Diu el Tirant lo Blanc:

La trascendent celsitud de la majestat vostra, senyor Emperador, venim a suplicar. (...) e deixant los ports de nostre reposat viure estenguem les càndides veles navegant per la tempestuosa mar d'adversitat (d'on se poden recitar los naufraigs de aquells qui, en ella follament navegants, a dolorosa e miserable fi pervenen), e arribades en lo port del teu gran triümfo ab desig de trobar awurll famós rei qui per lo món se fa nomenar lo gran Artús, (...) (citem segons l'edició de Martí de Riquer, Barcelona, 1979).

A les Lamentacions de Mirra de Joan Roís de Corella, podeu llegir:

Per la çelssitud transsendent de la senyora de les sçiències, sacra Teulogia, davallant, ab delitós estudi, en los florits e verts camps de afable poesia, levant les ànchores de pereós oçi, leixats los prats de reposat sçilenci, estendré les càndides veles, ab plaent exerçiçi, en les baixes antenes de vulgar poesia. A la tempestuosa mar de Venus la proa de ma escriptura endreçant, descriuré naufragis de aquells qui, en ella follament navegant, dolorosa e miserable fi prenen.

En aquest fragment, Corella s'autocita.