Una de les vessants més interessants de la Biologia és l'estudi de la biodiversitat dels organismes. Els éssers vius més diversos, tant pel que fa al nombre d'espècies com a les adaptacions al seu habitat, són amb molt els Insectes. Se n 'han descrit més d'un milió d'espècies i s'estima que cada any se'n descobreixen prop de 10.000 espècies noves. Ningú sap on està el límit, però algunes estimacions parlen de 8 o 10 milions d'espècies.

La primera etapa en l'estudi de la biodiversitat d'un grup és la descripció, el més acuradament possible, de les espècies que hi conté. En el cas dels Insectes, és encara avui en dia un dels principals camps d'investigació. En altres grups, com ara els Mamífers o les Aus, és una etapa força superada.

Quan es descriu una nova espècie, o es redescriu una de mal coneguda, el text s'acompanya d'una sèrie de dibuixos per tal de facilitar-ne la identificació per part d'altres investigadors. Normalment no és suficient un dibuix general de l'organisme (que s'anomena generalment "habitus"; figura 30), i s'acostumen a fer dibuixos de detall de diferents parts del cos. En el cas dels Insectes es dibuixen detalls tant de l'anatomia externa (antenes, peces bucals, tòrax, potes, ales, abdomen, etc.; figures 39-41) com de la interna (sobretot de l'aparell reproductor; figures 31-38 i 42).

Les tècniques emprades en aquests tipus de dibuixos són, en general, poc variades i poc elaborades. Penseu que els dibuixos els acostuma a realitzar el mateix investigador que, en general, no té gaires coneixements de tècniques de dibuix. Els dibuixos es fan primer a llapis i després es composa una làmina i es passen a tinta xinesa.

Els dibuixos dels detalls anatòmics no han de tenir gaires guarniments, com ara ombres o trames, ja que la seva principal virtut ha de ser la claredat, per tal d'informar el més exactament possible de la forma d'una peça anatòmica determinada (figures 31-42).

Els dibuixos dels habitus, o aspecte general de l'espècie, són força més complicats, encara que depèn molt de la "ma" del dibuixant. Consultant la bibliografia es poden trobar habitus des de semi-esquemàtics (que, a la pràctica, tenen poca utilitat), fins a veritables obres d'art. La tècnica més emprada és la del puntullisme: es dibuixa el contorn de l'animal i després, amb paciència, es va omplint amb punts per tal de donar volum, ombres i llums, etc. Els punts han de ser el més petits possibles, millor fer-los amb 0.1 que amb 0.2, i no s'han de superposar si nó es vol que quedi un dibuix confús i d'aspecte brut. Cal, a més, pensar en la reducció que experimentarà quan sigui publicat, que de vegades pot ser considerable (fins al 40%); per tant, no ha de ser massa petit.

A tall d'exemple, incloc una làmina d'un dels meus treballs més recents. El dibuix correspon a una espècie de coleòpter de Namíbia, Probosca endroedyi, descoberta i descrita per mi mateix a l'any 1996. La figura 30 és l'habitus; les figures 31-38 i 42 són detalls de l'aparell reproductor, de summa importància per a la correcta identificació de l'espècie; les figures 40 i 41 són detalls dels palps maxil·lars, i la 39 és un detall de l'últim segment abdominal del mascle. Com que és una espècie fosca coberta de pels clars, vaig haver de dibuixar l'habitus "en negatiu", és a dir, vaig omplir el dibuix amb tinta negra i després, vaig rascar amb una fulla d'afaitar per tal de dibuixar els pels, donar sensació de volum, fer reflexos, etc.; també vaig fer servir en algunes zones tinta blanca sobre el fons negre.

Xavier A. Vázquez

Professor de L'IES de Terrassa

contacte:

xvazquez@xtec.cat