Estàndards oberts i formats de documents digitals

Tots els documents digitals (texts, imatges, sons, pàgines web...) es guarden en un format determinat. El format és, en realitat, un conjunt de convencions que indiquen com s'ha de codificar un document per enregistrar-lo o transmetre'l per la xarxa. Al final del procés, l'aplicació que vulgui obrir el document haurà de conèixer els detalls del format per poder llegir-lo i descodificar-lo amb èxit.

Algunes aplicacions informàtiques codifiquen els documents que produeixen en formats propietaris protegits per patents, fet que pot comportar la utilització d’un programari comercial específic per crear, modificar i accedir al contingut dels documents.

Les agències internacionals d'estàndards, com ara ISO, W3C o IEEE, tenen la missió d'elaborar formats públics que permetin a les aplicacions informàtiques codificar i descodificar sense traves qualsevol tipus de document. L'ús dels formats públics, també coneguts com a estàndards oberts, és molt important en qualsevol camp digital o analògic: els endolls elèctrics, el pas de rosca de les canonades i les aixetes, l'amplada de les vies de tren, els reglaments esportius, la mida dels fulls de paper, etc.

La interoperabilitat entre les aplicacions informàtiques i l’ús d’estàndards oberts, està emparada per la legislació, per garantir als ciutadans el dret d'accedir a la informació des de qualsevol plataforma i entorn operatiu. Concretament, la llei 11/2007 d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (LAECSP) estableix a l'article 4 el principi de neutralitat tecnològica, que implica l'ús dels estàndards oberts a l'administració pública: "A estos efectos las Administraciones Públicas utilizarán estándares abiertos así como, en su caso y de forma complementaria, estándares que sean de uso generalizado por los ciudadanos".

La LAECSP defineix el concepte "Estàndard obert" com aquell que reuneix les característiques i condicions següents:

- sea público y su utilización sea disponible de manera gratuita o a un coste que no suponga una dificultad de acceso,

- su uso y aplicación no esté condicionado al pago de un derecho de propiedad intelectual o industrial.

La mateixa LAECSP a l'article 31 insisteix en que els documents que gestiona l'administració no poden estar lligats a una única aplicació: "Se asegurará en todo caso la posibilidad de trasladar los datos a otros formatos y soportes que garanticen el acceso desde diferentes aplicaciones".

Els formats d’estàndards oberts més destacats per a l'emmagatzematge i transmissió de documents digitals són els següents: 

Pàgines web

• Hypertext Markup Language (HTML) i Extensible HTML (XHTML). Els documents han de seguir les especificacions de W3C. Es recomana que els documents web validin l'estructura i que el disseny estigui separat d'aquesta estructura. En aquest sentit, es recomana l'ús de fulls d'estil (CSS) per a la capa de disseny del document HTML i/o XHTML.

Gràfics

• PNG (Portable Network Graphics) és un format de gràfics del tipus mapa de bits (bitmap) que permet definir zones transparents i comprimir les dades sense pèrdua d'informació.
• JPEG/JPG és un format gràfic del tipus mapa de bits amb pèrdua d'informació. És un dels formats més utilitzats a la web, especialment per a fotografies.
• SVG és el format de tipus vectorial que permet descriure gràfics bidimensionals en XML.

Documents multimèdia

• OGG és el format adreçat a l'edició, la creació i la manipulació d'arxius multimèdia. OGG és, en realitat, un contenidor de diferents còdecs oberts d'àudio, vídeo, text (subtítols) i metadades.

Documents ofimàtics

El format Open Document (ODF), definit per l'Agència Internacional d'Estàndards amb el codi ISO-26300, és el format obert per als documents ofimàtics i preveu diferents variants:

• ODT: OpenDocument Text per a documents de text.
• ODP: OpenDocument Presentation per a presentacions/diapositives.
• ODS: OpenDocument Spreadsheet per als fulls de càlcul.
• ODG: OpenDocument Graphics per als gràfics.

Encapsulació i intercanvi de documents

• El Portable Document Format (PDF): aquest format, regulat per la norma ISO-24517 és el més adient per transmetre tot tipus de documents que no hagin de ser modificats pel destinatari/ària (notificacions, actes, convocatòries, cartes, etc.).
• El format ZIP descriu la manera d'aplegar i comprimir diversos documents dins d'un únic fitxer. És el més recomanable quan s'han d'emmagatzemar o transmetre conjunts de documents que convé que vagin sempre junts. És un format obert definit inicialment per l'empresa Pkware Inc. que es troba en procés de reconeixement per l'Agència Internacional d'Estàndars (ISO/IEC NP 21320-1).