El torneig, la justa i la caça són exercicis substitutoris de la guerra que serveixen als cavallers d'entrenament. Són jocs, espectacles on la sang no s'hi havia de veure: si alguna vegada hi mor algun cavaller és per accident. La finalitat d'aquests jocs (excepte la caça) és desarmar el contrari, no matar-lo.

El torneig és l'enfrontament més espectacular ja que hi lluiten diverses quadrilles de cavallers. El joc solia constar de tres temps: primer hi havia una justa, amb combat a peu; després l'enfrontament entre les quadrilles de cavallers; i, finalment, la concessió dels premis.

El torneig es realitzava en un espai preparat, anomenat born o camp clos, sota la mirada atenta dels jutges que puntuaven els equips i dels espectadors i espectadores, que omplien l'indret.

Per a qualsevol cavaller, triomfar en un torneig és molt important perquè podia millorar la seva situació econòmica (els premis concedits eren de força valor), podia enamorar una donzella (la seducció començava al camp de batalla) o podia ser "fitxat" per algun exèrcit poderós, la qual cosa augmentaria el prestigi del cavaller en qüestió.

La justa   s'acostumava a celebrar en ocasió de festes cortesanes i enfrontava dos cavallers que solien combatre a cavall en un born o lliça delimitat amb tanques de fusta i una fusta al mig que limitava el camp de cada cavaller i evitava que els cavalls topessin entre ells.

Els combatents lluitaven amb llances preparades per no ferir el contrari, ja que es tractava d'un simulacre.

La caça seguia un ritual precís: els escuders aïllaven un animal (un cèrvol, un porc senglar, una guineu...) del seu grup i després conduïen en la direcció correcta els cavallers. Aquests es llançaven a la seva persecució amb els gossos i mataven l'animal des del cavall, amb una llança o una espasa.

Retorn a "Aspectes de la novel·la"
Retorn a l'inici