Nom oficial: Darnius
Extensió: 35 Km²
Població: 603 (1/1/2006)
 |
|
Darnius
està situat al NO de la comarca de l'Alt Empordà. La seva
població és de 603 habitants (cens de 2006). |
 |
Darnius forma part de la comarca de
l’Alt Empordà, provincia de Girona. El terme municipal té una extensió
de 35 Km² i 193 m d’altitud. Els límits del terme municipal són al nord
amb Agullana, a l’est amb Biure, al sud amb Boadella d’Empordà i a l’oest
amb Maçanet de Cabrenys. Té
agregats els nuclis de: El Barri del Pantà, el Veïnat d’Amunt, l’Arnera,
Ricardell i el Veïnat de Mont-Roig.Presenta
un relleu variat i accidentat pels contraforts meridionals de la Serra
de l'Albera. El pobla es troba a 193 m d'altitud sobre el nivell del mar. S'alcen tres serralades: - D'oest a est, Serra de La Calma (622 m), Costa d'Agullana (409 m) continuant per Boscarós (215 m), per baixar fins a la vall del Llobregat en el pont de Capmany (105 m) - A la part central, va de La Garcera a Puig Negre (359 m), cap a Puig Castellàs (383 m), Mirador de la Tortuga (290 m), Serrat del Sentinella (282 m), Rocamalera (264 m) i Serra d'en Moliner, arribant a la vall del Ricardell, i tornar a aixecar-se pel massís de Mont-Roig a 294 m - Al sud, és la continuació de la Serra del Fau que bordeja el pic Llosa (510 m) i baixa i mor al Pantà pel Sellces (308 m). Pel que fa a la vegetació, predominen boscos de pins i sureres. |
JOSEP D'ARDENA-DARNIUS i DE SABASTIDA (1611 -1677)
Baró de Darnius, senyor de Monroig, de Bosqueros i de la Vajol.
Militar i polític.
Dirigí la defensa de Barcelona (1651-1652)
JOSEP Mª GIRONELLA
Darnius, 1917
Escriptor.
TONI GORGOT
Darnius, 1959.
Esportista.
Campió d'Espanya de trial (sis vegades).
JOSEP BARRIS
Fabricant surer
ARNAU DE DARNIUS
Segle XIII.
Fou el quinzè abat del monestir de Santa Maria de Vilabertran
MIQUEL DE TAVERNER I D'ARDENA
Fou bisbe de Solsona i de Girona i fundador de l'Acadèmia Desconfiada
de Barcelona
MIQUEL JOAN DE TAVERNER I D'ARDENA
Diplomàtic.
Va obtenir el títol de baró i fou l'últim de la nissaga que va viure a Darnius
OLEGUER DE TAVERNER I D'ARDENA (1661-1727)
Cartògraf, autor dels mapes del Rosselló i la Cerdanya, de la recerca històrica
de la genealogia i l'heràldica catalana i del Gran
Mapa del Principat de Catalunya (1726)
BERNADÍ IGNASI DE TAVERNER I D'ARDENA
Fou protector del Braç Militar de Catalunya i va prendre part a la Guerra
de Successió.
FRANCESC D'ASSÍS DELAS I SILVETRE (1747 - 1818)
Fou un dels més grans propietaris rurals de la vila
JOSEP BARRIS I BUIXÓ (1817 - 1890)
Va ser un dels més importants fabricants de taps de suro
JOSEP M. GIRONELLA I POUS (1917 - 2003)
Fill d'un taper, va néixer a la casa número 38 al carerr Major
Novel·lista i assagista en llengua castellana
Fill predilecte de Darnius
MOREU, EL CURANDERO
A final del segle XVIII a Darnius hi havia un medicinaire o remeier anomenat
Josep de l'Oliveda
Sobre aquest personatge, l'escriptor Josep M. Gironella va escriure: "El
recuerdo de la figura de tan gran cuandero aún subsiste en las tierras del
"Terra Prim" y las gentes hablan de Moreu como de un gran hombre,
que a su paso por esta vida sembró los mayores favores, y su generosa y humanitaria
labor de curandero honrado mitigó un sinfín de dolores y devolvió la alegría
perdida a muchos hogares"
ANTONI GORGOT I LÁZARO, EN TONET
Personatge destacat en l'esport. Va començar als catorze anys en l'especialitat
del trial a la Penya Motorista Figueres. Com que era massa jove no tenia encara
permís de conduir i no podia participar en proves oficials però el deixaven
córrer fora de concurs.
Veient els seus mèrits la Federació Motociclista Espanyola li va concedir
l'autorització quan tenia disset anys. El darniuenc Tonet Gorgot amb disset
anys ja fou campió d'Espanya de trial, un títol que va revalidar durant sis
anys seguits (1978-1983)
RAFEL PRATS I VILÀ (1926 - 2001)
Pintor, escultor i ceramista.
Fill de Montcada i Reixac i casat amb la darniuenca Isabel Torrent i Viñas.
Va viure els darrers deu anys de la seva vida a Darnius
Va ensenyar a dibuixar i pintar a les persones
que varen estar interessades fins els darrers dies de la seva vida.
M.H.
Sr. JORDI PUJOL I SOLEI
Fill adoptiu de Darnius
JOSEP LLUÍS YÉCORA I ROMERO
Fill adoptiu de Darnius
Dolmen del Mas Puig de Caneres
Monument megalític funerari amb cambra d’un sepulcro de corredor.
Menhir “Pedra Dreta”.
Església de Santa Maria
Església parroquial romànica del segle XIII
Ermita de Sant Esteve del Llop
Està situada a 3 Km de Darnius en direcció a Maçanet de
Cabrenys. D’origen romànic i reformada al s. XV
Castell de Mont-Roig
Està situat al veïnat de Mont-Roig, a uns 4 Km de Darnius, dalt de la muntanya del mateix nom (amb 301 m d’altitud) que el converteixen en un mirador incomparable, situat entre els rius Ricardell i Llobregat. Ja es citat en l’any 1070. Fou possessió dels senyors de Darnius.
Pantà de Boadella (terme de Darnius)
L'embassament és d'interès,
però especialment les instal•lacions
del Club Nàutic i la presa del pantà.
L'embassament cobreix quasi
100 Ha. Mal anomenat de
Boadella i dit així perquè l'estació que prenia les dades d'aforament, abans
de la construcció estava situada dins el terme de Boadella. La presa fa 60 m. d'altura des del llit del pantà,
tota ella de formigó en massa, en quantitat de 150.000 m3, perfil de gravetat
i 230 m de llargada de corona. Embassa 62.000.000 m3 d'aigua que reguen 10.000
Ha de la plana de l'Empordà. Assegura l'abastament d'aigua potable a Figueres.
També s'ha construït una central elèctrica capaç de produir 8.000.000 Kwa
l'any. Sobre la presa hi passa una carretera que enllaça les dues vores i
en circumval•lació ofereix una magnífica vista panoràmica.
Darnius és documentat l’any 983 amb el nom
de: Darnicibus.
L’activitat suro-tapera tingué gran importància
fins als inicis del s. XX.