formatges europeus

Boursin - Un formatge sense madurar, cremós al que se li han afegit uns quants cundiments tals com el pebre, les herbes de Provença i l'all.

Brie - Un formatge francès suau, madurat, amb unes aromes penetrants i toc de gust picant. . Cal buscar formatges més aviar prims i talls en tascó amb l'interior cremós i blanquinós. L'escorça és comestible.

Es bo per a aperitius, i com a postres.

Camembert - Formatge elaborat inicialment a Normadia que avui es fa tan a França com a Alemanya. És un formatge cremós de pasta tova i amb un recobriment blanc que és cometible.

Cantal - Un formatge semi dur, bo per a cuinar, semblant al Cheddar.

Cabra - Els formatges de cabra es produeixen a diferenta països i tenen formes, textures i gustos molta variats.

Danish Blue - Un semicurat madur, el formatge blau danès té un gust lleugerament salat, 'esgruna amb facilitat i està motejat de floridures blaves.

Es fa servir en amanides, pizzes, i per picar.

Edam - Formate holandès, madurat i dur, amb agradable gust de nous i que es presenta en forma de pilotes recobertes de cera roja.

Emmental - Formatge suís, madurat, amb gust de nous, suau i amb grans forats.

Feta - Formatge grec, madurat, semitou, salat i amb gust lleugerament àcid.

Fontina - Foratge italià de semitou a dur, madurat amb gust de nous i amb un interior de color groc clar i amb petits foradets.

Fromatge fresc. - Es fa en moltes zones d'europa. Formatge no madurat i amb baix contingut de greix.

Gorgonzola - Un formatge italià madurat, semitou, amb floridures verdoses - blavoses de gust picant.

Gouda - Formatge holandès, de pasta dura i madurat i de gust agaradble que es presenta en forma de pilotes aplanades amb l'interior de color groc i l'exterior recobert d'una capa de cera groga.

Mozzarella - Formatge italià, no madurat fet amb llet de búfala i molt utilitzat en les pizzes.

Parmesà- Un formatge italià molt dur, madurat, picant de sabor utilitzat per acompanyar la pasta, l'arròs i les amanides.

Pecorino - Formatge italià der pasta dura, madurat i utilitzat per gratinar i per menjar en taules de formatges.

Provolone - Formatge italià dur, madurat, de gusta garadble i lleugerament àcid. Es presenta en forma de pera, pilota, saxitxa i es talla en rodanxes.

Raclette - Formatge suís semicurat amb l'interior tou i ple de petits forades i una escorça prima i marronosa.

Roquefort - Formatge Francès, semitou i madurat amb floridures blaves i amb toc àcid. Està fet amb llet crua d'ovella i curat a les caves de la regió francesa de Roquefort.

Stilton - Un format blau semitou, madurat, picant per no àspre de sabor.

És bo per a fer aperitius, amanides i com a postres.