Examen parcial de Química Orgànica
Examen final de Química Orgànica
Examen parcial de Química. Propietats
col·ligatives.
Crèdit variable de reaccions químiques:
estequiometria i dissolucions
1) La següent substància s’anomena metadona. Indica, si n’hi ha, quin o
quins carbonis de la molècula de metadona són quirals .Raona-ho.
2) La següent molècula correspon a l’adrenalina. El carboni enllaçat al
grup hidroxil i a l’anell aromàtic és quiral. Fes les dues projeccions de
Fischer d’aquest carboni.
3) Formula les següents substàncies:
a) Metilciclopentà
b) 3-bromononà
c) 2-fenilhexà
d) 2-propanol
e) 2-pentè
4) Formula les diferents substàncies
i completa la reacció següent:
àcid
etanoic + etanol è
5) El 3-bromo-2-pentè presenta isomeria cis-trans. Escriu ambdós isòmers i indica-hi quin és quin.
1.
Escriu tots els
isòmers estructurals del pentà.
2.
dues substàncies
tenen el mateix punt de fusió, el mateix aspecte i igual fórmula empírica, però
algunes de les seves reaccions són diferents.
2.1. Tria la hipòtesi que et sembli millor:
a) Són la mateixa substància
b) Són isòmers estructurals
c) Són enantiòmers
2.2. Explica breument què faries experimentalment
per demostrar o refutar la teva hipòtesi.
3.
Explica breument algunes de les
característiques dels benzenoderivats.
4.
5.
Dibuixa dues
molècules de tal manera que l’única diferència entre elles sigui la isomeria cis-trans i
nomena cadascuna de les molècules
6.
Preparem una
dissolució 1M d’àcid 2-cloroacètic i una altra dissolució 1M d’àcid
2-fluoroacètic. Quan en mesurem el pH, ens trobem que la segona és clarament
més àcida que la primera. Justifica, des del punt de vista de la seva
estructura, el diferent comportament trobat experimentalment.
7.
Formula
a) Etil metil éter
b) Propanoat de butil
c) Propanal
d) 1,4-diclorofenil
e) Àcid parahidroxibenzòic
f) Propè
1.
Explica des del
punt de vista de la teoria cinètica per quina raó molts líquids refreden el seu
entorn en evaporar-se espontàniament (per exemple, l’etanol, l’acetona, etc.)
2.
Disposem d’una
botella de submarinista. La botella és d’acer, té una capacitat de 15 litres i
es troba plena d’aire a 200 Atm a 20º C. Les normes de fabricació certifiquen
que pot resistir pressions de 400 Atm.
2.1. Calcula el volum que ocuparia l’aire de la
botella a 1 Atm i 20º C
2.2. Ens oblidem la botella al portaequiptges d’un
automòbil situat al sol. La temperatura ascendeix a 70º C. Resistirà la
botella?
3.
Explica com pot
afectar a la concentració d’oxigen en un riu el fet que una indústria hi vessi
aigua calenta perfectament depurada.
4.
Dissolem 0,882
mol d’una determinada substància en 1000 g d’aigua.
4.1. Calcula el descens crioscòpic (Kcrios aigua
= 1,86
4.2. Calcula la fracció molar de l’ aigua i la
substància desconeguda
4.3. Calcula la mm de la substància sabent que la
pressió de vapor de la dissolució és 20 mm Hg
inferior a la de l’aigua en les condicions de l’experiment.
5.
És sabut que
quan hi ha risc de gelada, és convenient vessar sal damunt les carreteres.
Argumenta des del punt de vista físico-químic quina n’és la raó.
6.
Calcula la
fracció molar del nitrat de plata (AgNO3) en una dissolució aquosa
0,4 m.
7.
Calcula la
fracció molar del iode (I2) en una dissolució alcohòlica (CH3CH2OH)
0,6 m.
8.
Explica breument
quins avantatges des del punt de vista experimental té l’ús de molals en lloc
de molars.
9.
Una mescla
d’oxigen i nitrogen conté 35 % en mols d’oxigen. La mescla es troba en un
reactor d’acer de 10 litres a 20 Atm i 20º.
9.1. Calcula la pressió parcial de l’oxigen en les
condicions descrites
9.2. Calcula els grams d’oxigen que conté la mescla
1.
DHº productes intermedis
reactius
productes
a) Aquest gràfic s'anomena ________________
b) La diferència d'entalpies entre el productes intermedis i els reactius s'anomena _______________
c) Argumenta si el gràfic descriu una reacció endotèrmica o exotèrmica.
d) A la vista del gràfic, què pots dir sobre el signe de les entalpies de formació dels reactius i dels productes.
e) Com podem saber si el gràfic descriu un procés que té lloc a 25º C i atm o no?
2. Utilitzant les dades contingudes en la taula annexa, calcula l'entalpia de la següent reacció:
CH4(g) + CuO (s) CO2 (g) +
H2O (l) + Cu (s)
|
Substància |
Entalpia estàndard de formació en KJ/mol Metà -74,9 Òxid de coure (II) -155 Diòxid de carboni -393,13 Aigua -241,8 |
3. A 2000º C el monòxid de nitrogen es troba en equilibri amb el nitrogen i l'oxigen amb una K = 10. Injectem en un reactor d'1 litre un mol de cadascun dels gasos i esperem un temps suficient perquè s'estableixi l'equilibri.
a) Escriu i iguala la reacció
b) Calcula la concentració en mol/l de monòxid de nitrogen
4. Explica per a cada equilibri cap a on es desplaçarà la reacció (esquerra-reactius o dreta-productes) en realitzar l'acció proposada:
Reacció I: N2O4 (g) 2NO2 (g)
a) Augmentem la pressió del sistema
b) Augmentem la pressió parcial del diòxid de nitrogen
Reacció II: C (s) + H2O
(g) CO (g) + H2
(g)
a) Augmentem la pressió del sistema
b) Injectem grans quantitats de nitrogen
c) Injectem grans quantitats de vapor d'aigua
5. Fes una previsió per a cadascuna d'ambdues reaccions anteriors (I, II) en relació al canvi d'entropia.
1) Raona la certesa o incertesa de la següent afirmació:
El caràcter àcid d’una substància depèn de la quantitat de protons que pot
donar. Per aquesta raó l’àcid sulfúric, que té dos hidrògens, és més àcid que
l’acètic, que només en té un.
2) Formula les següents substàncies:
Òxid de ferro (III); Sulfur d’hidrogen; Amoníac;
Sulfat de ferro (III); Nitrat
de bari (II)
3) La Ka de l’àcid cianhídric (HCN) és 4·10-10 . En tenim una dissolució aquosa 1,5 M.
a) Calcula el pH de la dissolució
b) Agafem 100 ml d’aquesta dissolució, els posem en un matràs aforat de 250
ml i enrasem. Calcula’n la nova concentració.
c) Agafem 100 ml de HCN 1,5 M i el barregem amb 100 ml de cianur de sodi
(NaCN) 1,5 M per obtenir 200 ml totals de dissolució. Calcula’n el pH
4) Hem valorat l’àcid clorhídric de l’ampolla del laboratori utilitzant
hidròxid de sodi preparat a partir de 20 g d’hidròxid en un litre de dissolució. N’hem necessitat exactament 40 ml per
observar el canvi de coloració a vermell de la fenolftaleïna. Quina era la
concentració d’àcid clorhídric?
5) El sistema àcid acètic / acetat de plom NO és un bon sistema amortidor
de pH. Podries especular alguna raó?
6) Al laboratori, disposem dels següents reactius: àcid acètic, àcid
cianhídric, àcid clorhídric, acetat de potassi, cianur de sodi i clorur de sodi.
Sabem també que la Ka de l’àcid acètic és 1,8·10-5 i la Ka
de l’àcid cianhídric és 4·10-10. Per certes raons, necessitem tenir
una dissolució estabilitzada en un pH d’exactament 4,7. Amb quins reactius i amb quina proporció ho podràs
aconseguir?