CEIP Escola-Llar "Lluís Mª Mestras" (Olot) · 2n C. Superior

	El bes de la mort   Aquesta llegenda va passar l'any 1750. Hi havia un jove olotí que era molt ric, i molt eixelebrat, per cert. Sentia una forta inclinació per les dones. No parava de perseguir a la noia que desitjava, tant si era molt honrada com no, tant si era rica o pobra, si casada o soltera. Era el terror d'Olot. Odiat pels pares, marits i germans, per les queixes del veïnat i la seva poca vergonya.   Va arribar l'època del Carnestoltes. A la ciutat totes les persones riques anaven al ball. També hi havia l'heroi de la llegenda.   Només pensava amb quina noia es divertiria. De sobte la veié. La noia portava una màscara molt atractiva, tenia els cabells llargs i arrissats. La volia conquistà.   Va demanar-li per ballar. Però quan faltaven deu minuts per la mitja nit, el noi va veure que la noia sortia, la perseguí amb l'esperança que seria per ell tant s'hi fos per les bones o per les males.   La noia tenia molta pressa talment com si fes tard. El noi, no la podia seguir. Es va dirigir cap a les tàpies del l'hort dels Caputxins i continuà cap a la font dels Closells i s'adreçà a la greda dels Desemparats. S'assegué en una pedra vora el camí.   El noi va veure l' oportunitat per conquistar la noia. La va abraçar emparat per la solitud del lloc. De sobte la noia s'arrencà la careta i li va fer un petó a la boca.   L'escena no va passar desapercebuda per un grup de joves que els estaven seguint.   Quan els llavis d'aquell noi van tocar els de la noia, el noi va fer un greu crit que se li va tibar la gola. En fer-li el petó es va adonar que havia fet el bes a una calavera. El vestit vermell que portava la noia es va convertir en una bruta capa negra, i els cabells semblaven una cua de cavall.   S'havia trobat amb la mort.   En aquell moment del rellotge s'escoltà l'última campanada de les dotze.
	Carles Mallón i David Montero
	Personatges de llegendes · Sant Jordi 99