1- La taula periòdica de Mendeleiev organitzava els elements descoberts fins aleshores segons l'ordre:
creixent del nombre atòmic.
creixent de les masses atòmiques.
decreixent de les masses atòmiques.
2- L'èxit de la distribució feta per Mendeleiev dels elements en grups i períodes va ser:
que els elements de cada grup tenen propietats similars.
que els elements de cada grup tenen propietats totalment diferents.
que els elements de cada període tenen propietats similars.
3- La taula periòdica actual està constituïda per:
7 periódes i 16 grups.
8 periódes i 17 grups.
7 periódes i 18 grups.
4- Si l'energia absorbida per l'àtom neutre en estat gasós és suficient, un o més electrons poden deslligar-se de l'àtom, de manera que es forma un ió positiu o catió. Aquest procés s'anomena:
Ionització.
Excitació.
Polarització
5- La ionització d'un àtom sempre requereix una aportació energètica; es a dir, no és un procés espontani. Per tant podem dir que és un procés:
Exotèrmic.
Endotèrmic.
Isoenergètic.
6- Quina d'aquestes unitats no pot ser unitat de l'energia d'ionització:
eV/àtom
kJ/mol
V/mol
7- Segons la llei de Coulomb d'interacció electrostàtica:
creix en augmentar el valor de les càrregues i al disminuir la distància entre elles.
creix en disminuir el valor de les càrregues i al augmentar la distància entre elles.
disminueix en augmentar el valor de les càrregues i al disminuir la distància entre elles.
8- L'energia d'ionització augmenta de baix a dalt a dins d'un grup degut a que:
com més amunt estigui situat l'element més apantallament rep dels altres electrons.
com més avall es trobi l'element més a prop es troba l'electró que volem arrencar del nucli.
com més amunt estigui situat l'element més a prop del nucli es trobarà l'electró que volem arrencar i menys apantallament rep dels altres electrons.
9- Els elements que pertanyen a un mateix període tenen l'electró que cal arrencar situat:
molt allunyat del nucli.
al mateix nivell energètic.
molt apantallat pel altres electrons.
10- La segona i la tercera energies d'ionització són:
més baixes que la primera.
semblants a la primera.
més elevades que la primera.
11- Segons la posició que ocupen els elements a la taula periòdica, de major a menor energia d'ionització (Ei) tenim:
F>N>B>Li>Na>Cs
Cs>Na>Li>B>N>F
B>Na>Li>Cs>F>N
12- L'afinitat electrònica (Eaf) és el canvi d'energia que es produeix en el procés:
pel qual un àtom atreu els electrons que formen l'enllaç quan es combina amb un àtom d'un altre element.
de formació del catió d'un element en estat gasós a partir de la cessió d'un electró per part d'un àtom neutre d'aquest element, també en estat gasós.
de formació de l'anió d'un element en estat gasós a partir de la captació d'un electró per part d'un àtom neutre d'aquest element, també en estat gasós.
13- Com varia l'afinitat electrònica dels diferents elements a la taula periòdica?
disminueix, en valor absolut, d'esquerra a dreta al llarg d'un període i de baix a dalt en un grup.
augmenta, en valor absolut, d'esquerra a dreta al llarg d'un període i de baix a dalt en un grup.
augmenta, en valor absolut, de dreta a esquerra al llarg d'un període i de dalt a baix en un grup.
14- L'electronegativitat (En) no té unitats, a diferència de l'afinitat electrònica o l'energia d'ionitzaciáo perquè:
mesura una tendència (avidesa per atreure electrons quan es combina) i no una energia.
és una constant.
sí, té unitats kJ/mol, J/mol, eV/mol
15- Per ordre creixent d'electronegativitat tenim:
O<C<Al<Mg<Na<Cs
Cs<Na<Mg<Al<C<O
Na<Al<C<O<Mg<Cs
16- L'element més electronegatiu de la taula periòdia és el:
F
K
H
17- El volum atòmic es defineix com:
l'espai que ocupa un àtom.
l'espai que ocupa un mol d'àtoms.
l'espai que ocupa el catió i l'anió d'un àtom.
18- El volum atòmic de qualsevol element de la taula periòdica es calcula a partir de:
el valor del radi iònic.
el valor del radi atòmic.
la densitat i de la massa d'un mol d'atoms.
19- El volum atòmic molar es mesura normalment en:
mL/mol
cm3/mol
m3
20- Dintre d'un mateix grup el volum atòmic augmenta de dalt a baix degut a que:
augmenta la càrrega positiva del nucli.
augmenta el nombre quàntic principal n de l'ultim nivell energètic ocupat i els electrons de valència ocupen orbitals de mida més gran.
l'última capa d'electrons queda més a prop del nucli.
21- El radi atòmic es considera que és:
la meitat de la distància entre els dos nuclis de dos àtoms d'un mateix element.
el resultat de mesurar directament el radi d'un àtom
és el radi de l'ió resultant d'un àtom quan perd o guanya electrons.
22- El radi d'un catió sempre és:
major que el de l'àtom neutre corresponent.
més petit que el de l'àtom neutre corresponent.
igual que el de l'àtom neutre corresponent.
23- El radi d'un aniò és sempre:
més gran que el de l'àtom neutre corresponent.
més petit que el de l'àtom neutre corresponent.
igual que el de l'àtom neutre corresponent.
24- Des del punt de vista químic, els metalls es caracteritzen per:
tenir valors d'afinitat electrónica elevats.
tenir valors d'electronegativitat alts.
la relativa facilitat per perdre electrons i formar ions positius.
25- La separació entre metalls i no metalls no és precisa, els elements situats a prop es denominen:
semimetalls.
oxidants.
reductors.
26- Un element és oxidant quan:
té tendencia a captar electrons i, per tant, a esdevenir ió positiu.
té tendencia a captar electrons i, per tant, a esdevenir ió negatiu.
té tendencia a perdre electrons i, per tant, a esdevenir ió positiu.
27- Un element és reductor quan:
té tendencia a guanyar electrons i, per tant, a esdevenir ió negatiu.
té tendencia a guanyar electrons i, per tant, a esdevenir ió positiu.
té tendencia a perdre electrons i, per tant, a esdevenir ió positiu.