|
|
|
Hi havia una vegada
un home que vivia en una masia que es deia Can Farell. Era molt gran i fort
i tothom li deia el Fort Farell.
|
|
|
Un dia mentre estava
llaurant un gegantàs li va preguntar per on havia d'anar per arribar a
Barcelona. Com que va veure que el Fort farell tenia molta força el va convèncer per anar a lluitar amb el gegant de la ciutat que havia entrat a Barcelona.
Va anar a casa seva, es va acomiadar dels pares i va marxar cap a Barcelona.
|
|
|
|
|
|
|
Caminant, caminant el
gegant va pensar: sóc un despistat! No he portat el meu bastó! Així que
va agafar un gran pi amb arrels i va seguir el camí cap a Barcelona.
Els nens i nenes dels pobles quan el van veure portant un pi cantaven:
El Gegant del pi
ara balla, ara balla.
El Gegant del pi
ara balla pel camí.
|
|
|
Quan van arribar a
la ciutat els guardes no li deixaven entrar el pi per la muralla, però
va agafar el pi i el va llençar per sobre de la muralla i va anar a
buscar al gegant de la ciutat per lluitar amb ell.
|
|
|
|
|
|
|
Van començar a lluitar
i el gegant de la ciutat intentava donar-li cops de puny, però no va encertar
cap vegada. El gegant del pi va agafar al gegant de la ciutat i el va llençar
per sobre de les muralles i va quedar aixafat com una coca.
|
|
|
Llavors tots els homes,
dones, nens, nenes, xics i grans van envoltar el gegant del pi tot cantant
aquesta cançó:
El gegant del pi
ara ball, ara balla
el gegant del pi
ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.
|
|
|
|
