|
 |
(versió per imprimir) |
És el document per mitjà del qual es convida algú a un acte de caràcter públic: una conferència, una celebració, un espectacle, una inauguració, etcètera. Sol tenir una estructura del contingut força constant i un estil marcadament formal i protocol·lari.
Mida: les invitacions solen imprimir-se
en cartolines de mides i formats —apaïsats o verticals—
molt diversos; excepcionalment es fan amb paper ISO A4 o ISO A5.
.
| Emissor: |
3a persona del singular: us convida,
li plau. 3a persona del plural: us conviden, els plau. |
| Receptor |
2a persona del plural (tractament
preferent), sempre que no s’indica el nom de la persona
destinatària: assistiu, us invitem, la
vostra assistència. 3a persona del singular o del plural (tractament secundari): porti, portin; la conviden, les conviden; la seva assistència. |
Es demana que confirmeu la vostra assistència.
En acabar l’acte, se servirà un refrigeri.
1. Identificació de l’emissor
(organisme o persona que
conviden)
A més de
la capçalera impresa, sol tenir una d’aquestes quatre
estructures:
a) el càrrec
b) l’organisme
c) el càrrec i l’organisme
d) la forma de tractament protocol·lari, el nom
i els cognoms i el càrrec (i opcionalment l’organisme)
Comprèn la fórmula d’invitació, en la qual convidar o invitar són el verb principal; l’especificació de l’acte a què es convida, i el dia, l’hora i el lloc en què es farà.
També s’hi poden incloure aquests altres elements:
El nom i els cognoms
del destinatari
El nom de les persones que presidiran o presentaran l’acte
o que hi seran presents
[...] es complau
a convidar-vos a [...], que tindrà lloc a [...]
[...] tenen el goig d’invitar-vos a [...], que es farà
a [...]
[...] té l’honor de convidar-vos a [...]
[...] us convida a [...]
[...] us inviten a [...]
[...], presidit
per [...]
L’acte serà presidit per [...]
La presentació
de l’acte serà a càrrec de [...]
Presentarà l’acte [...]
[...], al qual
assistirà [...]
Hi assistiran [...]
3. Datació
La població i la data se separen amb una coma. No s’hi concreta el dia; l’any s’escriu amb xifres; el mes, amb lletres. No hi ha d’haver punt final.
Sabadell, novembre de 1999
4. Informació addicional
És un apartat opcional i varia d’acord amb el tipus d’acte. En alguns casos s’hi explicita la conveniència que la persona convidada confirmi l’assistència a l’acte. Aquesta informació darrera es pot complementar amb la indicació que la invitació és personal.
Es demana la confirmació
de l’assistència.
Acabat l’acte, se servirà un còctel.
Remarques
Cal mantenir el mateix tractament per a l’emissor i per al receptor al llarg de tota la invitació: s’ha de ser coherent en l’ús del gènere, la persona i el nombre. Aneu amb compte, doncs, a no escriure en una mateixa invitació dues frases com les següents: en la primera s’usa el tractament de vós, i en la segona, el de vostè.
Es complau a convidar-vos
a [...]
Es demana que confirmi la seva assistència a l’acte.
Els verbs convidar i invitar porten complement directe, i cal recordar que aquest complement no s’introdueix amb la preposició a:
[...] convida la comunitat
universitària [...]
[...] inviten el personal d’administració i serveis
[...]
En les invitacions s’ha de reservar el verb celebrar per a les festivitats, les commemoracions i els aniversaris. Els actes, en general, es fan, són, tenen lloc, no se celebren.
Les invitacions mai no duen ni salutació ni comiat, ni tampoc signatura.
S’hi poden usar les formes de tractament protocol·lari, malgrat que, en general, s’aconselli de prescindir-ne en la documentació administrativa.
La invitació pot substituir-se per un saluda quan es tramet a un nombre reduït de persones, especialment si es vol que inclogui el nom i els cognoms de cadascuna.
