ContacteLa ràdio d’avui és una ràdio de tercera generació: s’ha fet un salt dels sistemes analògics a la tecnologia digital, tant pels processos de producció com els de difusió. La ràdio a Internet és ja una realitat que camina simultàniament a la tradicional ràdio per ones hertzianes.
Per entendre aquesta nova ràdio resulta interessant fer una mirada enrere i copsar la capacitat d’evolució del mitjà quan s’ha anat adaptant als diferents moments econòmics, socials i polítics que li ha tocat de viure, però sobretot quan s’ha enfrontat als reptes imposats per les transformacions tecnològiques i comunicatives.
Els historiadors de la ràdio ens parlen d’unes primeres emissions radiofòniques preocupades per la difusió d’actes culturals que tenien lloc en teatres, sales de concerts, etc. És a dir, la ràdio feia el paper d’altaveu, de retransmissora, de difusora d’activitats pensades al marge del mateix mitjà. Només quan aquest invent comenci a tenir èxit començaran a idear-se noves formes d’omplir el temps d’emissió i apareixeran els primers programes tal com els entenem avui en dia. Així doncs, la demanda i la necessitat productiva seran les que generaran en el mitjà la cerca de formes expressives i productes propis, el que acabarà per transformar un model basat en la difusió en un model veritablement comunicatiu.
Segons els historiadors, cal també assenyalar algunes innovacions tecnològiques com a elements que van revolucionar la radiodifusió mundial. En concret parlem de l’estereofonia i l’emissió en FM, per una banda, i dels transistors, per altra. La primera d’aquestes innovacions –l’estereofonia i l’emissió en FM- va suposar una renovació programàtica profunda, amb el sorgiment i la consolidació d’una oferta musical especialitzada i de major qualitat sonora, que es tradueix en els primers programes de llistes d’èxits, que s’orientaran després cap a la radiofórmula. La segona de les innovacions tecnològiques, el transistor, va conduir-nos cap a una renovació en les formes de consum radiofònic per part de l’audiència, que es veia alliberada de la servitud a grans aparells receptors i, amb les bateries, de la xarxa elèctrica. La ràdio va poder començar a escoltar-se des de qualsevol lloc, inclòs el cotxe.
En aquest ràpid i breu repàs de les adaptacions i transformacions del mitjà radiofònic, no podem deixar d’assenyalar la dura competència que suposà l’aparició de la televisió i que posa de manifest la capacitat renovadora i innovadora de la ràdio. El mitjà va fer i fa un esforç continuat per tal de trobar i consolidar un espai propi en l’ecosistema comunicatiu, gràcies a la capacitat d’elaboració d’una informació de qualitat, continua i immediata, junt amb una oferta variada d’entreteniment (música, esports, conversa, etc.).
El panorama que se’ns obre avui, amb la integració dels conceptes ràdio-digital-Internet, és el nou repte de la radiodifusió del futur. I només cal avançar algunes de les transformacions de les quals ja en som testimonis: en una època de globalització mediàtica, es consolida la presència de la ràdio local, o millor, de la ràdio de proximitat. Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova ràdio caracteritzada pels seus continguts d’àmbit territorial pròxim, però no pel seu abast de difusió, que amb Internet ha deixat enrere el localisme.