Metodologies interactives
Les metodologies interactives són aquelles que afavoreixen un tipus d’aprenentatge que estimula els participants a generar les seves pròpies solucions, aplicant conceptes i teories a diverses situacions. El procés d’aprenentatge involucra el professorat i l’alumnat en un marc interactiu d’anàlisi i discussió destinat a produir resultats tangibles. El protagonista de l’aprenentatge és l’aprenent mateix. El paper del professor és acompanyar, guiar, avaluar, donar suport mentre sigui necessari.
Les iniciatives que tenen més impacte sobre l’aprenentatge dels alumnes són les que els acosten a situacions i desafiaments de la vida real. Alhora que estimulen la seva iniciativa i creativitat, els ajuden a comprendre amb més profunditat el món on es mouen i els impliquen en la seva transformació.
Exemples de metodologies interactives:
Utilitza un conjunt d’activitats i propostes de treball al voltant d’una situació, escenari o problema, amb la finalitat que l’estudiant aprengui a buscar, analitzar i utilitzar la informació i a integrar el coneixement. Així doncs, l'aprenentatge basat en problemes persegueix que els coneixements s'adquireixin o s'aprenguin al llarg del procés de resolució del problema i que prenguin sentit en el context de l'activitat que es realitza. L'aprenentatge es dóna en relació directa al problema i no d'una forma aïllada o parcial sense associar-se a un context real.
Consisteix en la realització d’un projecte, normalment de certa envergadura i en grup. Aquest projecte ha estat analitzat prèviament pel professorat per assegurar-se que l’alumnat té tot el necessari per resoldre-ho i que en la seva resolució desenvoluparà totes les destreses que es desitja. El desenvolupament del projecte comença amb una pregunta generadora. Aquesta no ha de tenir una resposta simple basada en informació, sinó requerir de l’exercici del pensament crític per a la seva resolució. El projecte ajuda a modelar el pensament crític i ofereix bastida perquè l’estudiant aprengui a realitzar les tasques cognitives que caracteritzen el pensament crític. Exemples de pensament crític són: jutjar entre alternatives, buscar el camí més eficient per a realitzar una tasca, sospesar l’evidència, revisar les idees original, elaborar un pla o resumir els punts més importants d’un argument.
Es tracta d’una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Un projecte en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. L’alumnat alhora que ofereix un servei comunitari, aprèn a ser ciutadà/ciutadana i a desenvolupar el compromís cívic.
Grup de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups mixtes i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.
Es basa en la creació de parelles d'alumnes que poden ser de la mateixa edat o bé d'edats diferents, amb una relació asimètrica (un adopta el rol de tutor i l'altre el rol de tutora), amb un objectiu comú, conegut i compartit, que s'assoleix a través de l'establiment d'unes activitats planificades pel professorat.