27. SI VOLEU CANTAR UNA JOTA

De Roquetes vinc,

de Roquetes vinc,

de Roquetes baixo.

Agulles de cap,

agulles de cap,

agulles de ganxo.

Si voleu cantar una jota

ho heu de fer ben afinats,

heu de tindre molta gràcia

i fer uns versos ben rimats.

I si no sabeu com fer-ho

jo vos en cantaré a grapats.

La jota ve de València,

segons la història diria.

Per Aragó i per Mallorca

molta gent la cantaria.

Però a les Terres de l'Ebre

li vam donar l'alegria.

A la jota, jota del ganxo del llum

que si no t'apartes te'l tiro damunt.

De les allabances i dels malparlats

i dels maltequiero que Déu mos ne guard.

Mos diuen la gent de fora

que no parlem massa clar,

perquè aquí diem 'faena',

'anem-mô'n', 'fato' i 'xalar'.

I jo sempre los contesto

que també això és català.

Quan uns o altres parlem,

tothom, que vol, se n'entera.

I si uns li diuen 'escombra'

natros li diem 'granera'.

Que cada u a cada casa

parla a la seua manera.

-Alça l'aleta polleta.

-No em picaràs pollastret,

que la senyora Pepeta

se casarà en Joanet.

Se casarà en Joanet.

Se casarà en Joanet.

-Alça l'aleta polleta.

-No em picaràs pollastret.

Vos canto la despedida,

perquè natros mos n'anem.

Si no sabeu a on trobar-mos,

no ho dubtésseu ni un moment:

collint olivetes fargues

a la muntanya(1) estarem.

I a tots los que mos escolten

los desitgem lo millor:

que es queden ben plens d'amor

i lliures de malalties.

Som Quico, Jaume i el Noi,

i el Mut de les Ferreries.

Ai quin sol, quin sol, ai quin sol saleró.

Ai com ballaríem si hi hagués guitarró.

Quan te casaràs sabràs lo que és bo.

Si al casar ho encertes, ja tins feta la sort.

De Roquetes vinc,

de Roquetes vinc,

de Roquetes baixo.

Agulles de cap,

agulles de cap,

agulles de ganxo.

(1) Finca de secà. En altres llocs també s'anomena la 'garriga'.