El rei Jaume I explica en el seu Llibre dels fets la ferida al front que va patir durant la conquesta de València, el 1238. Els sarraïns preparaven una emboscada a l'exèrcit català: feien veure que fugien perquè els enemics els perseguissin i poder-los atreure així a la ciutat, on hi havia més tropes. El rei s'adonà de la maniobra i cridà les seves tropes perquè no corressin al darrere dels sarraïns. Jaume I diu:

I quan ens en tornàvem amb els homes, ens tombàrem cap a la vila per contemplar els sarraïns, car havia sortit a fora el gros de la gent, i un ballester ens disparà, i travessant el capell de sol i el batut, ens tocà al cap amb el cairell, prop del front. I Déu volgués que no traspassés el crani!

I la punta de la sageta sortia al bell mig de la testa, i Nós (el rei), amb la ira que ens agafà, donàrem tal cop amb la mà a la sageta que la trencàrem; i la sang ens eixia cara avall, i amb el mantell que dúiem ens eixugàvem la sang, i anàvem rient perquè la host no desmaiés! I entràrem en un reial on posàvem i se'ns inflà tota la cara i els ulls, de tal manera que amb l'ull de la part (esquerra) on ens havien ferit no hi poguérem veure durant quatre o cinc dies. I quan se'ns desinflà la cara recorreguérem a cavall tot el campament perquè la gent no es desconhortés.

(Citem segons l'edició de Josep M. Pujol, publicada per l'Editorial Teide, col·lecció "Tria de Clàssics", Barcelona, 1991)