21. LO DESEMBRE CONGELAT

Lo desembre congelat confús se retira,

abril de flors coronat tot lo món admira;

quan en un jardí d’amor naix una divina flor,

d’una ro-ro-ro, d’una sa-sa-sa,

d’una ro-, d’una -sa, d’una rosa bella,

fecunda i poncella.

Amb alegria i amor celebrem lo dia

que és nat lo diví Senyor en una establia.

Si no tenim més tresor, oferim-li el nostre cor,

tota la la la, tota fi-fi-fi-, tota la, tota fi-,

tota la finesa de nostra fermesa.