|
INTRODUCCIÓ |
|
1.- Base legal |
|
2.- Àmbit
d’aplicació (entorn) |
|
2.1.- ZER Requesens |
|
2.2.- Capmany |
|
2.3.- Darnius |
|
2.4.- Espolla |
|
2.5.- Sant Climent |
| 3.- Òrgan
que el va aprovar i data |
|
|
|
TRETS D’IDENTITAT |
|
1.- Confessionalitat |
|
2.- Llengua d’instrucció-aprenentatge i de relació |
|
3.- Línia metodològica |
|
4.- Educació com a procés
integral |
|
5.- Participació de |
|
6.- Escola arrelada al medi |
|
7.- Escola engatjada amb
els canvis culturals i tecnològics |
-Decret 75/1992, de 9 de
març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels Ensenyaments de l'Educació
Infantil, l'Educació Primària i l'Educació Secundària Obligatòria a Catalunya.
DOGC nº 1578 de 3-4-92.
-Decret 94/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació
curricular de l'Educació Infantil. DOGC nº 1593
de 13-5-92.
-Decret 95/1992, de 28
d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'Educació Primària.
DOGC nº 1593 de 13-5-92.
Capmany es troba situat
a
A part del nucli urbà de
Capmany, hi ha algunes masies disseminades i dos veïnats: Bosquerós
i
L’escola es troba situada
a l’entrada del poble, al costat de la piscina municipal.
La presència de monuments
megalítics en el terme municipal denota que ja hi havia assentaments sedentaris
des de l’inici del neolític mitjà. A Capmany hi trobem dos sepulcres de corredor:
el de Quer Afumat i el de Mirgoler. També hi havia el dolmen de Vinya Monera, que fou traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona.
Pel que fa als menhirs, hi trobem el de Quer Afumat
i el de Vinya Monera, també traslladat a Barcelona.
Un dels exemples d’art megalític més important de l’Empordà és
Hi ha grans extensions
de sureres i d’alzinars, malgrat que l’incendi de l’any 1986 en destruí una
gran part.
La vinya i la indústria
que en deriva són les principals fonts de riquesa. Capmany és un dels més
importants centres vitivinícoles de l’Empordà. Hi ha també una part de la
població que viu del sector terciari.
A l’escola hi ha un gran
nombre d’alumnes immigrants d’origen marroquí. La llengua usual a l’escola
és el català.
Darnius està situat al
NO de la comarca de l’Alt Empordà, a
L’escola es troba situada
dins del nucli urbà, a prop de la carretera que va a Maçanet de Cabrenys.
El poble tenia una població
de 531 habitants l’any 2001. El número d’immigrants censats és de 63. La nacionalitat
més nombrosa d’estrangers és la suïssa seguida de l’alemanya.
Les festes més destacades
del poble són:
Els monuments històrics
de Darnius són l’església parroquial de Santa Maria (del segle XIII), l’ermita
de Sant Esteve del Llop, el dolmen de Can Puig de Caneres, el menhir anomenat
“Pedra dreta” i runes del castell de Mont-roig. Destaquen l’escola pública
Mont-roig i
Hi ha quatre empreses de
construcció amb una trentena d’obrers. Fins fa poc, hi havia unes mines de
talc, actualment tancades. A la part forestal i agrícola hi ha alguns treballadors
que arrepleguen els fruits de les masoveries i granges. El poble té una carnisseria,
dues botigues de comestibles i fleca. Algunes de les famílies treballen en
el sector serveis fora de la població.
La major part dels alumnes
de l’escola són de famílies del poble i la seva llengua habitual és el català.
El poble d’Espolla té una
població de 388 habitants (cens de 2001) i està format per un nucli urbà,
situat a
Al llarg de l’any se succeeixen
una bona quantitat d’activitats organitzades per les diverses entitats del
poble, des de l’Ajuntament,
La major part de la població
és autòctona, amb més d’un 30% de majors de 65 anys i poc més d’un 13% de
menors de 14 anys, segons dades del cens de 1996. La tendència del creixement
vegetatiu de la població és negativa al llarg dels darrers anys.
A nivell urbanístic té
molta importància l’adquisició d’habitatges com a segona residència (24% el
1996), el que comporta dificultats per quedar-se a viure a la gent autòctona
per manca d’habitatges.
Tot i que al poble encara
hi ha un sector primari important (31%), dedicat a la vinya i l’olivera, la
major part dels pares dels alumnes treballen al sector serveis, força d’ells
fora d’Espolla.
La llengua usual a la major
part de les famílies és el català.
Sant Climent Sescebes es
troba situat al vessant sud de l’Albera i comprèn una bona part de la vall
mitjana de la riera de l’Anyet. La població és de 418 habitants (segons el
cens del 2001).
El municipi comprèn, a
més del nucli urbà, el poble de Vilartolí, el veïnat
d’Ullastre, la masia dels Solers amb l’antiga església de Santa Fe dels Solers,
diverses masies i la base militar.
L’escola es troba situada
al costat de la carretera que va cap a Roses.
Al llarg de l’any se celebren
diferents activitats: les dues festes majors,
Hi ha alguns monuments
megalítics (els dòlmens de
La part muntanyosa és coberta
de bosc, especialment d’alzines sureres, que havien estat explotades, i de
garrigues i matollar. L’agricultura és de secà i els conreus principals són
la vinya i l’olivera. Hi ha una petita zona d’horta vora el riu.
Tot i que al poble encara
hi ha un sector primari important, gran part de la població es dedica al sector
serveis.
A l’escola no hi ha gaire
alumnes immigrants, però hi ha un gran nombre d’alumnes provinents d’altres
pobles. La llengua habitual a l’escola és el català.
Aquest Projecte Educatiu
va ser aprovat pel Consell Escolar de
Ens manifestem pel respecte a totes les confessions d’alumnes
i mestres i pel pluralisme ideològic.
Objectius
1.1. Respectar les creences
religioses de mestres i alumnes.
1.2. Informar del fet religiós
com a fenomen històric i com a part del pensament.
1.3. Mantenir la celebració
d’aquells esdeveniments d’origen religiós que culturalment formen part del
nostre entorn més immediat .
Organització
Possibilitat de triar entre religió
(aquelles que contempla la normativa i de les que es disposa de professorat)
i valors (a Educació Infantil) o alternativa a la religió (a Primària).
Inclusió en els horaris d'una
hora dedicada a religió, valors o alternativa a la religió.
Celebració d'esdeveniments d'origen
religiós que tenen a veure amb la nostra cultura: cagar el tió, fer el pessebre...
2. Llengua d’instrucció-aprenentatge
i de relació
Objectius
2.1. Tenir competència
plena, oral i escrita, en llengua catalana i castellana, en finalitzar l’etapa
d’ensenyament primari.
2.2. Utilitzar la llengua
catalana, oralment i per escrit, com a llengua de comunicació amb els pares
i les institucions. En el cas de pares nouvinguts que no entenguin el català,
buscar estratègies per poder-se comunicar.
Organització
El projecte lingüístic definirà
els aspectes del respecte a la llengua materna, de la introducció del castellà
i de la introducció de la segona llengua.
Objectius
3.1.- Respectar la diversitat
de ritmes de treball i capacitats.
3.2.- Oferir als alumnes
aprenentatges relacionats amb la vida real i amb els seus coneixements previs
i que, a més, es puguin aplicar a una gran varietat de situacions.
3.3.- Afavorir l'assoliment
dels aprenentatges a través d'experiències i materials diversos.
3.4.- Treballar alguns
aprenentatges de forma interdisciplinar.
3.5.- Introduir els aprenentatges
de forma progressiva.
3.6.- Utilitzar tècniques
d'estudi.
Organització
Treball per racons i realització
d'activitats complementàries o de reforç (tant per als alumnes que segueixen
un ritme avançat d'aprenentatge com per a aquells que presenten dificultats)
i d'activitats adaptades (per aquells alumnes que presenten necessitats educatives
especials).
Flexibilitat en els criteris d'agrupament
d'alumnes (desdoblament de grups i/o treball d'alguna àrea en un grup diferent
al que s'està adscrit).
Definició, a
Utilització de materials diversos.
Realització d’una setmana cultural
(veure
Treball d'alguns continguts de
coneixement del medi social i natural de forma interdisciplinària amb les
àrees de matemàtiques i llengua.
Introducció dels aprenentatges
de forma progressiva.
Treball dels continguts de forma
cíclica (es treballen els temes cada dos anys) a les àrees de llengua catalana,
llengua castellana, coneixement del medi social i coneixement del medi natural
a Cicle Mitjà i Superior i a l'àrea de coneixement del medi a Educació Infantil
i Cicle Inicial. També a l'àrea de Plàstica a tots els cicles.
Utilització de tècniques d'estudi
a partir de Cicle Mitjà.
4. Educació com a procés integral
Objectius
4.1. Ajudar el nen/a a
descobrir el seu món interior, acceptar les diferències i orientar actituds
favorables (autoestima).
4.2. Conèixer el propi
cos i les possibilitats motrius i progressar en l’adopció d’hàbits de salut
i higiene personal.
4.3. Aconseguir a la classe
(i a l’escola) un ambient estimulant i acollidor on el nen/a pugui expressar-se,
sentir-se acceptat, tranquil i amb ganes d’aprendre.
4.4. Ajudar a madurar les
relacions interpersonals per tal que tots puguin integrar-se i trobar el seu
lloc en el grup.
4.5. Comunicar-se a través
dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstic, desenvolupant
la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les
manifestacions artístiques.
Organització
Treball d'hàbits i normes dins
de l'aula.
Inclusió dins de l'horari d'Educació
Infantil de l'àrea de valors (per als alumnes que no fan religió).
Afavoriment de les relacions interpersonals
durant les trobades, sortides i colònies.
Apostem per una gestió democràtica de l’escola, que garanteixi
un ús democràtic de la informació i una participació responsable de tots els
membres de la comunitat educativa.
Entenem la nostra zona com un sistema obert. Per tant, l'acció
educadora que desenvolupem està oberta i incorpora la participació dels pares
i les institucions culturals i socials de l'entorn.
Objectius
5.1. Fer funcionar els
mecanismes que marca la llei per a la participació de tots els estaments implicats
en l’acte educatiu: mestres, pares, alumnes i institucions.
5.2. Fer del Consell Escolar
de Zona un òrgan de gestió efectiu que marqui les grans línies i decisions
del treball educatiu.
5.3. Oferir als pares canals
senzills i clars de participació.
Organització
- Presa de decisions pel
Consell Escolar de Zona. Els Consells Escolars de cada escola només debaten
temes relacionats amb el propi centre.
Informació prèvia a tots els pares
dels temes que es debatran en el Consell Escolar per tal que puguin aportar
les seves opinions, dubtes i/o suggeriments.
Informació a tots els pares dels
acords presos en les reunions del Consell Escolar.
Objectius
6.1. Conèixer el medi social
i natural a partir de la realitat que envolta el nen/a (el seu poble i comarca).
6.2. Realitzar una gestió econòmica i ecològica dels recursos, racionalitzant el seu ús i la gestió dels residus ( reciclatge del paper).
6.3. Afavorir la integració
de l’escola en el poble (comunitat educativa).
Organització
Programació de sortides relacionades
amb els temes que s'estan treballant dins de l'àrea de Coneixement del Medi.
Treball d'alguns temes de Coneixement
del Medi a partir de la realitat més immediata.
Aprofitament i reciclatge de residus.
Participació en activitats del
poble.
Recull d'informacions relacionades
amb la família, costums...
7.1. Promoure la realització
d’activitats de formació permanent, a nivell de zona, sempre que es considerin necessàries.
7.2. Introduir a l’escola
les noves tecnologies de manera que els nens/es s’hi familiaritzin.
7.3. Formar nens/es crítics
amb els mitjans de comunicació.
Organització
Sol·licitud, dins del Pla de Formació,
de seminaris i/o cursos que es duguin a terme a la zona.
Ús de l'ordinador com una eina
més dins del treball de l'aula.
Utilització de mitjans audiovisuals.
Anàlisi crítica de la informació
que arriba a través dels mitjans de comunicació.