|
 |
(versió per imprimir) |
És el document amb què la persona interessada demana alguna cosa a l’Administració sobre una matèria reglada (és a dir, quan una disposició, un decret, una convocatòria pública, etc. estableixen la necessitat de la sol·licitud).
Quan l’objecte d’una sol·licitud es repeteix sovint o hi ha moltes persones que hi estan interessades, la mateixa administració ha de facilitar-ne els models o els impresos corresponents.
Mida del full: ISO A4.
| Emissor individual: | 1a persona del singular: sol·licito, em cal, la meva matrícula. |
| Emissor col·lectiu: | 1a persona del plural: sol·licitem, ens cal, la nostra matrícula. |
| Receptor |
interpersonal; és el tractament preferent, atès que la sol·licitud no s’adreça a un càrrec o una persona concrets: SOL·LICITO: Que se’m permeti [...], SOL·LlClTO: L’autorització per a [...]. 3a persona del singular (tractament secundari, reservat per als casos en què s’expliciten en el nucli de la sol·licitud la institució, la unitat o l’òrgan als quals s’adreça la sol·licitud): Que la Gerència em concedeixi, li sol·licito, la seva autorització. 2a persona del plural (tractament secundari): concediu, us sol·licito, el vostre permís. |
1. Títol de la sol·licitud
(opcional)
En els documents normalitzats (impresos) és recomanable l’ús d’un títol identificatiu.
Sol·licitud
per a participar en un concurs públic
Sol·licitud de matrícula gratuïta
Hi són obligatòries les dades següents de la persona interessada o de qui la representa:
— nom i cognoms
— número del document nacional d’identitat (DNI)
— domicili (adreça completa o lloc i mitjà
per a qualsevol notificació relativa a la matèria
de què és objecte la sol·licitud). L’adreça
completa consta del carrer [la plaça, l’avinguda,
etc.], el número i el pis, el codi postal, la població
i la comarca o el país (si escau).
També s’hi poden incloure dades opcionals (la població i l’any de naixement, el telèfon i/o fax, el centre on estudia, la formació, la professió, L’experiència laboral, etc.) sempre que siguin necessàries o convenients. El número d’identificació fiscal (NIF) és obligatori per a les persones jurídiques i entitats.
Quan no es disposa d’un imprès de sol·licitud, les dades personals s’agrupen en un únic paràgraf.
Mireia Quer
i Puig, estudiant de la Facultat de Medicina, que tinc el DNI
número 37 555 413 i que visc al carrer de Roger de Llúria,
7, 2n 2a, 082a, 08221 Terrassa (Vallès Occidental), telèfon
93 487 40 19,
3. Nucli del text
3.1. Exposició
de fets
S’inicia amb el títol Exposició de fets.
Els diversos fets que originen la sol·licitud constitueixen
paràgrafs numerats i independents els uns dels altres.
Faig la llicenciatura d’Administració
i Direcció d’Empreses [...]
Al mes de setembre vaig presentar a la secretaria d’aquesta
facultat la documentació [...]
Si convé, es pot fer referència a la documentació que s’adjunta a la sol·licitud per mitjà de fórmules com aquesta: [...], cosa que acredito amb la documentació annexa. O bé es detallen els documents en un paràgraf a part introduït amb el títol Documents annexos.
Hi ha determinats documents normalitzats en els quals es pot prescindir d’aquest apartat. Exemples: les sol·licituds de matrícula, els concursos de trasllat, les convocatòries de places, etc. (vegeu l’apartat 4.)
3.2. Sol·licitud
Aquest apartat s’introdueix, a tall de títol, amb
la paraula Sol·licitud, i s’ha de redactar amb la
màxima concreció.
Demano la devolució
de l’import de les taxes [...]
Sol·licito que se’m permeti d’incorporar-me [...]
4. Signatura
Pot anar abans o després de la datació i no s’acompanya de cap altra dada que la signatura pròpiament dita: cal evitar de repetir en aquest apartat el nom i els cognoms, i no s’hi especifica cap càrrec o professió.
Quan la sol·licitud es refereix a una convocatòria de places, abans de la signatura es pot intercalar el paràgraf següent, que en alguns casos permet d’estalviar l’apartat d’exposició de fets:
La persona sotasignada declara que són certes totes les dades d’aquest document, i que compleix totes les condicions exigides en la convocatòria.
5. Datació
La població i la data se separen amb una coma. El dia i l’any s’escriuen amb xifres; el mes, amb lletres. No hi ha d’haver punt final.
Bellaterra (Cerdanyola del
Vallès), 21 de juny de 2000
6. Destinació
Institució, unitat o òrgan als quals s’adreça la sol·licitud, escrits habitualment amb majúscules.
RECTORAT
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Les parts de què es compon i els canvis respecte de l’estructura 1 són els següents:
1. Títol de la sol·licitud (opcional)
2. Dades personals
3. Nucli del text
3.1. Exposició
de fets
L’exposició de fets va precedida de la paraula EXPOSO,
aïllada del text i seguida de dos punts: els paràgrafs
següents s’introdueixen amb la conjunció que
(escrita amb una majúscula inicial)
sempre que la primera frase tingui un verb conjugat.
Opcionalment es pot escriure —com a forma d’enllaç i just abans de la paraula SOL·LICITO (o DEMANO) de l’apartat següent— Per això, (o bé Per la qual cosa,).
EXPOSO: Que ocupo una plaça
de programador [...]
EXPOSO: La necessitat de canviar d’horari [...]
EXPOSO: [...]
Per això,
SOL·LICITO: [...]
Si convé, es pot fer referència a la documentació que s’adjunta a la sol·licitud per mitjà de fórmules com aquesta:
[...], cosa que acredito amb la documentació annexa.
3.2. Sol·licitud
Comença amb la paraula SOL·LICITO (o DEMANO),
aïllada del text i seguida de dos punts; cadascun dels paràgrafs
en què s’exposa amb la màxima concreció
allò que es demana ha d’introduir-se amb la conjunció
que (escrita amb una majúscula inicial) sempre que la primera
frase tingui un verb conjugat.
SOL·LICITO: Que se’m
retorni l’import de la matrícula [...]
DEMANO: Ser admès en el curs [...]
4. Signatura
5. Datació
6. Destinació
Remarques
Tot i que instància és sinònim de sol·licitud, convé usar preferentment aquesta segona paraula, atès que la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, s’hi refereix sistemàticament per mitjà del terme sol·licitud.
Quan la matèria de què és objecte la sol·licitud no és reglada —és a dir, quan no hi ha cap disposició administrativa, decret o convocatòria pública que exigeixin la presentació d’una sol·licitud—, una petició escrita o una carta són suficients per a formular allò que es demana. En una petició només són obligatoris el nom i els cognoms, el domicili i la signatura de la persona interessada, a més de l’explicitació del que es demana.
Si el procediment administratiu l’ha d’iniciar un òrgan o una unitat de la mateixa administració, el document que convé d’usar és l’ofici de caràcter intern.
La sol·licitud no és un document nominal i, per tant, mai no s’ha d’adreçar a una persona particular, sinó a la institució, la unitat o l’òrgan als quals correspon d’atendre-la o tramitar-la.
Davant del nom i els cognoms de la persona interessada no s’han d’usar els articles personals en/na: n’hi ha prou d’escriure directament el nom i els cognoms. Quan es fa una sol·licitud i no es disposa d’un imprès, les dades personals es poden redactar en forma de paràgraf i, opcionalment, s’hi pot anteposar El sotasignat / La sotasignada. L’expressió castellana provisto del —amb què s’introdueix el número del DNI— es tradueix en català per una de les dues expressions següents: amb el o bé que tinc el. És preferible, doncs, no recórrer a l’expressió literal proveït del.
Núria de Bolós
i Dacs, que tinc el DNI núm. 35 990 742, [...]
El sotasignat, Pere Niubó Sales, amb el DNI núm.
39 330 184, [...]
Cal evitar les formes verbals de 3a persona —exposa, sol·licita— i substituir-les per les de 1a persona: exposo, sol·licito.
En les sol·licituds no s’han d’usar tractaments de protocol, ni tampoc formes servils com suplico, prego o imploro. No s’hi inclouen ni salutació ni comiat.
