|
 |
(versió per imprimir) |
És el document en què l’Administració exposa la determinació final d’un procediment administratiu. La resolució és prèvia a l’execució i als procediments ordinaris o extraordinaris de revisió. El to és formal i neutre.
Mida del full: ISO A4.
Tractament personal
Emissor: 1a persona del
singular: resolc.
Si l’emissor és un òrgan col·legiat:
3a persona del singular: resol.
Receptor individual: 3a persona del singular: presenta, li correspon, la seva sol·licitud.
Receptor col·lectiu: 3a
persona del plural: presenten, els
correspon, la seva sol·licitud.
1. Identificació de la
resolució (opcional)
Aquest apartat facilita les dades d’identificació de l’expedient a què fa referència la resolució. Hi poden constar les dades següents:
— núm.
d’expedient
— departament, unitat, etc. que l’emet
Expedient 235
de l’Àrea de Personal d’Administració
i Serveis de la Universitat Autònoma de Barcelona
2.1. Exposició d’antecedents i fonaments de dret
S’hi concreten els antecedents i les accions —en paràgrafs independents— que s’han dut a terme des de l’inici de l’expedient. Els diversos paràgrafs es poden numerar o bé es poden introduir amb les formes atès i vist (i els femenins i els plurals respectius). També es poden utilitzar totes dues solucions a la vegada.
1. El 28 de
març del 2000, el senyor Antoni Mateu Giralt va presentar
[...]
2. L’11 de maig, aquest departament va publicar [...]
2. El 21 de setembre [...]
| Vist/Vista: | 1. [...] |
| 2. [...] |
| Atès/Atesa | 1. [...] |
| 2. [...] |
Vist/Vista
(o Vist que) [...]
Atès/Atesa (o Atès que) [...]
Tot seguit, en el cas que la resolució sigui motivada, s’exposen els fonaments de dret que justifiquen la decisió o la resolució presa (també en paràgrafs independents els uns dels altres).
Pel que fa a la redacció, els criteris són els mateixos de l’informe: cal expressar-se d’una manera sistemàtica, senzilla i lineal, i s’han de tenir en compte els elements següents: l’ordre, la claredat i la concisió. Per tant, s’hi han d’ordenar lògicament les dades i explicitar-hi només les que siguin necessàries.
El darrer paràgraf pot acabar amb una expressió que faci d’enllaç amb l’apartat següent (2.2), o una explicitació de la competència legal en aquesta matèria de qui signa la resolució.
Per tant,
RESOLC:
Per això,
RESOLC:
Fent ús de les atribucions que m’han estat conferides per [...]
RESOLC:
Atès que aquests antecedents es refereixen a fets anteriors, en aquest apartat es pot utilitzar el pretèrit perfet o el pretèrit indefinit.
[...] va rebre
una sol·licitud [...]
[...] ha estudiat l’expedient de [...]
[...] ha presentat un recurs [...]
2.2. Resolució
S’inicia amb la forma verbal RESOLC —aïllada del text i seguida de dos punts—, usada a tall de títol de l’apartat, i tot seguit s’exposen resumidament —també en paràgrafs independents i numerats— les decisions preses en el procediment administratiu seguit. Cadascun d’aquests paràgrafs s’ha d’introduir amb la conjunció que (escrita amb majúscula inicial) sempre que la primera frase tingui un verb conjugat.
RESOLC:
1. Que la llicència
[...]
2. Que el recurs [...]
En aquest apartat
s’ha d’utilitzar el present d’indicatiu.
3. Datació
La població i la data se separen amb una coma. El dia i l’any s’escriuen amb xifres; el mes, amb lletres. No hi ha d’haver punt final.
Sabadell, 28 de març
de 1999
4. Signatura
Càrrec, precedit de l’article
corresponent
Signatura
Nom i cognoms
El càrrec s’ha d’escriure precedit de l’article corresponent, però sense el tractament protocol·lari. Per exemple:
La gerent
[Signatura]
Joana Vilamajor i Fresquet
Si la resolució s’emet
per delegació, cal que hi consti Per delegació
o bé P.d.
Remarques
Convé evitar-hi l’ús de la veu passiva (li serà imputat en comptes de la Comissió li imputarà), de les formes verbals impersonals (s’estableix en comptes d’estableixo) i de la forma HE RESOLT (en comptes de RESOLC que és la més indicada, ja que el present és el temps verbal que ha de predominar en una resolució).
D’altra banda, cal usar haver de o caldre per a expressar obligatorietat, i evitar en aquest cas les formes verbals de futur (el sol·licitant presentarà).
La Comissió ha de considerar
[...]
[...] cal que el sol·licitant presenti [...]
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix quines són les resolucions que han de ser motivades, i també altres aspectes normatius d’aquest document.
També convé incloure-hi
una referència a la disposició o a l’acte en
què es fonamenta la capacitat de l’òrgan per
a resoldre. Aquesta referència és obligatòria
quan aquesta capacitat és delegada.
