Examen parcial de Química Orgànica. 2

Examen final de Química Orgànica. 4

Examen parcial de Química. Propietats col·ligatives. 14

Examen final de termoquímica. 42

Crèdit variable de reaccions químiques: estequiometria i dissolucions  90

Examen final d’àcids i bases. 121

 

 

Mes exàmens

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Examen parcial de Química Orgànica

 

 

 

1)      La següent substància s’anomena metadona. Indica, si n’hi ha, quin o quins carbonis de la molècula de metadona són quirals .Raona-ho.





2)      La següent molècula correspon a l’adrenalina. El carboni enllaçat al grup hidroxil i a l’anell aromàtic és quiral. Fes les dues projeccions de Fischer d’aquest carboni.




3)      Formula les següents substàncies:

a)      Metilciclopentà

b)      3-bromononà

c)      2-fenilhexà

d)      2-propanol

e)      2-pentè

4)      Formula les diferents substàncies  i completa  la reacció següent:

                                    àcid etanoic +  etanol 
è



5)      El 3-bromo-2-pentè presenta isomeria cis-trans. Escriu ambdós isòmers i indica-hi quin és quin.

 

 

Cuadro de texto:  

Pujar
 

 

 

 


Examen final de Química Orgànica

 

1.       Escriu tots els isòmers estructurals del pentà.


2.       dues substàncies tenen el mateix punt de fusió, el mateix aspecte i igual fórmula empírica, però algunes de les seves reaccions són diferents. 

2.1.    Tria la hipòtesi que et sembli millor:

a) Són la mateixa substància
b) Són isòmers estructurals

c) Són enantiòmers

2.2.    Explica breument què faries experimentalment per demostrar o refutar la teva hipòtesi.


3.       Explica breument algunes de les característiques dels benzenoderivats.


4.      













5.       Dibuixa dues molècules de tal manera que l’única diferència entre elles sigui la isomeria cis-trans  i  nomena cadascuna de les molècules


6.       Preparem una dissolució 1M d’àcid 2-cloroacètic i una altra dissolució 1M d’àcid 2-fluoroacètic. Quan en mesurem el pH, ens trobem que la segona és clarament més àcida que la primera. Justifica, des del punt de vista de la seva estructura, el diferent comportament trobat experimentalment. 

 

7.       Formula 

a) Etil metil éter
b) Propanoat de butil
c) Propanal
d) 1,4-diclorofenil
e) Àcid parahidroxibenzòic
f) Propè



 

 

Cuadro de texto:  

Pujar
 

 

 

 


Examen parcial de Química. Propietats col·ligatives.

 

 

 

1.       Explica des del punt de vista de la teoria cinètica per quina raó molts líquids refreden el seu entorn en evaporar-se espontàniament (per exemple, l’etanol, l’acetona, etc.)


2.       Disposem d’una botella de submarinista. La botella és d’acer, té una capacitat de 15 litres i es troba plena d’aire a 200 Atm a 20º C. Les normes de fabricació certifiquen que pot resistir pressions de 400 Atm.

2.1.    Calcula el volum que ocuparia l’aire de la botella a 1 Atm i 20º C

2.2.    Ens oblidem la botella al portaequiptges d’un automòbil situat al sol. La temperatura ascendeix a 70º C. Resistirà la botella?


3.       Explica com pot afectar a la concentració d’oxigen en un riu el fet que una indústria hi vessi aigua calenta perfectament depurada.


4.       Dissolem 0,882 mol d’una determinada substància en 1000 g d’aigua.

4.1.    Calcula el descens crioscòpic (Kcrios aigua = 1,86

4.2.    Calcula la fracció molar de l’ aigua i la substància desconeguda

4.3.    Calcula la mm de la substància sabent que la pressió de vapor de la dissolució és 20 mm Hg  inferior a la de l’aigua en les condicions de l’experiment.


5.       És sabut que quan hi ha risc de gelada, és convenient vessar sal damunt les carreteres. Argumenta des del punt de vista físico-químic quina n’és la raó.

6.       Calcula la fracció molar del nitrat de plata (AgNO3) en una dissolució aquosa 0,4 m.


7.       Calcula la fracció molar del iode (I2) en una dissolució alcohòlica (CH3CH2OH) 0,6 m.


8.       Explica breument quins avantatges des del punt de vista experimental té l’ús de molals en lloc de molars.


9.       Una mescla d’oxigen i nitrogen conté 35 % en mols d’oxigen. La mescla es troba en un reactor d’acer de 10 litres a 20 Atm i 20º.

9.1.    Calcula la pressió parcial de l’oxigen en les condicions descrites

9.2.    Calcula els grams d’oxigen que conté la mescla

 

Cuadro de texto:  

Pujar
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Examen final de termoquímica

 

 

1.

                        D            productes intermedis

 

                                   reactius                                      

                                    

 

 

                                                                  productes

 

 

 

 

a)    Aquest gràfic s'anomena ________________ 

b)   La diferència d'entalpies entre el productes intermedis i els reactius s'anomena _______________ 

c)    Argumenta si el gràfic descriu una reacció endotèrmica o exotèrmica.

d)   A la vista del gràfic, què pots dir sobre el signe de les entalpies de formació dels reactius i dels productes.

e)    Com podem saber si el gràfic descriu un procés que té lloc a 25º C i atm o no?

 

           

2. Utilitzant les dades contingudes en la taula annexa, calcula l'entalpia de la següent reacció:

 

CH4(g) + CuO (s)  CO2 (g) + H2O (l) + Cu (s)

 

   

 

 

Substància

Entalpia estàndard de formació en KJ/mol

Metà

-74,9

Òxid de coure (II)

-155

Diòxid de carboni

-393,13

Aigua

-241,8

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3. A 2000º C el monòxid de nitrogen es troba en equilibri amb el nitrogen i l'oxigen amb una K = 10. Injectem en un reactor d'1 litre un mol de cadascun dels gasos i esperem un temps suficient perquè s'estableixi l'equilibri.

a)      Escriu i iguala la reacció

b)      Calcula la concentració en mol/l de monòxid de nitrogen 

 

 

4.  Explica  per a cada equilibri cap a on es desplaçarà la reacció (esquerra-reactius o dreta-productes) en realitzar l'acció proposada:

 

Reacció I:                                  N2O4  (g) 2NO2 (g)               

 

a)    Augmentem la pressió del sistema

b)   Augmentem la pressió parcial del diòxid de nitrogen

 

 

Reacció II:                      C (s) + H2O (g)  CO (g) + H2 (g)

 

a)    Augmentem la pressió del sistema

b)   Injectem grans quantitats de nitrogen

c)    Injectem grans quantitats de vapor d'aigua

 

5. Fes una previsió per a cadascuna d'ambdues reaccions anteriors (I, II) en relació al canvi d'entropia.

 

 

Cuadro de texto:  

Pujar
 

 

 

 

 

 

 

 


Crèdit variable de reaccions químiques: estequiometria i dissolucions

 

 

 

 

  1. Preparem una dissolució posant 20 g de clorur de sodi (NaCl) i dissolent-los fins a 1000 ml. Calcula la molaritat de la dissolució resultant.


  2. Cuadro de texto: Sulfat d’amoni
(NH4)2SO4
132 g/mol
0,5 M
L’etiqueta d’un producte del laboratori ofereix la següent informació:










    Quina quantitat en grams de sulfat d’amoni hi haurà dissolt de en 100 ml del producte de l’ampolla?


  3. Volem obtenir àcid clorhídric a partir de la reacció descrita. Disposem de 100 g d’àcid sulfúric. Quina quantitat en grams obtindrem d’àcid clorhídric?

                                       H2SO4 + NaCl  HCl + Na2SO4



  4. Quan realitzem la reacció descrita més avall  trobem que es forma un precipitat blanc al fons del tub d’assaig. Raona quina substància és.

                                     BaCl2 + H2SO4  BaSO4 + HCl




 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuadro de texto:  

Pujar
 

 

 

 

 

 

 


Examen final d’àcids i bases

 

 

 

1)      Raona la certesa o incertesa de la següent afirmació: 

El caràcter àcid d’una substància depèn de la quantitat de protons que pot donar. Per aquesta raó l’àcid sulfúric, que té dos hidrògens, és més àcid que l’acètic, que només en té un.


2)      Formula les següents substàncies: 

Òxid de ferro (III);  Sulfur d’hidrogen;   Amoníac;   Sulfat de ferro (III);   Nitrat de bari (II)


3)      La Ka de l’àcid cianhídric (HCN) és 4·10-10  . En tenim una dissolució aquosa 1,5 M.

a)      Calcula el pH de la dissolució

b)      Agafem 100 ml d’aquesta dissolució, els posem en un matràs aforat de 250 ml i enrasem. Calcula’n la nova concentració.

c)      Agafem 100 ml de HCN 1,5 M i el barregem amb 100 ml de cianur de sodi (NaCN) 1,5 M per obtenir 200 ml totals de dissolució. Calcula’n el pH


4)      Hem valorat l’àcid clorhídric de l’ampolla del laboratori utilitzant hidròxid de sodi preparat a partir de 20 g d’hidròxid  en un litre de dissolució. N’hem necessitat exactament 40 ml per observar el canvi de coloració a vermell de la fenolftaleïna. Quina era la concentració d’àcid clorhídric?


5)      El sistema àcid acètic / acetat de plom NO és un bon sistema amortidor de pH. Podries especular alguna raó? 


6)      Al laboratori, disposem dels següents reactius: àcid acètic, àcid cianhídric, àcid clorhídric, acetat de potassi, cianur de sodi i clorur de sodi. Sabem també que la Ka de l’àcid acètic és 1,8·10-5 i la Ka de l’àcid cianhídric és 4·10-10. Per certes raons, necessitem tenir una dissolució estabilitzada en un pH d’exactament  4,7. Amb quins reactius i amb quina proporció ho podràs aconseguir?

 

Cuadro de texto:  

Pujar