Francesc Eiximenis (nascut a Girona entre el 1327 i 1332 i mort a Perpinyà el 1409) és un frare franciscà que escriu literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia. La seva obra, de caràcter religiós i moralista, era llegida amb interès per un públic que vivia sobretot a les ciutats: per les classes burgeses benestants. Com que s'adreça a un públic no especialitzat, Eiximenis escriu amb un estil senzill i planer, ple d'exemples que fan més entenedora la doctrina que vol transmetre.

Frare franciscà, doncs, de sòlida formació intel·lectual, va viatjar força (Oxford, París, Tolosa). De retorn a la Corona d'Aragó es va dedicar a l'ensenyament, a la predicació i a efectuar gestions polítiques encarregades per l'Ajuntament de Barcelona o de València, on va viure entre el 1383 i el 1408. També va ser conseller dels reis.

Francesc Eiximenis era, per tant, un home de prestigi reconegut. La seva obra més important és Lo crestià, que havia de constar de tretze volums i havia de contenir "sumàriament tot lo fonament de cristianisme", com diu ell. Eiximenis pretenia estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Només en coneixem, però, quatre volums.