VISITA AL MUSEU DE LA MINERIA DE CERCS
DIVENDRES 17 DE NOVEMBRE DEL 2000


 


Amb l'autobús vam passar per Sallent i vam veure les mines de potasa. Durant el trajecte van passar pel costat del riu Llobregat.
No vam trigar gaire a arribar a Cercs.

 

A l'arribar al museu vam veure un video a la sala d' audiovisuals.
Explicaven que fa 140 anys que van construir la mina i ens van ensenyar fotos de totes les époques. A la pel·lícula posaven una música que semblava que s'havia de morir algú.

   Vam visitar la mina Sant Romà. Per arribar a l'interior de la mina hi vam anar amb un petit tren.

Per protegir-nos ens vam haver de posar el casc.
 
 

 




     Abans els miners s'emportaven un ocellet a dins la mina. Si es moria els avisava que hi havia grisú, un gas molt perillós.
Dins la mina està tot fosc. Ens van explicar com era la feina del miner, molt perillosa.
 

 


   Les galeries s'apuntalen amb vigues, que abans eren de fusta, per aguantar el sostre.
 
 

 


  Ara aquestes mines ja no s'exploten, però es poden visitar per saber un munt de coses interessants sobre la mineria.

 

 

El museu de Cercs va ser molt original i interessant. 

   El que ens va agradar més va ser: la maquinària i les xapes  dels miners. 

   Cada miner tenia un numero per conèixe'l i pel material..

 

   Els llums serveixen per entrar a dins de la mina, que és molt fosca. Els llums han canviat al llarg de la història: primer eren d'oli, després de carbur i actualment són de bateria. 
 

 


    Ens va extranyar que hi hagués tants tipus de carbö: antracita, lignit, hulla i torba. 
       Per saber on trobaran el carbó i de quina classe és foraden amb un tub i treuen els testimonis. 
       Cada familia dels miners tenia un piset molt estret i petit. 
    A l'escola anaven separats els nens i les nenes. Cadascú tenia un pupitre amb el seu  material. 
 

     Quan vam sortir del Museu de les Mines de Cercs , vam anar a l’autobús , perquè teníem molta gana i els budells ja ens demanaven d’anar a dinar .
   Ens vam dirigir cap al poble de la Nou . El viatge va ser curt.
    La Teresa , la mestra que és nascuda a aquest poble , ens va guiar i vam dinar tots plegats a una escala molt gran, al costat de l’església

Havent dinat , vam anar al parc del poble on  hi havia gronxadors , tobogans i una pista molt gran  . Ens hi vam estar una bona estona .
Després vam tornar on havíem dinat i , baixant per un camí , la Teresa ens va dur a veure una font on hi havia una  verge , la Verge de Lourdes . Vam beure aigua i ens vam omplir les nostres ampolles .L’aigua era molt bona .
Després vam fer el camí de tornada i ens vam cansar molt perquè hi havia molta pujada.
Quan va arribar l’hora de marxar ,vam pujar a l’autobús i vam estar tot el viatge , fins que vam arribar , cantant la cançó de :
 - L’Aïda s’ha fet pipí en el sac de dormir.
- Qui jo ?
- Sí tu 
- Jo no he estat
- Doncs qui ha estat?
- La Sara….”
I d’aquesta manera vam poder repassar bé els noms de tothom.

Ens va agradar molt l’excursió i ens agradaria , algun dia , poder-hi tornar. 

 


tornar enrera