Els orígens de les Zones Escolars Rurals


El logotip de la nostra Z.E.R.
 
    Article publicat en el n. 1 de la revista CAMACURT, el juny del 1990, escrit pels alumnes de l'escola de L'Estany:
 
 
  
        La història va començar, quan un bon dia, els mestres de les escoles de la Zona Rural El Moianès van fer una reunió secreta i privada i els va passar per la "baterola" de fer-nos fer una revista en la qual hi participessin totes les escoles de la zona. 
        Aprofitant que com cada any fèiem la Festa de Primavera de la Zona i el personatge convidat d'aquest any era en Picanyol, van decidir de fer-li fer una mascota, un logotip. I puff!!!, com per art de màgia, als mestres se'ls va ocórrer de fer un concurs de logotips, i ja ens teniu a tots pensant què podríem dibuixar. Perquè, és clar, són tan  exigents que el dibuix havia de ser alguna cosa que representés la Zona. Llavors en Picanyol, del dibuix que en sortís guanyador, en faria una mascota i el logotip per a totes les escoles. 
        N`hi havia de molt bonics. El dia de la festa estaven tots exposats. Va guanyar un de molt bonic, "UN BOLET" i la guanyadora va ser una nena de L'Estany, la Lídia Esperó Muntalà, que fa tercer. 
 
 
Dibuix guanyador del concurs de logotips
Els Camacurts, creats pel dibuixant Picanyol
   
Evolució de la nostra mascota:
El nombre de Camacurts ha anat augmentant a mesura que també ha crescut el nombre d'escoles de la ZER
 


La nostra ZER té gegants

 

             

    Per explicar la història dels nostres gegants res millor que l'Editorial de la revista CAMACURT n. 5 del juny de 1995:
 
  
        Aquest any toca "fer els gegants". No en teniem prou de tenir uns bolets-mascotes representatius de les cinc escoles, bolets que, val a dir-ho, ja tenen un conte propi, ens representen  a tot arreu, tenen color i diferents atribucions.....No, no en teníem prou i aquest any hem decidit "inflar el gos" i tenir uns bolets tridimensionats i que es belluguin. I com aquell que no diu res, també hem decidit de fer dos boletaires que acompanyin sempre els cinc bolets. 
        Anem a pams i expliquem la història sencera de tot això. Ja sabeu que els i les mestres, cada mes de juny fem unes Jornades de Fi de Curs per valorar l'any escolar que s'acaba i preparar el proper. Doncs bé, en les últimes jornades vàrem comentar que seria bonic i interessant de poder disposar d'alguns elements festius i vistosos per les festes que fem cada any  a un dels cinc pobles, i no se'ns va acudir res més que decidir de construir uns gegants i uns capgrossos que representessin a la Zona. Quina idea més bonica i interessant! vàrem dir. Però el que no sabíem era que ens hi enganxaríem els dits, i mai tan ben dit. 
        El projecte consistia en construir cinc capgrossos amb la forma dels bolets "Camacurts" ja tan coneguts, i de dos gegants, perquè "on s'és vist uns capgrossos sense uns gegants ben grossos i competents que els acompanyin", algú va dir. Realment, un projecte plàstic d'aquesta envergadura no l'havíem fet mai i vàrem demanar el consell d'en Jaume Estefanell, un geganter professional que ja porta moltes parelles de gegants a l'esquena i grans dosis de paciència per tractar amb col·lectius com nosaltres. 
        Els i les mestres ens havíem d'encarregar de construir els models i els nens i les nenes de les escoles havien de pintar-los i acabar-los. I així va ser, vinga pots de resina, vinga quilos i quilos de fang, metres i més metres de fibra de vidre, i hores i més hores, i pinzells, i guants, i guants, i guants... fins que amb una gran accelerada, un bon dia es van acabar els models. Només quedava polir-los, pintar-los i vestir-los, feina que es va fer a les escoles i amb l'ajuda de pares i mares per la roba. 
        I quin goig el dia de la festa a Castellcir, els cinc Camacurts ballant pel poble i en Lluís i la Carme mirant-s'ho des del balcó! Com ja podeu suposar en Lluís i la Carme són els noms del gegant i la geganta respectivament, noms triats pels mestres i d'una manera gens arbitrària. 
        Pot ser que algun dia veieu el Lluís, la Carme i els cinc Camacurts ballant per algun dels cinc pobles que componen la Z.E.R. Només és que tenen ganes de sortir a ballar a les Festes Majors dels pobles, convidats pels cinc Ajuntaments, que tan amablement han ajudat a finançar-los. 
        I per si algú s'ho havia preguntat, no, l'any que ve no farem ni els cavallets ni els dracs del correfoc.
 

 
 

 

El Dinociment

    Amb motiu de la festa de Sant Jordi de l'any 1995 vam convidar l'escriptor Joles Sennell a les nostres escoles. Entre tots els alumnes es va crear el fil argumental d'aquesta història, que més endavant ha sortit publicada per l'editorial Cruïlla, amb il·lustracions de l'Àngels Comella.

  
El Dinociment
Editorial Cruïlla (El Vaixell de Vapor. Blava, 78)
Barcelona, 1999
 
 

        
 

Argument
                     La dedicatòria que encapçala el llibre explicita  que Joles Sennell va establir la base argumental de la novel.la conjuntament amb els nois i les noies d'una escola del Moianès.
                     Amb una clara intenció de connectar la realitat amb la fantasia, l'autor situa l'acció al Moianès,
concretament al bosc de Zer. Aquest bosc té la  particularitat que solament s'hi fan cinc camacurts (una espècie de bolets) durant tot l'any. Com tots els habitants del bosc, els camacurts temen tres coses: les sequeres, els incendis forestals i el Dinociment. Aquest darrer és un ésser monstruosament immens i destructor, compost de ferro, formigó, asfalt, cautxú i plàstic.
                     Quan l'arribada del Dinociment al bosc sembla imminent, l'actitud resignada dels seus habitants
evoluciona cap a una actitud combativa i s'organitza una assemblea general per a coordinar esforços i resoldre el problema. Després de moltes elucubracions, i amb l'objectiu de trobar una solució respectuosa amb l'ecosistema, els camacurts decideixen lliurar-se al monstre. Malgrat tot, els seus esforços són infructuosos i hauran de canviar de tàctica per salvar-se de la destrucció.
                     L'ajut de l'Arc de Sant Martí, com un símbol de pau, serà un element clau en la superació del
conflicte. Quan es descobreix que la font del problema rau en la presència d'una tènia a l'estómac frenètic monstre, se n'accelera la resolució amb un pacte entre totes les parts implicades.