LA NOVEL·LA CAVALLERESCA EN CATALÀ
Contràriament a les novel·les del cicle artúric o a l'anomenada matèria de Bretanya, la novel·la cavalleresca escrita en català i en prosa es caracteritza pel seu realisme.
A més del Tirant lo Blanc, al segle XV es va escriure també el Curial e Güelfa i es va adaptar el Paris e Viana.
Curial e Güelfa és una novel·la anònima, escrita entre el 1435 i el 1462, que narra les aventures amoroses i guerreres de Curial, un jove de poca fortuna que arriba a ser un gran cavaller gràcies a la protecció que rep de la Güelfa, la germana viuda del marquès de Montferrat (a Itàlia), a la cort del qual viu Curial.
La Güelfa s'enamora de Curial, però ell no li correspon, encara que s'hi senti lligat degut a la protecció que en rep. Curial triomfa com a cavaller, té alguna aventura amorosa, i és abandonat per la Güelfa, que n'està gelosa. Passa uns anys de mala fortuna i viu captiu al nord d'Àfrica.
Al final, Curial retorna a casa, penedit, i la novel·la acaba amb el casament de la Güelfa i Curial.
Paris e Viana és la traducció d'una novel·leta francesa que porta aquest mateix nom, molt divulgada per Europa i que va ser escrita el 1432.
Narra les desventures amoroses de Paris, un jove enamorat de Viana, la filla de Delfí de Viana. El pare de la noia, però, no està d'acord amb aquests amors i fa empresonar la seva filla, que rebutja tots els pretendents que el pare li fa arribar per amor a Paris. Després de superar diverses dificultats, la història s'acaba amb el triomf de l'amor i el casament dels dos enamorats.