VISITA AL PARC NATURAL DEL GARRAF


   
    Per preparar la sortida que volíem fer al Parc Natural del Garraf, el divendres 5 d’octubre tots els de 5è i 6è de Monistrol vam pujar fins a l’escola de Calders. Va venir el Xavi, un monitor del Parc, a explicar-nos un munt de coses sobre els Parc Naturals de Catalunya: què és un parc natural, quins hi ha, les normes dels parcs, què havíem de dur el dia de la sortida... També va passar-nos una audiovisual titulat “Coneguem els nostres parcs” Per últim ens va donar un quadernet per treballar.

 
 
 

Quan vam arribar al Garraf vam caminar 2 o 3 minuts i vam xerrar. Els mestres van decidir fer 2 grups, 5è. per una banda i 6è. per l’altra. L´Albert era el nostre profesor del Garraf. L´Albert ens va explicar que allà on érem abans hi havia vinya, però per culpa d´una malaltia anomenada fil·loxera es va perdre la vinya en aquella zona del Garraf.
 

 

Només sortir ja vam veure les petges d’un  senglar que havia estat allá la nit anterior, s’havia arrebolcat i rascat en un pi que encara tenia pèls. Eren un senglar molt gros i dues cries. 
         Al cim de la Mola també hi havia dos corbs, peró al cap d’una estona va aparèixer el xoriguer i els va fer fora. 
         També per les vores del camí vam veure excrements de guineu i de geneta.



    Vam fer una parada per observar les roques. Les del parc són roques calcàrìes. A còpia d’anar plovent l’aigua les va desfent. D’aixó se’n diu erosió. Vam veure roques amb unes marques que semblen  solcs i que es diuen rasclers. També vam agafar un grapat de sorra del tera i van descobrir unes petites pedres planes, com llenties, que són fossils. Es diuen orbitulines


 



    Després de caminar una mica, en un punt bastant alt ens van explicar com les plantes s’adaptan al clima. Quan plou la terra es xucla l’aigua ràpidament. Les plantes tenen les fulles petites i estretes perquè així s’evapora menys aigua. Hi havia molts tipus de plantes: el margalló, que va estar a punt de extingir-se, el romaníl, l’arborç, que tenia cireretes, el bruc d’hivern, la farigola...etc 

 
 

    El mateix procés d’erosió que dóna lloc als rascles també pot originar avencs. Nosaltres en vam visitar un, l’avenc de l’Esquerrà, de 235 metres de profunditat. Quan t’hi acostaves feia molta impressió, era tot fosc. Hi havia rat penats. Ens van explicar que els espeleòlegs van baixar a l’avenc. Al massís del Garraf es poden comptar prop de 300 cavitats subterrànies. 
 

 
 

    Quan vam acabar de veure l’avenc vam caminar 2 quilòmetres per arribar al lloc on abans hàviem esmorzat i  hi vam dinar. Per dinar ens vem posar junts amb els de Calders. Vam xerrar fins l’hora de marxar.
     El viatge de tornada cap a casa se’ns va fer una mica llarg, però el conductor ens va posar música, que feia riure al Miquel, al Joan i al Carlos. Finalment vam arribar a casa.