran li va explicar. |
El fill com que sabia tot allò, quan la seva mare va morir em va explicarr aquella historia.
Autor: Albert Bernal
No fa molt de temps , a Tossa de mar un pare i la seva filla es faria rica.
Vivien en un barri anomenat : BARRI DELS MARGINATS . Estaven allà perquè no tenien diners per viure com calia.
El pare de la noia era pescador ; no de peixos , si no de ostres. Casa seva estava feta de canyes.
Un dia el pare de la noia va caure malalt . L'home va dir a la seva filla que si algun dia ell es morís , que destrueix-hi la casa .
- Està bé , va dir la filla .
| El seu pare va morir al cap
d'un mes. La noia va destruir la casa i dintre de les
canyes va trobar totes les perles que el seu pare havia
trobat al fons del mar . Es va canviar de casa i va regalar deu perles als seus amics. Autora: CRISTINA CASTELLANA |
 |
Fa més de mil anys hi havia un ocell que es deia Faiger. Li deien així perquè sempre estava per on estaven els faigs .
 |
Deien que el Faiger era un
ocell màgic, perquè va salvar a una nena que es deia
Noelia. Noelia es va perdre pel bosc perquè es va
separar dels seus pares. Noelia va començar a plorar i
l'ocell que la va escoltar, va anar volant cap a on
estava ella. L'ocell va a parlar amb la nena i ella es va
quedar sorpresa. El Faiger li va dir: Noelia segueix-me et portaré on estan el teus pares. |
La Noelia sense dir res el va seguir al Faiger fins que va trobar als seus pares. La Noelia li va donar les gràcies i se' n va anar amb la seva mare.
FI
Autora: Esther Egeda
Aquesta llegenda fa més de 200 anys, que va passar. Vet aquí un dia, un parell de nois, germans, van sortir a donar un tomb pel bosc.
El dia començava a ser nit, i els nois van pensar de tornar. Mentre tornaven pel mateix camí, van començar a escoltar uns soroll molt estranys. Sonaven com a dones cridant fluix, i també a animals. Es van espantar, i van sortir corrents, en aquell moment un altre noi va aparèixer, i es van espantar tots tres al veure sortir a una dona amb un pic i una pala.
| Van córrer fins arribar a la
carretera, allà van agafar l'autobús, però no tots,
perquè l'altre noi que va aparèixer no va poder pujar. D'aquell noi no és va saber res, i al dia següent es van trobar el pic i la pala, plens de sang. Autora: Mª Jesús |
 |
Es diu que a Granollers hi viuen unes precioses noies .
Un dia un noi quan anava pel carrer es va trobar amb unes noies que semblaven unes noies normals , i que el volien conèixer .
 |
Les noies el van portar a casa
seva i li van dir que es quedés fins a la nit . El noi
sense saber on era ni el que passava es va quedar allà .
Quan va arribar la nit les noies que semblaven normals es van convertir en unes preciositats . El cabell se'ls hi va posar tot ros i molt llarg , els ulls de color blau , i uns vestits llargs i preciosos . Llavors les noies li van fer el noi tot el que va voler , i li van dir que podia anar amb elles cada nit , però que no li podia dir res a ningú . I des de aquell dia el noi desapareixia cada nit . Autora: Sabrina Luis |
LES BRUIXES |
|
| Diuen , que fa molts segles ,
al cim d'una muntanya i vivien quatre bruixes molt velles
. Les nits de lluna plena , cada una de les bruixes agafava a un nen , i li arrancava l'ànima per tenir les seves qualitats i joventut . Els pares dels nens com van veure que els nens desapareixien van anar a casa de les bruixes i les van cremar . Ara com ara continua desapareixent nens les nits de lluna plena , i no se sap si les bruixes estan vives . |
 Autor: Cristian Gómez |
 |
Fa molt i molt de temps en un
poble del Japó vivia la família Kin-fum-fa . Diuen que eren uns lladres molt misteriosos , no deixaven cap prova ni rastre , tot el poble els tenia por perquè les nits de lluna plena es convertien en uns dracs molt ferotges que envaïen altres terres que no els hi pertanyien també diuen que van envair fins hi tot la Terra. |
Fins que un bon dia uns dracs que provenien del Sol els hi van plantar cara . Aquella batalla va durar molts anys (no se sap ben bé quants) en la que van morir de cansament i els nostres avantpassats van viure en pau .
Autor: Fernando Garcia
 |
Fa molt de temps a l'escola
Sant Jordi hi havia un esquelet que li deien Carlitos . L'esquelet estava al laboratori . Un dia un nen estava fent un control de naturals dels ossos del cos humà i no li sortia . El nen el va mirar als
ulls i aleshores l'esquelet el va ajudar .Qui sap si
encara continuarà ajudant al nens en els controls . |
| Qui era? Deien que era un fantasma que per les nits li agradava anar a la discoteca del poble, sortia cada 10 anys per a matar a alguna noia per emportar-se-les amb ell. Va passar fa poc amb una noia de 20 anys. El seu pare va morir feia uns 5 anys , la noia es va pensar que era el seu pare, així que es va anar amb el Gaseos . |
 |
És clar que ella no ho sabia. Quan van arribar les 12:01 se la va emportar a un lloc fosc i allà es va li va treure la vida absorbint l'ànima. A les 12:20 només van veure dues coses blanques en el cel i el cos de la noia tirat al terra .
NO ET SENTIS MOLT SEGURA QUE LA PRÒXIMA POTS SER TU.
Autora: Isabel Dovao
 |
Hi havia
una vegada un fantasma petit i bo que estava trist. Sempre que els nens ploraven el fantasmet s'entristia més. Fins que un dia va pensar que cada nen que plorés li faria oblidar tot el que li havia passat. I si tenien algun malson els hi entrava al cap i es presentava. |
I els feia somiar coses boniques. I així va ser sempre que els nens ploressin i somiessin coses dolentes.
Laura Noemí Damario
LA LLEGENDA DEL BOSC DELS CARGOLS
Diuen que als voltants d'una ciutat hi havia un bosc que es deia el bosc dels cargols, segurament es deia així per què estava ple de cargols ( simplement ).
 |
A les portes d'aquella gran
ciutat sempre hi havia algú passejant , però no se sap
qui. ( Els avis de la ciutat sempre l'han vist igual ,
mai canvia , mai es fa gran ). Hi havia gent que deia que allò que caminava per les portes de la ciutat no era un home si no una mena de fullet , un fullet que protegia la ciutat i que des de sempre havia estat allà . |
El bosc dels cargols era ple de cargols a causa de que sempre que les persones anaven a la ciutat per fer alguna cosa dolenta els converteixen en cargols.
Així que no cregueu que sol hi ha fullets en aquesta llegenda també en el teu poble.
Autora: Maite Castells
Aquesta llegenda va passar fa molt i molt de temps, tant que ni l'home existia.
Va passar a Mollet del Vallès, el nostre poble.
| Mollet, tot era un llac ( es
clar doncs abans Mollet era com ara Gallecs) amb milers
de peixos (molls). D'aquí va sortir el nom del nostre
poble. Va anar passant el temps i el llac es va assecar, els molls segons s´ explica es van convertir en animals terrestres. Els animals vivien on es ara els anomenats "Pinetons" "Parc Natural de Gallecs". |
 |
Segons diuen, els animals es van desaparèixer per que amb les masies, cotxes, conreus, edificis... es van anar.
I del Vallès perquè actualment Mollet esta en una vall.
La prova d´ aquesta llegenda la tenim en el Parc Natural de Gallecs i els Pinetons.
Els "Molletans" diuen que som una mica estranys pel fet de que els nostres avantpassats eren molls.
Autora: Mari Carmen Hidalgo
Fa molts segles hi havia una casa dalt d'una muntanya molt fosca.
Es diu que en la casa hi vivia un home que va morir als 47 anys. I es diu que el fantasma estava allà fa molt de temps. Li va passar a la filla del fantasma.
 |
La noia un dia volia anar a
veure com estava la casa. Ningú no s'atrevia a anar
aquella casa. Quant la noia va anar el fantasma li va
atacar però adonant-se que era la filla li va dir que se
n'anés amb ell. Ella li va dir que d'acord i se'n van anar tots dos junts. Però encara es creu que estan els fantasmes dels dos a la casa. |
Autora: Noemí Sánchez
Diuen, que en el poble deshabitat de Belchite (Aragó), molt abans de que es destruís per culpa d'una guerra, hi va haver un mag molt savi però el seu defecte era que era molt avar, i ,no se us acudís treure-li ni un gra d'arròs del seu hort !...perquè si s'enterava, siguessis pobre o ric, deia que ningú no tenia dret a treure-li res, anava a buscar a aquella persona i la torturava fins a la mort.
Però la gent de Belchite en aquells temps, no pensava d'aquella manera i un dia un nen molt i molt pobre li va agafar un grapadet d'ordi
Com el mag sempre comptava les seves coses abans de marxar de casa seva, quan va tornar, es va adonar de que alguna cosa no rutllava i va agafar una mena de polsim, el va llençar a l'aire i efectivament, va veure que un nen de quatre anys (aproximadament), li havia agafat un grapat de res, però, per a ell, allò era com si li haguessin agafat un cavall de l'estable.
El mag (que la gent del poble no sabia si dir-li mag, o bruixot), de nit, va anar a buscar al noiet que li havia pres el grapadet d'ordi i el va agafar .
El noiet, quan es va despertar, es va preguntar:
- On sóc? - i el bruixot li va dir:
- Ets a casa meva!
- I que hi faig jo aquí?
-Tú em vas prendre un gran grapat d'ordi i m'ho has de pagar!
- Però era per a mi, els meus germans i la meva mare...
- Ni "peròs" ni res! tu rebràs el teu càstig!
I el noi li va començar a insultar. Li va arribar a dir des d' avar a inútil. El bruixot es va enfurismar i se'n va anar a dormir.
I a la nit, va estar pensant en el que li havia dit el nen i en que mentre el nen deia les paraulades li estaven donant punxades a la panxa i al cap.
Autora: Sílvia Abadias
Diuen que quan camines pel bosc ets pots trobar a una noia amb aletes transparents com les mosques però en aquest cas no era una mosca si no una fada voltant pel bosc .
En aquest cas, jo un noi amb molta fama d´ aventurer ,cosa de les 6:00 de la tarda vaig trucar als meus companys i vam encetar l'aventura fins al bosc de la Mala Llet . Aquest es el nom del nostre futur bosc .
Quan estàvem en mig del bosc ens vam trobar un animalet d'allò mes extravagant , semblava que duia una cicatriu al braç d'uns 3 o 4 cm.
Aquest animalet semblava un dragó bastant petit, ho vam agafar i ens vam adonar que parlava el nostre mateix idioma. Vam parlar amb ell i ens va contar tota la seva història.
| Ens va dir que ell era un home
normal, com tots nosaltres , però que un dia anava per
aquest mateix bosc i es va trobar una fada molt atractiva
que desitjava un home. Ell, li va dir que sí, i, del cel va caure un llamp que va il·luminar tot el cel , i el noi es va convertir en un miserable dragó que es com està ara. |
 |
Mentre ens explicava tota l´ historia, la fada ens estava esperant tota recolzada en un arbre. El drac va dir que si li ficàvem una pinya rossegada per un esquirol a la boca la fada moriria.
La fada quan va veure el drac va començar a cridar com una boja.
Mentre la fada estava cridant un company meu li va ficar la pinya justament en la boca, la fada va reaccionar com si li fiquéssim verí a la boca, i es va caure al terra ben morta.
FI
Autor: José María Romero
 |
Una nit en una festa anomenada
" La festa del Moro " un nen que es deia Manuel
amb tres anys i mig estava amb els seus pares però tot i
això es va perdre . Tota la gent el buscava però ningú el va trobar . Al nen el van donar per perdut i tota la gent va quedar molt trista , però per sorpresa un pagès al cap de tres dies se'l va trobar rondant per un camp . |
La gent no so creia però sí , sí era veritat , i li van preguntar :
_ Com has estat aquest quatre dies , però estàs tant bé ?
_ Una dona m'ha tapat amb la seva capa blava que portava i m'ha donat de menjar .
_ Qui era aquesta dona ?
No ho sé .
La gent va quedar ven sorpresa i el van portar a l església i allà hi havia l'estàtua i el nen va dir :
_ ¡¡ Aquella , aquella dona és la que m' ha cuidat .
FI
Autora: Lidia García
Fa temps la terra estava poblada per "ORNITORRINCS DAURATS".
| Però quan va sorgir l' home,
els van començar a caçar-los ja que tenen una pell ¡
amb pels d 'or ! ( aquí ve el seu color ) . Un dia un noi Japonès , que es deia Xang - Xong - Xeng , ( conegut com a " Xang " ) , va sortir a buscar els seus amics de la ciutat de Bar - Xe - Xona ; tenia que passar pel mig d' una jungla . |
 |
En " Xang " , mentre caminava per la jungla , va veure un reflex daurat , i el va començar a perseguir , durant tanta estona , que es fer de nit ; a la fi el va atrapar , era una mena d' ànec
¡ AMB EL PEL DAURAT !
En " Xang " el va agafar i s' el va endur a casa ; en arribar , li va preguntar al seu avi si sabia el que era ; ell , li va respondre que era un ornitorrinc daurat , que s ' havien extingit i aquell era l'últim .
En " Xang " i el seu avi ( Xung - Xeng - Xong ) , van decidir de portar-lo al zoològic Bar - Xe - Xona .
En arribar - hi li van fer unes proves , per veure si estava bé de salut .
Al cap d' una estona , va sortir un home i va dir :
- El senyor Xung - Xeng - Xong ?
- Jo mateix .
- Va respondre en " Xung ". Les proves mediques les havia passat bé , i podia ingressar al zoològic .
Al cap d ' un mes , en " Xung " va rebre una carta , en la que hi deia :
Apreciat senyor Xung - Xeng - Xong ;
L' ornitorrinc daurat que ens va portar , no ess troba bé al zoològic , vinguin a buscar-lo .
Atentament : 
En " Xang " i el seu avi " Xung " , van anar a buscar - lo , i el van portar cap a casa , i van decidir alliberar - lo .
Ja sabeu nois , cada vegada que veieu un reflex daurat , deixeu -lo estar , no us portarà més que mal de cap ( a no ser que siguin 20 duros ) .
Autor: Ferran Suñé
En Diabulus és una mena de monstre amb la cara blava , és molt alt i va tot de negre .
¿ Voleu saber l'historia d'en Diabulus ? Sí , doncs seguiu llegint .
Diuen que ara fa uns quaranta anys un nen d'uns deu anys anomenat Harry estava veient una pel·lícula i els seus pares li estaven manant al llit , ja que era molt tard .
| El nen no feia cas així que va
venir el Diabulus i es va ficar dintre d'en Harry , el va
fer anar a beure aigua perquè els pares no el vegessin i
se'l va emportar a un lloc magnífic per als nens , un
lloc amb moltes llaminadures , joguines , etc. ... En aquell lloc cap nen es volia anar a dormir i en Harry tampoc , és clar . En Diabulus li va dir a en Harry que si es volia anar a dormir , ell va contestar que no , que s'ho estava passant CHACHI !!! |
 |
Ja era molt tard i en Harry es va quedar adormit però en Diabulus no el va portar amb els seus pares perquè el que ell volia aconseguir era que en Harry se'n anés a dormir aviat per ell sol i fins que això no passés en Harry no tornaria amb els seus pares .
Això no va passar perquè en Harry no es va anar a dormir per si sol .
Les deu ¡ Me'n vaig a dormir !
Autora : Mireia Cortés
Als pobles, es ve ha dir que les cases allunyades del poble, hi vivien les dames dels pocsanys.
Elles fan anys, però no es fan velles mai.
 |
Fan que les collites vagin bé.
Però vet aquí el seu problema: que si un camperol li
ensenyava aigua ,encara que fos una minúscula goteta
,encara que fos amb bona intenció. Pobre dama del
pocsanys, per a elles era la mort, Quan això passava per aquell camperol era la seva pròpia ruïna, per varies raons com la de: moria tot el ramat, les collites es feien malbé, en poques paraules s'arruïnava. L' última de aquestes dames la van veure en l'any 1.989. Va passar perquè una de les dames ve quedar atrapada en uns esbarzers i un camperol la va ajudar a sortir. |
Se li va fer malbé el seu vel de fil de cristall i això va posar a la dama molt trista.
El camperol va portar a la dama a la masia on vivia ell i la seva esposa; ell li va curar les ferides ,la esposa li va fer un vel nou de trinca ,fet de fil de cristall.
La dama era tan agraïda que ja que ella l'havia escoltat molts cops a la senyora plorar de pena per no poder tenir fills ;li va donar el poder de tenir tants fills com volguessin ;però a canvi l'haurien de cuidar sempre.
Els camperols van tenir 3 fills; cadascú d'ells amb un do diferent.
El nen no feia cas així que va venir el Diabulus i es va ficar dintre d'en Harry , el va fer anar a beure aigua perquè els pares no el vegessin i se'l va emportar a un lloc magnífic per als nens , un lloc amb moltes llaminadures , joguines , etc. ...
En aquell lloc cap nen es volia anar a dormir i en Harry tampoc , és clar . En Diabulus li va dir a en Harry que si es volia anar a dormir , ell va contestar que no , que s'ho estava passant CHACHI !!!
Autora: Tamara Martínez
Diuen que els dracs no existeixen, al menys jo he sentit això. Jo també ho creia, fins que em va passar el que ara us diré:
| Jo estava tant tranquil com
quasi sempre contant contes als nens petits. De cap i volta un vell i traïdor amic meu es va apropar a mi i em va dir: - Em portes a la cova tonta, es un lloc llunyà que hi ha a l'entrada del bosc. Es diu el bosc dels Dracs. Per mi es un nom bastant tonto, la veritat, però que li farem!, és així. |
 |
Total, que li vaig portar. Només cinc minuts desprès d'arribar, em va entrar com una son, i jo sense saber res. Em va introduir un líquid somnífer amb una xeringa.
Desprès, al cap de sis hores em vaig despertar, en Pinol que és el seu nom, no es va adonar que el somnífer havia passat.
Li vaig sorprendre amb la pell de color verd, ( tenia com escates) al principi no em vaig sorprendre. Em vaig espantar d'allò més al veure la cara de drac que tenia, era molt esgarrifós.
Ell, al veure'm despert es va enfurismar i va treure unes espècies d'ales de la pell. I va dir alguna cosa com:
- No sortiràs d'aquí!!, vell amic!!
Jo espantat vaig arrencar a córrer, però em va agafar. Em va mossegar al braç dret. Abans de que me l'arranqués li vaig tirar sorra als ulls i ràpidament vaig escapar.
Al cap d'una estona em vaig trobar un ferro amb punxa ja robinat al terra .
Vaig parar de córrer i en un moment donat, ell es va llençar a sobre meu i se'l vaig clavar.
Autor: Javier Arjona
