13. LA MEUA LLENGUA

Lo rossinyol canta,

la merla crida

i la meua llengua és feta d’estima.

Qui entona un poema

canta una rima

i la meua llengua és feta de vida.

Algú llança un crit,

la veu està unida

i la meua llengua és la meua vida.

Lo temps aviat fuig,

és qui escriu la història

i la meua llengua és la meua història.