Els orígens de les Zones Escolars Rurals
Durant
els primers anys de la dècada dels vuitanta, mestres rurals de diferents
comarques catalanes es van començar a trobar per parlar dels problemes
comuns, tot formant un grup d'opinió que va acabar constituïnt-se
com a moviment de mestres amb el nom de Secretariat d'Escola Rural de Catalunya.
També durant aquesta dècada es van obrir
força escoles rurals i es va ampliar tímidament es seu nombre
de mestres. Els treballs de discussió del Secretariat d'Escola Rural
de Catalunya van anar definint un model òptim d'organització
que recollia la realitat existent en aquell moment. Molts mestres d'escoles
petites es trobaven de tant en tant per posar en comú alguns criteris
pedagògics i didàctics al Centre de Recursos més proper
i això trencava l'etern aïllament del mestre o mestra d'escola
unitària. Un altre punt de desavantatge era els dels especialistes.
Per l'especificitat de l'escola petita era impossible que l'administració
educativa la dotés de mestres especialistes. Però a partir de
la idea de que en lloc de fer anar els nens i nenes a la recerca de serveis
educatius es fessin arribar aquests serveis a les escoles petites es va acabar
de definir l'entitat de les Zones Escolars Rurals, enteses com a un agrupament
de diferents escoles amb un projecte educatiu comú que a més
a més compartirien recursos humans i materials.
La Zona Escolar Rural El Moianès
L'administració educativa es va fer seu aquest
model d'organització i durant el curs 1989-1990 es van endegar les
quinze primeres zones de Catalunya, éssent-ne la ZER El Moianès
una d'aquestes quinze.
Aquesta va ser la constitució oficial de la nostra
ZER, perquè la oficiosa ja venia de lluny. Des de feia un cert temps,
els mestres i les mestres de Calders, Monistrol de Calders i L'Estany ja es
trobaven al Centre de Recursos Pedagògics del Bages juntament amb altres
escoles rurals de la comarca. Les mestres de Castellcir i Sant Quirze Safaja
també feien algunes coordinacions puntuals. Amb la creació el
curs 1988-1989 de l'Extensió del Centre de Recursos Pedagògics
de Moià aquestes 5 escoles es van posar a treballar conjuntament i
van sol.licitar la constitució oficial de la Z.E.R.
Al començament formaven la ZER El Moianès les escoles de Calders, Castellcir, L'Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. Aquesta darrera escola va tancar per manca d'alumnat el curs 95-96. La resta d'escoles de la ZER va anar incrementant el nombre d'alumnes, creixent a poc a poc però de manera constant, sobretot les escoles de Calders i Castellcir. El curs 03-04 va obrir l'escola de Mura, que si bé no pertany al Moianès, es troba molt propera geogràficament a Monistrol de Calders. Posteriorment, el, curs 05-06 va obrir de nou l'escola de Sant Quirze i l'any següent, curs 06-07 es va obrir l'escola de Collsuspina. Això feia de la nostra ZER la més gran de totes, amb 7 escoles.
Degut a l'augment d'alumnes i les dificultats d'organització que això comportava, el curs 2010-2011 s'ha dividit la ZER en dues: la ZER El Moianès Llevant, formada per les escoles de Castellcir, Collsuspina, L'Estany i Sant Quirze Safaja i la ZER El Moianès Ponent formada per les escoles de Calders, Monistrol de Calders i Mura
Calders, 12 gener del 1999
L'Estany, 31 d'octubre del 2000
LLIBRES I VIDEOS:
Aprofitant que com cada any fèiem la Festa de Primavera de la Zona i el personatge convidat d'aquest any era en Picanyol, van decidir de fer-li fer una mascota, un logotip. I puff!!!, com per art de màgia, als mestres se'ls va ocórrer de fer un concurs de logotips, i ja ens teniu a tots pensant què podríem dibuixar. Perquè, és clar, són tan exigents que el dibuix havia de ser alguna cosa que representés la Zona. Llavors en Picanyol, del dibuix que en sortís guanyador, en faria una mascota i el logotip per a totes les escoles. N`hi havia de molt bonics. El dia de la festa estaven tots exposats. Va guanyar un de molt bonic, "UN BOLET" i la guanyadora va ser una nena de L'Estany, la Lídia Esperó Muntalà, que fa tercer. |
|
|
Dibuix guanyador del concurs de logotips |
Els Camacurts, creats pel dibuixant Picanyol |
Evolució de la nostra mascota:
|
|
El nombre de Camacurts ha anat augmentant a mesura que també ha crescut el nombre d'escoles de la ZER |
La nostra ZER té gegants
Anem a pams i expliquem la història sencera de tot això. Ja sabeu que els i les mestres, cada mes de juny fem unes Jornades de Fi de Curs per valorar l'any escolar que s'acaba i preparar el proper. Doncs bé, en les últimes jornades vàrem comentar que seria bonic i interessant de poder disposar d'alguns elements festius i vistosos per les festes que fem cada any a un dels cinc pobles, i no se'ns va acudir res més que decidir de construir uns gegants i uns capgrossos que representessin a la Zona. Quina idea més bonica i interessant! vàrem dir. Però el que no sabíem era que ens hi enganxaríem els dits, i mai tan ben dit. El projecte consistia en construir cinc capgrossos amb la forma dels bolets "Camacurts" ja tan coneguts, i de dos gegants, perquè "on s'és vist uns capgrossos sense uns gegants ben grossos i competents que els acompanyin", algú va dir. Realment, un projecte plàstic d'aquesta envergadura no l'havíem fet mai i vàrem demanar el consell d'en Jaume Estefanell, un geganter professional que ja porta moltes parelles de gegants a l'esquena i grans dosis de paciència per tractar amb col·lectius com nosaltres. Els i les mestres ens havíem d'encarregar de construir els models i els nens i les nenes de les escoles havien de pintar-los i acabar-los. I així va ser, vinga pots de resina, vinga quilos i quilos de fang, metres i més metres de fibra de vidre, i hores i més hores, i pinzells, i guants, i guants, i guants... fins que amb una gran accelerada, un bon dia es van acabar els models. Només quedava polir-los, pintar-los i vestir-los, feina que es va fer a les escoles i amb l'ajuda de pares i mares per la roba. I quin goig el dia de la festa a Castellcir, els cinc Camacurts ballant pel poble i en Lluís i la Carme mirant-s'ho des del balcó! Com ja podeu suposar en Lluís i la Carme són els noms del gegant i la geganta respectivament, noms triats pels mestres i d'una manera gens arbitrària. Pot ser que algun dia veieu el Lluís, la Carme i els cinc Camacurts ballant per algun dels cinc pobles que componen la Z.E.R. Només és que tenen ganes de sortir a ballar a les Festes Majors dels pobles, convidats pels cinc Ajuntaments, que tan amablement han ajudat a finançar-los. I per si algú s'ho havia preguntat, no, l'any que ve no farem ni els cavallets ni els dracs del correfoc. |
Amb motiu de la festa de Sant Jordi de l'any 1995 vam convidar l'escriptor Joles Sennell a les nostres escoles. Entre tots els alumnes es va crear el fil argumental d'aquesta història, que més endavant ha sortit publicada per l'editorial Cruïlla, amb il·lustracions de l'Àngels Comella.
El Dinociment
Editorial Cruïlla (El Vaixell de Vapor. Blava, 78)
Barcelona, 1999
Argument
La dedicatòria que encapçala el llibre explicita
que Joles Sennell va establir la base argumental de la
novel.la conjuntament amb els nois i les noies d'una escola del Moianès.
Amb una clara intenció de connectar la realitat amb la fantasia, l'autor
situa l'acció al Moianès, concretament
al bosc de Zer. Aquest bosc té la particularitat que solament s'hi
fan cinc camacurts (una espècie de bolets)
durant tot l'any. Com tots els habitants del bosc, els camacurts temen tres
coses: les sequeres, els incendis forestals i el
Dinociment. Aquest darrer és un ésser monstruosament immens i
destructor, compost de ferro, formigó, asfalt, cautxú
i plàstic.
Quan l'arribada del Dinociment al bosc sembla imminent, l'actitud resignada
dels seus habitants evoluciona cap a una actitud
combativa i s'organitza una assemblea general per a coordinar esforços
i resoldre el problema. Després de moltes elucubracions,
i amb l'objectiu de trobar una solució respectuosa
amb l'ecosistema, els camacurts decideixen lliurar-se al monstre. Malgrat tot,
els seus esforços són infructuosos i
hauran de canviar de tàctica per salvar-se de la destrucció.
L'ajut de l'Arc de Sant Martí, com un símbol de pau, serà
un element clau en la superació del conflicte.
Quan es descobreix que la font del problema rau en la presència d'una
tènia a l'estómac frenètic monstre,
se n'accelera la resolució amb un pacte entre totes les parts implicades.