Com es fa un cistell?

El material que fa servir el cisteller per fer cistells és el vímet i la canya.

El vímet és la branca de la vimetera, és un salze, s'assembla al desmai però amb la diferència de que les branques s'enfilen amunt. Els cistellers no el deixen créixer, li tallen les branques quan és arbust. Per poder fer cistells el vímet es posa en remull uns 15 dies perquè es torni flexible i poder-lo treballar.

En primer lloc es fa la rodanxa, part baixa del cistell, se li dóna una forma ovalada. Llavors s'omple, el vímet ha de quedar ben apretat. Als dos costats més axatats se n'hi posa unes branquetes més llargues, que més endavant seran les nanses. Un cop plena la rodanxa, ja tenim el cul del cistell ple. Es tallen les puntes que sobren.

El vímet s'enfila cap amunt i es lliga. D'això se'n diu gàbia.
Després es fa el ribet fosc de baix, és un reforç perquè el cistell s'aguanti a terra i perquè aguanti el vímet que s'enfila amunt. Això són els muntants. Es va donant la volta al cistell i es va fent.

A partir d'ara es posa la canya.
Es fa servir un ganivet de forma corbada per tallar la canya i s'hi fan 4 talls. Després es fa servir una eina ,feta de fusta de boix amb 4 canals anomena esberlador. Aquest es posa pels 4 talls i esberla la canya en quatre parts. Amb el ganivet es torna a esverlar els trossets de canya per la meitat. La mateixa fibra de la canya la fa obrir.
La canya no es posa en remull, sino tal com és.
Seguidament també s'esberla un vímet amb tres trossos amb un esberlador de tres canals.
Es posa el vímet tallat amb dos trossos, un a sota i l'altre a sobre i seguidament els trossets de canya esberlada i es va teixint el cistell.

Un cop s'ha posat la canya es torna a posar el vímet.
A continuació es fa la vora amb l'ajuda d'un punxó gros. Aquest es clava per poder deixar espai perquè puguin passar els muntants per anar-los girant i fer la vora. D'això se'n diu vora cargolada.
Es fa servir una altra eina, anomenada canal que serveix per acabar la vora, ajuda a fer el trenat del vímet.

Seguidament es fa la nansa. Es posa un vímet llag i gruixut en forma de pont i es clava a banda i banda. D'això se'n diu ànima de la nansa. Aquesta ànima de la nansa es va vestint amb el vímet llarg que s'ha deixat en ambdós costats. Els d'un cantó es fan anar cap a l'altre. S'acaben de cosir les bandes. Es tallen les puntes que sobren amb unes tisores ( com les de podar) i ja queda el cistell fet, sense cap clau ni cola ,… tot ho aguanta el mateix teixit.